La Segona Revolució Industrial: Progrés, Capitalisme i Transformació Social
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 8,85 KB
La Segona Revolució Industrial: Progrés i Transformació
La Segona Revolució Industrial va ser una nova etapa de creixement econòmic, caracteritzada per un extraordinari progrés científic i tècnic que va facilitar un ràpid desenvolupament de tots els mitjans de producció i de noves formes d'organitzar la producció i el treball. Aquesta nova etapa en el desenvolupament econòmic de les potències industrials es va perllongar fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial (1914).
L'aplicació de noves energies (petroli i electricitat) i noves primeres matèries (acer, alumini, etc.) va afavorir la diversificació dels sectors industrials. La siderúrgia va prendre el relleu de la tèxtil com a sector punta, i van aparèixer noves indústries molt dinàmiques, com ara l'elèctrica i la química.
L'expansió de l'economia industrial i la concentració empresarial van comportar la consolidació del sistema capitalista i l'aparició de noves potències industrials, dins i fora d'Europa, que van superar la Gran Bretanya.
El predomini de la gran indústria i la gran banca es va consolidar, mentre que la tendència a reduir els costos de producció, a fixar els preus i a eliminar la competència va fer néixer l'anomenat capitalisme monopolista o financer.
Noves necessitats i noves possibilitats van permetre al món capitalista continuar la seva expansió i allunyar-se cada vegada més del món subdesenvolupat, al qual van explotar a través d'un colonialisme complet.
Conceptes Clau de la Segona Revolució Industrial
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i la modernització dels sectors industrial i de serveis.
Depressió
Fase del cicle econòmic en què l'activitat assoleix un estadi més baix que el que correspon a la plena ocupació dels factors de producció. Tot i que de vegades es fa correspondre a la fase de crisi, és més adequat anomenar així l'època immediatament posterior a l'aturada més forta de l'activitat econòmica.
Gran Depressió (1873-1890)
Fase de recessió econòmica que va afectar Europa entre 1873 i 1890, caracteritzada per una baixada general dels preus, tant de les primeres matèries com dels productes agrícoles i industrials. Aquesta baixada de preus, però, no va anar acompanyada d'una disminució ni de la producció ni del comerç. Es va tractar d'una crisi de sobreproducció: l'acumulació d'estocs va fer baixar els preus i moltes empreses van haver de tancar. Això va significar una davallada dels beneficis i un augment encara més fort de la competència. Aquesta situació va facilitar la concentració industrial, característica de la Segona Revolució Industrial.
Crisi de Sobreproducció
Excés d'oferta d'un producte que no es ven, o es ven poc, perquè ja el posseeixen la major part dels qui el volen i tenen mitjans per obtenir-lo (la demanda).
Èxode Rural
Abandonament del camp per una part de la població o per la totalitat. La poca flexibilitat tradicional de l'economia agrícola hi fa difícil l'absorció d'un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s'han donat situacions episòdiques d'emigració, en general cap a les ciutats. La Revolució Industrial va produir un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp. L'atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, va absorbir no solament l'excedent demogràfic rural, sinó d'altres persones; la població rural va perdre l'equilibri i va entrar en un procés irreversible de despoblament. La despoblació del camp dona lloc a una reestructuració racional de l'agricultura i a un augment de la renda per càpita que pot neutralitzar l'atracció urbana, però generalment succeeix el fet contrari: l'èxode és selectiu, i els qui se'n van són els joves i els més emprenedors, amb la qual cosa la vida social i econòmica decau i s'intensifica l'emigració. L'èxode rural és un procés antic i ja pràcticament acabat als països industrialitzats. Només la urbanització del camp pot aturar-ne la despoblació. A la llarga, l'èxode permet la modernització de l'economia agrària.
Urbanització
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l'expansió dels modes de vida urbans. Encara que apareix en fases històriques diverses, l'explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial. Alhora, a partir d'un ritme en el creixement de la població urbana, s'ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals.
Grans Descobriments i Invencions
Petroli
Oli mineral constituït per hidrocarburs de composició diversa i en proporcions molt variables segons el jaciment d'origen. Es classifiquen en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d'hidrocarburs que hi predominen.
Electricitat
Agent físic, subjecte a la llei de la conservació, que constitueix una de les formes possibles d'energia i al qual es deuen diversos fenòmens molt variats (mecànics, calorífics, químics, lluminosos, etc.).
Motor d'Explosió
Motor que produeix moviment a partir de l'energia química d'un combustible (gas, petroli, etc.) per mitjà de la combustió d'aquest.
Motor Dièsel
Dit del motor de combustió interna en què el combustible és injectat a la cambra de combustió, on hi ha aire que ha estat comprimit pel pistó.
Motor Otto
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament per seguir el cicle d'Otto, és a dir, que la combustió es realitza a volum constant, mitjançant l'explosió d'una mescla de combustible i aire provocada per una guspira. Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d'hidrocarburs i alcohols. Com que el temps de combustió és molt curt, generalment són motors més ràpids que els de cicle dièsel; la seva relació pes/potència també és més favorable.
Monopoli
Forma de mercat en què l'oferta està concentrada en mans d'una empresa o societat que pot fixar lliurement el nivell de la producció oferta.
Industrialització
Procés a través del qual es transforma l'estructura productiva tradicional d'una formació social cap a l'enfortiment i la modernització dels sectors industrial i de serveis.
Capitalisme
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada, la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del benefici màxim.
Societat Classista
Societat dividida en classes. Es tracta del model típic de la societat burgesa capitalista, on cada grup —o classe— es classifica en la jerarquia social en funció de la seva propietat o el seu capital. Així, els nous grups socials es defineixen per la propietat o el capital que posseeixen, distingint-se un ampli ventall de categories socials, des de les classes altes (riques) fins a les classes més baixes (pobres). Malgrat que totes les classes socials tenen teòricament una condició jurídica igual, continua existint la desigualtat econòmica i, per tant, la desigualtat d'oportunitats.
Classe Social
Grup social que es distingeix dels altres per la seva relació de propietat respecte als mitjans de producció i de distribució.
Capital
Conjunt dels mitjans de producció —edificis, màquines, diners, valors— que posseeix tota empresa o societat i que són susceptibles d'originar una renda de període en període.
Beneficis
Diferència entre els ingressos resultants de les vendes dels productes i les despeses que comporta el procés productiu.
Moviment Obrer
Conjunt d'accions de la classe obrera per reclamar l'atenció social sobre els seus problemes i fer pressió per resoldre'ls mitjançant diverses formes d'organització. L'acció i l'organització dels obrers van anar guiades per les teories socialistes, molt especialment pel marxisme i l'anarquisme.
Socialisme
Conjunt de doctrines que, en oposició a l'individualisme, propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució. Durant el segle XIX van aparèixer les primeres doctrines socialistes: el socialisme utòpic, el marxisme i l'anarquisme.