Revolució Industrial, Revolució Francesa i grans conflictes (1780–1945)

Revolució Industrial

Rev. industrial: és el conjunt de transformacions que permeten el pas d'una economia agrària tradicional a una economia capitalista i industrial. S'inicia a Gran Bretanya al segle XVIII i s'estén a Europa occidental, als Estats Units i al Japó.

Factors de la revolució industrial

• Revolució agrària
• Revolució demogràfica
• Comerç i transport
• Innovacions tècniques
• Primeres matèries i fonts d'energia
• Acomulació de capital: comerç colonial al s. XVIII, treball domèstic i rural, agricultura i sectors industrials pioners

Canvis legislatius: supressió de traves, liberalisme econòmic i reducció de l'intervencionisme estatal; tot això es dona gràcies a les revolucions liberals.

Revolució Francesa

Rev. francesa: procés revolucionari a França entre 1789 i 1815 que implica la fi de la monarquia absoluta de Lluís XVI. És model i motor de les revolucions liberals.

Causes i fases

Causes: polítiques, econòmiques i socials. Tot plegat, juntament amb la Il·lustració, condueix a l'esclat de la Revolució.

• Fase moderada (1789-1792): convocatòria dels Estats Generals, creació de l'Assemblea Nacional Constituent, Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, Constitució de 1791.
• La Convenció i el Terror (1792-1795): Àustria i Prússia, potències absolutistes, amenacen i envaeixen; s'executa el rei, s'instaura la República i els jacobins arriben al poder adoptant mesures avançades.
• Directori (1795-1799): la burgesia moderada assumeix el poder.
• Període napoleònic (1799-1815): Napoleó assoleix el poder amb caràcter autoritari i inicia l'expansió per Europa, difonent molts ideals de la Revolució Francesa; és derrotat per una coalició de potències, amb la participació de Gran Bretanya.

Restauració europea (1815-1830)

Amb la derrota de Napoleó s'imposa parcialment l'Antic Règim. Es crea la Santa Aliança entre potències absolutistes per evitar l'avanç del liberalisme. A França s'estableix la Carta Otorgada, que manté algunes conquestes de la Revolució Francesa. A l'Europa mediterrània es restaura més profundament l'Antic Règim.

Revolucions 1820, 1830 i 1848

Protagonitzades pels sectors liberals; grups com els carbonaris participen en revoltes on es combinen el liberalisme i el nacionalisme.

• 1820: independència de Grècia (procés d'independència grec).
• 1830: a França s'estableix una monarquia liberal amb sufragi censatari; hi ha la independència de Bèlgica.
• 1848: onades revolucionàries amb intents de crear règims liberals i de caràcter democràtic, especialment a França.

Així, el liberalisme arriba a la majoria de països europeus però amb interrupcions i limitacions.

Nacionalisme i unificacions d'Itàlia i Alemanya

El nacionalisme és una ideologia basada en la idea que cada nació té el dret de formar el seu propi Estat. Comença al segle XIX amb el desenvolupament del romanticisme.

El liberalisme i el nacionalisme actuen de manera coordinada en les revolucions del segle XIX. Es produeix un gran avanç en la formació d'estats nacionals a partir de la unificació de nacions disperses en diversos estats. Els processos de construcció nacional en nacions amb estat utilitzen mecanismes estatals per crear un sentiment patrimonial. En les nacions sense estat, el protagonisme recau en els intel·lectuals i en la cultura popular; per exemple, a Espanya, per fracàs del nacionalisme espanyol, sorgeix un nacionalisme alternatiu. Al segle XIX destaquen especialment les unificacions d'Itàlia i Alemanya.

Era dels grans conflictes (1914-1945)

Primera Guerra Mundial (1914-1918)

IGM 1914-1918: conflicte bèl·lic entre aliats i potències centrals derivat de la modificació del sistema de relacions internacionals, que es complica a causa de la pau armada i les tensions europees. Acaba amb la victòria dels aliats i amb el Tractat de Versalles.

Fases: guerra en dos fronts, trinxeres com a període d'estabilització, crisi de 1917 amb la revolució russa. Final de la guerra amb descomposició general, revolució a Alemanya i enfonsament d'alguns imperis.

És una guerra novedosa perquè té una durada de més de quatre anys, s'estén a prop de 35 estats, utilitza tecnologies com carros de combat i avions, el reclutament és massiu i les dones s'involucren activament.

Conseqüències: demogràfiques, econòmiques i socials (revolucions a Rússia i Alemanya), així com canvis polítics i territorials. La Conferència de Pau de París implica una reestructuració territorial europea.

Revolució soviètica (1917)

Rev. Soviètica: procés polític que comença el 1917 a l'Antic Imperi Rus i suposa la caiguda del règim tsarista i la implantació d'un sistema socialista. A principis del segle XX, l'imperi rus era un dels estats més endarrerits econòmica, social i políticament.

Revolució de febrer de 1917 i revolució d'octubre de 1917 (amb l'assalt al Palau d'Hivern a Petrograd i la presa del poder pels bolxevics). Segueixen la guerra civil i el període del comunisme de guerra, la formació de la URSS i iniciatives com la Nova Política Econòmica (NEP). Posteriorment s'instaura el règim de Stalin.

Repercussions internacionals: creació de la Tercera Internacional (Comintern), que agrupava els partits comunistes partidaris del model de la Unió Soviètica.

Economia mundial en l'entreguerres

Economia mundial entreguerres: la postguerra va generar conseqüències negatives com la destrucció de la maquinària de producció, l'endeutament i la pèrdua de mà d'obra.

Entre el 1922 i el 1929 es produeix una expansió econòmica en molts països; el crack del 1929, la caiguda de les cotitzacions a Wall Street, va provocar la fallida de l'economia mundial. Aquesta gran crisi, greu i llarga, va afectar sobretot Amèrica Llatina i Europa.

Polítiques de recuperació: mesures com el New Deal als Estats Units, amb polítiques econòmiques i socials basades en l'increment de la despesa pública i l'ampliació de drets socials.