Revolució Industrial: Transports, Capitalisme i Socialisme

La Revolució dels Transports

- L'increment de la producció agrària i industrial no tenia sentit si no era possible fer arribar les mercaderies a la població.

- Una sèrie d'innovacions van revolucionar els transports i van permetre l'augment del comerç.

El ferrocarril i el vaixell de vapor

- Mitjans segle XVIII, a Gran Bretanya i a bona part d'Europa: millora en vies de comunicacions tradicionals.

- El ferrocarril s'usava a les mines per portar el mineral en vagons sobre rails.

- Primeres innovacions: nou sistema de rails de ferro i unes rodes amb pestanyes, impedien el descarrilament.

- El més innovador va ser la locomotora de Stephenson (1829), accionada amb màquina de vapor.

- La primera línia de passatgers va unir Manchester i Liverpool (1830).

- En els decennis següents, la xarxa ferroviària a Europa va ser un gran estímul per a la siderúrgia.

- El ferrocarril va escurçar la durada dels trajectes, va augmentar la seguretat en viatges i va abaratir el transport de mercaderies.

- Posteriorment, la màquina de vapor es va aplicar al transport marítim, i els vaixells de vapor, fets amb ferro, van substituir els de vela. Els primers van començar a funcionar als EUA el 1807, i el 1847 els vaixells podien travessar l'oceà Atlàntic en 15 dies.

L'increment del comerç

- La Revolució Industrial va donar pas a una economia de mercat, no es produïa per l'autoconsum, sinó per la venda en mercats amplis. Aquest canvi va ser possible gràcies a l'augment de la producció, al creixement de la població i a la millora del poder adquisitiu dels pagesos i de les classes populars.

- La millora dels sistemes de transport va permetre l'augment del comerç interior, ampliant-se mercats locals i consolidant un mercat nacional.

- El comerç exterior també es va anar incrementant al segle XIX.

- Les teories del lliurecanvisme sostenien que la llibertat de comerç entre països fomentaria el creixement de l'economia. - Per defensar-se de la supremacia britànica, els estats que estaven iniciant la seva industrialització van imposar el proteccionisme, la defensa de la indústria nacional mitjançant impostos sobre importacions.

El Capitalisme Industrial

El liberalisme i el capitalisme

- Liberalisme econòmic (Adam Smith, a la darreria del segle XVIII): doctrina que es basa en aquests principis:

• L'interès és personal i la recerca del benefici màxim és el motor de l'economia.
• Els diversos interessos (dels empresaris i dels consumidors) s'equilibren al mercat a través de l'oferta i la demanda que fixa els preus.
• L'estat no intervé en economia i permet la lliure intervenció dels particulars (lliurecanvisme).

- Capitalisme: sistema econòmic que es basa en els principis del liberalisme:

• Els mitjans de producció són fàbriques o les màquines, els productes són dels empresaris (la burgesia).
• Treballadors o obrers no tenen propietats, canvien el seu treball per un salari.
• Manca de planificació i augment constant de la producció = crisis econòmiques, que es repeteixen cíclicament.

Els bancs i les finances

Durant la Revolució Industrial, els bancs van tenir molta importància en el desenvolupament del capitalisme:

• Subministraven diners (capital) a les empreses (préstecs).
• Actuaven com a inversors directes (compra d'accions).
• Facilitaven els pagaments mitjançant xecs i lletres de canvi.

- Societats anònimes: són empreses en què el capital pertany a diversos accionistes:

• El capital, com que és molt elevat, es fracciona en parts iguals (accions).
• Les accions són comprades i venudes per qualsevol persona en la borsa de valors.

L'expansió del capitalisme industrial

- Començament del segle XIX: la industrialització es va estendre a França i Bèlgica, amb un pes gran de la siderúrgia i un pes petit de la indústria tèxtil.

- Entre 1850 i 1870: Rússia, Alemanya, els EUA i el Japó també es van industrialitzar.

- El seu model presentava una utilització massiva de tecnologia i de capital exterior, una gran concentració d'empreses i un paper molt important dels bancs i una intervenció més gran de l'Estat.

- Al sud d'Europa van coexistir regions industrialitzades i essencialment zones rurals.

- Gairebé tota l'Europa Oriental es va mantenir al marge del procés d'industrialització fins ben entrat el segle XX.

Marxisme i Anarquisme

Marxisme

- Mitjan segle XIX: Karl Marx i Friedrich Engels van denunciar l'explotació de la classe treballadora i van defensar la necessitat d'una revolució obrera per destruir el capitalisme.

- A través de la revolució, el proletariat havia de conquerir el poder polític i crear un estat obrer que socialitzaria la propietat.

- La fi de la propietat privada havia de dur a la desaparició progressiva de les classes socials, i així es podia assolir la societat sense classes.

- A partir de l'últim terç del segle XIX, els marxistes van proposar la creació de partits obrers socialistes.

- OBJECTIU: fer la revolució proletària, però també defensaven la seva intervenció en la vida política a través de la participació en les eleccions i l'entrada als parlaments nacionals.

- D'aquesta manera, els diputats socialistes impulsarien una legislació més favorable per als treballadors.

Anarquisme

- Va reunir un conjunt de pensadors (Proudhon, Bakunin, Kropotkin) que tenien en comú tres principis bàsics:

• L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
• La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
• El rebuig a l'autoritat, principalment a l'estat.

- Defensaven l'acció revolucionària dels obrers i pagesos per destruir l'estat i crear una nova societat igualitària i col·lectivista.

- S'oposaven a la participació en la vida política i a l'organització dels treballadors en partits.

- Alguns van defensar l'acció violenta contra els pilars del capitalisme (la burgesia, l'exèrcit, l'estat i l'església).

- D'altres van patrocinar la creació de sindicats revolucionaris (anarcosindicalisme), per millorar la condició obrera i impulsar la revolució social.