La Revolució Industrial: De la producció artesana a la sèrie

La Primera Revolució Industrial

Dels tallers a la fàbrica

Durant la Primera Revolució Industrial, es va passar del treball artesanal en tallers menuts —on es treballava a mà amb eines senzilles i cada artesà tenia el seu propi ritme— a un nou model productiu. A mitjan segle XVIII, a la Gran Bretanya s'inventen noves màquines que transformen els tallers en fàbriques, on els obrers treballen amb maquinària moguda per vapor i energia hidràulica.

Aquest canvi va comportar diverses conseqüències:

• Divisió del treball: augment de la productivitat.
• Modificació de la manera de treballar.
• Establiment d'un horari fix i un treball al ritme de les màquines.

La indústria tèxtil

La indústria tèxtil disposava de matèria prima barata i abundant. Va ser la primera a incorporar les innovacions tècniques a la filatura. Amb l'ús del vapor, la producció de tèxtil britànica es va multiplicar, fet que va impulsar també l'agricultura i la siderúrgia.

La indústria siderúrgica

Inicialment, el ferro britànic era de baixa qualitat i presentava moltes impureses. A principis del segle XVIII, el carbó vegetal va començar a escassejar i es va haver de buscar un altre combustible. Abraham Darby va fondre el mineral de ferro amb carbó de coc, mentre que Henry Cort va aconseguir ferro refinat de qualitat mitjançant els alts forns moderns.

El liberalisme econòmic

Segons Adam Smith, l'activitat econòmica s'ha de regir pel principi del liberalisme econòmic (llibertat per crear empreses i llibertat de preus). L'Estat no intervenia en l'economia, ja que la "mà invisible" del mercat es basava en la llei de l'oferta i la demanda. La divisió del treball va permetre augmentar la producció i la productivitat.

La Segona Revolució Industrial

Noves fonts d'energia i indústries

En aquesta etapa apareixen noves fonts d'energia:

• Electricitat: utilitzada en la indústria per moure màquines i en els transports.
• Petroli: clau per al motor d'explosió, que s'aplica als automòbils.

Pel que fa als sectors industrials, destaquen:

• Siderúrgica: producció d'acer a baix preu.
• Química: derivats del petroli, cautxú, productes farmacèutics, dinamita i productes sintètics.
• Elèctrica: la producció i distribució d'electricitat va afavorir el seu desenvolupament.

La gran empresa i la banca

Sorgeixen les noves societats empresarials (societats anònimes), on el capital de l'empresa es fracciona en accions negociades a la borsa. El paper del banc va ser clau: prestaven diners a les empreses i passaven a ser intermediaris entre les empreses i els particulars.

Nous sistemes de producció i concentració

Es van implementar nous mètodes organitzatius:

• Taylorisme: procés on es dividien les tasques en parts xicotetes, la durada de les quals era cronometrada. Cada obrer s'especialitzava en una feina i rebia un salari proporcional.
• Fordisme: treball en cadena on els productes passaven d'un operari a un altre a través d'una cadena de muntatge (producció en sèrie).

També van aparèixer formes de concentració empresarial:

• Càrtel: associació d'empreses de la mateixa branca d'activitat que arriben a acords per controlar la producció i distribució, fixar preus i compartir beneficis.
• Holding: conjunt d'empreses controlades per una de sola.
• Trust: agrupació voluntària d'empreses per cobrir totes les fases de la producció d'un article.