Revolució Industrial i Segle XX: Cronologia i Conceptes Clau

Revolució Industrial i Segle XX

Conceptes Clau

Rev. Ind.: Conjunt de canvis demogràfics i econòmics que van començar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII, basat en la concentració industrial a través de noves fàbriques.

Proletariat: Designa, en terminologia marxista, l'obrer assalariat i, per tant, tota la classe obrera.

Estats Generals: Assemblea representativa francesa on es reunien els tres estaments de la societat de l'Antic Règim.

14 de juliol de 1789: Presa de la Bastilla, revolta urbana i popular on el poble va anar a la presó a alliberar els presoners polítics. La resposta va ser un enfrontament entre els guàrdies i el poble. Fet transcendental de la Revolució Francesa.

Girondins: Revolucionaris moderats.

Jacobins: Partidaris d'una república democràtica.

Terror: S'instaura el 1793. El govern ordena detencions i execucions que es donen en massa durant l'etapa dels jacobins. Va augmentar el 1794 amb Robespierre.

Guerra del Francès: Resistència dels espanyols en forma de guerrilla. Va anar desgastant les tropes napoleòniques, i van ser derrotades.

Waterloo: Batalla que perd Napoleó contra un exèrcit de coalició al intentar reconquerir París (1815).

Congrés de Viena: (1814-1815) Objectiu: restablir l'equilibri entre les potències europees. Es creen diferents confederacions i regnes. Formen la Quàdruple i Quíntuple Aliança entre Àustria, Rússia, Prússia, Regne Unit i França per defensar l'ordre del Congrés de Viena.

Santa Aliança: Formada per Rússia, Àustria i Prússia. Buscava el manteniment de l'absolutisme i la defensa davant l'amenaça liberal. Defensava el dret d'intervenció.

Socialisme utòpic: Defensava petites comunitats amb propietat col·lectiva, un estat benefactor protector de les experiències col·lectives, economia destinada a satisfer les necessitats de cada comunitat, tàctica política pacífica i organització social igualitària.

Socialisme marxista: Elaborat per Marx i Engels, resumit a El Manifest Comunista (1848). Es basa en la propietat en mans de l'estat, estat dictatorial previ a la instauració definitiva del comunisme, economia centralitzada i col·lectiva, creació de partits i sindicats obrers, i societat sense classes socials. Base ideològica durant part dels moviments revolucionaris de la segona meitat del segle XIX i gairebé tots del segle XX.

Anarquisme: Principal teòric: Bakunin. Defensava la rebel·lió espontània contra la societat capitalista. Es basa en la propietat col·lectiva administrada per tothom, destrucció immediata de l'estat, economia col·lectiva amb autonomia de cada comunitat, rebuig de la participació política, i societat sense classes.

Primera Internacional: Organització obrera internacional. S'origina a la reunió celebrada a Londres entre els líders obrers francesos i britànics (1862). Convivien sindicalistes i socialistes. Marx i Engels volien reforçar el consell general, però Bakunin volia autonomia de les organitzacions locals.

Comuna de París: Moviment patriòtic contrari a les clàusules del tractat de pau entre França i Prússia. Marx pensava que era un desastre i Bakunin un èxit. Aquest xoc va ser el 1872 al congrés d'Itàlia, i s'expulsà Bakunin.

Associacions colonials: Conjunts als quals pertanyen polítics, homes de negocis, escriptors i gent d'un cert nivell social i reconeguts, que es van esforçar i van donar suport a la idea imperialista.

Dominis: Específics de l'Imperi Britànic. Eren colònies de poblament a les quals es va aplicar un sistema d'autogovern. Els poders del governador estaven limitats per un govern designat per una assemblea formada pels colons. Política interna: l'estat colonitzador; política externa: metròpoli.

Protectorats: Territoris on hi havia un govern amb una estructura política i cultural pròpia. Es respecta el govern i l'administració, i la potència controla la seguretat militar i la política exterior.

Conferència de Berlín: Reunió internacional dirigida per Bismarck el 1884/1885. S'accepten una sèrie d'acords que havien de marcar l'ocupació d'Àfrica. S'acorda llibertat per navegar, prohibició de l'esclavitud i estat del Congo pel rei de Bèlgica. Es diu que era necessari ocupar de veritat un territori per considerar-lo propi.

Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. És creada per Bismarck el 1882. Els objectius eren aconseguir l'equilibri a Europa, aïllar França i protegir Àustria-Hongria i Itàlia.

Triple Entesa: França, Regne Unit i Rússia el 1907. El 1893, França i Rússia firmen un pacte militar que els compromet a mobilitzar tropes. El 1904, el Regne Unit i França firmen un tractat de suport si França deixa Egipte, i el 1907 Rússia s'incorpora.

Cursa d'armament: Entre 1890 i 1914, els estats europeus imposen el servei militar obligatori i milloren la tecnologia. S'acabava amb la pau armada. Els estats es preparen per a un conflicte bèl·lic.

Batalla de Verdun: 1916. Derrota d'Alemanya al front occidental. Els dos bàndols van tenir la mateixa mortalitat.

Conferència de Pau de París: Proposta de Wilson el 1918. S'elaboren cinc tractats que estipulen les condicions de pau i les noves fronteres.

Tractat de Versalles: El més important de la Conferència de París. Regula la pau amb Alemanya, que rep retallades territorials, ha de pagar reparacions i suprimir l'exèrcit i el servei militar obligatori.

Societat de Nacions: Organització internacional formada al final de la Primera Guerra Mundial per iniciativa de Wilson. Objectius: assegurar el manteniment de la pau, el desarmament, la seguretat col·lectiva i la cooperació. Òrgans: Assemblea General (tots els estats membres), Consell (5 potències), Secretaria i Tribunal de Justícia Internacional.

Komintern: Congrés del 1920 on Lenin dona les 21 condicions que s'han de seguir obligatòriament pels partits que es volen unir a la Tercera Internacional.

NKVD: Nova policia que va ser l'instrument per a les execucions i les repressions, també aplicada per mitjà de purgues (1936-1939).

Pla Dawes (1924): Objectiu: normalitzar l'economia alemanya. Anualitats del deute de la guerra que varien segons el creixement econòmic. Estats Units presta diners a Alemanya.

Feliços anys 20: Entre 1922 i 1929, creixement espectacular de la producció industrial i les exportacions, noves indústries, noves fonts d'energia, producció en massa, compres a terminis i concentració empresarial.

Crac del 29: Es frena el creixement econòmic. Octubre: fallida de la borsa de Nova York, que provoca l'enfonsament de les inversions i l'economia.

Dijous Negre: Descens brusc de la borsa perquè tothom volia vendre. Sofereixen 13 milions d'accions sense demanda, i s'enfonsa el mercat.

Gran Depressió: Crisi molt llarga provocada pel Dijous Negre.