La Revolució Industrial: Orígens, Societat i Moviment Obrer

Vocabulari fonamental

• Revolució Industrial: Procés ocorregut al segle XVIII que suposa un canvi radical en la forma de producció, passant d'una producció manual a una mecanitzada.
• Proletari: Persona que té com a única propietat la seva força de treball.
• Font d'energia: Material o recurs que permet realitzar tasques o moure aparells.
• Èxode rural: Eixida cap a la ciutat dels llauradors que es queden sense feina al camp i busquen treball a la ciutat.
• Plantes regeneradores: Són aquelles que enriqueixen la terra perquè ajuden a fixar l'oxigen.
• Guano: Fertilitzant provinent dels excrements d'aus que tenia un gran valor agrícola.
• Revolució demogràfica: Procés mitjançant el qual es passa del règim demogràfic antic al modern; durant la transició, la població europea es multiplica per dos.
• Sindicat: Associació de treballadors que s'uneixen amb la finalitat de defensar els seus interessos.
• Anarquisme: Moviment polític partidari de la desaparició de les estructures de l'Estat; defensen la "propaganda pel fet" com a mitjà per fer entendre les seves reivindicacions.
• Trade Unions: Organitzacions de treballadors sorgides a Gran Bretanya amb la finalitat de defensar els drets laborals.

La revolució agrària

La revolució agrària és la mecanització dels processos que es realitzen tant en l'agricultura com en la ramaderia. Aquest canvi va vindre acompanyat d'una nova estructura de la propietat i de la introducció de nous sistemes de cultiu.

La pujada del preu dels cereals va fer que els propietaris decidiren fer-se amos de les terres d'ús col·lectiu, convertint-les en propietat privada. La individualització de la producció va donar lloc a un canvi en el sistema de camps oberts, que van passar a ser camps tancats. Aquesta privatització va perjudicar els llauradors pobres, que van haver de convertir-se en jornalers o emigrar a les ciutats.

Al segle XVIII hi ha un augment de la població que provoca més demanda d'aliments. S'abandona el guaret i s'adopta el sistema Norfolk, que combinava la sembra de cereals amb la de plantes farratgeres. El creixement del farratge va produir un increment del bestiar, el fem del qual va millorar la terra, incrementant la disponibilitat de carn i llet.

Durant aquesta revolució es van crear màquines per dur a terme les faenes agrícoles amb més eficàcia: la sembra mecànica en fileres paral·leles, la nova arada i l'ús de segadores i batedores. També es van introduir nous cultius com el de la creïlla.

La revolució demogràfica i l'èxode rural

Cap a 1750, la població europea va començar un procés de creixement conegut com a revolució demogràfica. Va ser possible gràcies als avanços en la medicina, les millores en la higiene i l'augment en la varietat de productes alimentaris. Aquesta millora va permetre que les grans fams desaparegueren, reduint la mortalitat i augmentant l'esperança de vida. Aquesta expansió va començar a Gran Bretanya.

A més, els llauradors van emigrar a la ciutat, de manera que la societat va passar de ser majoritàriament agrària a ser industrial. Aquest èxode rural va provocar un canvi físic en l'estructura de les ciutats: es van enderrocar muralles i es van construir nous barris, canviant la fisonomia urbana.

La nova societat de classes

La burgesia

La burgesia apareix al segle XVIII i guanya importància econòmica sobre la noblesa. Els burgesos volien participar en la vida política i imposar els seus valors, com l'exaltació de la propietat i l'èxit individual:

• Alta burgesia: Grans empresaris, banquers i propietaris agrícoles.
• Mitja burgesia: Professionals, funcionaris i comerciants.
• Baixa burgesia: Empleats, botiguers i artesans.

La classe obrera

En la nova societat industrial, la classe obrera era la mà d'obra necessària per a fer funcionar les màquines i constituïa el grup social més desfavorit. Vivien als anomenats "barris negres".

En els primers temps de la industrialització, no hi havia legislació laboral. Les jornades en fàbriques o mines eren molt llargues, en condicions deficients, amb sorolls i fums asfixiants. Els obrers estaven sotmesos a una gran explotació, amb sous baixos, sense protecció davant accidents o malalties, i amb el risc de ser acomiadats en qualsevol moment. Els xiquets i les dones treballaven en condicions similars, però amb salaris inferiors.

El moviment obrer

La misèria de la classe obrera va generar una nova conflictivitat social. La primera reacció va ser el ludisme (destrucció de màquines) a Anglaterra al segle XIX.

Els obrers van crear associacions per defensar els seus interessos, com les societats d'auxili mutu (caixes de resistència). Amb la derogació de les lleis que prohibien les associacions, es van crear els primers sindicats, com la Great Trade Union, que reivindicava el dret d'associació, la reducció de la jornada laboral i millores salarials.

Pensament revolucionari

Van sorgir corrents com el socialisme utòpic (Saint-Simon, Proudhon, Fourier) i, a mitjan segle XIX, el marxisme i l'anarquisme. Karl Marx i Friedrich Engels van escriure El Capital i el Manifest Comunista.

L'any 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT). Més tard, el 1889, es va fundar la II Internacional, que va establir l'himne de la Internacional i la festa del Primer de Maig.

• Anarquisme: Basat en les idees de Bakunin i Kropotkin, defensa l'acció directa i el sindicalisme revolucionari.
• Marxisme: Preveu una revolució del proletariat que conduïsca a una dictadura comunista on desapareguen les classes socials.

Finalment, l'Església Catòlica es va preocupar per la situació obrera i, el 1890, el papa Lleó XIII va publicar l'encíclica Rerum Novarum, defensant la necessitat de lleis socials per millorar les condicions de vida dels treballadors.