La Revolució Industrial: Orígens, Impacte i Transformacions

Impacte de la Revolució Industrial en la Producció

La industrialització va representar el pas d'una economia agrària a una altra dominada per la indústria. La Revolució Industrial va néixer a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII, i una sèrie de factors ho expliquen:

• Possessió d'un gran imperi colonial.
• Abundància de matèries primeres (carbó).
• Un gran creixement de la població.
• Un sistema polític parlamentari en què la burgesia tenia una gran influència.
• Facilitat de transport per rius i canals navegables.

La Revolució Industrial va ser possible gràcies a una sèrie de canvis fonamentals:

• Revolució Agrícola: que augmentà la quantitat d'aliments.
• Revolució Demogràfica: que incrementà la població.
• Revolució en el Transport i la Governança.
• Revolució en les Finances.
• Revolució Tecnològica: amb noves màquines i fonts d'energia.

El sistema fabril de producció consistia en un gran edifici que ajuntava molts treballadors i màquines que es movien amb una font d'energia per produir més quantitat i de manera més barata.

Transformacions Agrícoles Clau

En augmentar el preu dels cereals, els propietaris anaven fent-se amos de terres d'ús col·lectiu. Grans extensions de terres de cultiu i pastures van passar a ser propietat privada.

Això va beneficiar els grans propietaris i va perjudicar els pagesos pobres que no disposaven de recursos per a tancar les terres i van haver de vendre les seves propietats.

Es van utilitzar nous sistemes de rotació de cultius que van suprimir el guaret, i també va augmentar la producció de farratge.

La invenció de noves màquines facilitava les feines agrícoles amb més facilitat, i els nous cultius es van expandir. Aquestes transformacions agrícoles van augmentar significativament la producció d'aliments.

James Watt i la Màquina de Vapor

James Watt va millorar la màquina de vapor creada per Newcomen. La màquina de vapor aprofita la força del vapor per a generar moviment continu.

L'aigua bull i el vapor genera una alta pressió.

El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per la màquina de vapor. Va néixer de la unió de dos mecanismes:

• La invenció de la locomotora (Stephenson).
• El sistema d'arrossegar vagonetes sobre rails en mines.

El nou transport va permetre traslladar més persones i mercaderies en menys temps. La màquina de vapor es va aplicar als vaixells, revolucionant el transport marítim.

Indústria i Comerç: L'Expansió Industrial

L'aplicació de noves tecnologies i el sistema fabril es va dur a terme principalment a la indústria tèxtil i a la siderúrgia.

Al segle XVIII, hi va haver un gran comerç de teixits de cotó de l'Índia. Quan els britànics ja tenien les seves fàbriques, van prohibir la importació de teixits de l'Índia per protegir la seva indústria.

La demanda de ferro va pujar, i calia augmentar la producció. La primera innovació va ser l'ús de carbó de coc. Més tard, es va produir acer.

El carbó es va convertir en la principal font d'energia i s'usava per a la màquina de vapor i altres aplicacions. Va créixer el comerç interior, es va consolidar un mercat nacional i va augmentar el mercat exterior amb les colònies.

Creixement Demogràfic i Urbanització

Cap al 1750, la població va començar un procés conegut com a Revolució Demogràfica. Les causes principals van ser l'augment de la producció d'aliments i les millores en medicina i higiene.

La mortalitat va baixar, mentre que la natalitat es mantenia alta.

Les ciutats van augmentar molt. Amb la introducció de les màquines, sobrava mà d'obra al camp, que es va desplaçar a les ciutats. A les ciutats, hi havia molta diferència entre barris rics i barris pobres.

L'Ascens del Capitalisme Industrial

La Revolució Industrial va impulsar el desenvolupament del capitalisme. Aquest sistema es basava en la iniciativa privada, i una sèrie d'autors, com Adam Smith, van establir els seus principis fonamentals:

• Els instruments de producció eren propietat privada.
• Tots busquen el seu propi benefici.
• La intervenció de l'Estat en l'economia s'havia de reduir al mínim.
• Els preus es regulaven mitjançant la llei d'oferta i demanda.
• Els empresaris havien de reduir costos i preus per ser competitius.

Un dels problemes recurrents era la crisi de sobreproducció. Aquesta es produeix quan la producció supera la capacitat de consum, provocant la caiguda dels preus i, aleshores, el tancament d'empreses.

El Regne Unit es va mostrar partidari del lliurecanvisme, és a dir, la no-intervenció estatal en el comerç internacional i el lliure intercanvi de mercaderies entre els estats.

El procés industrialitzador es va estendre per tot el món de manera desigual.

La Nova Societat de Classes

El capitalisme va instaurar la divisió entre capital i treball, i va organitzar la societat en dos grans grups: la burgesia i el proletariat.

Dins de la burgesia, hi havia la gran burgesia (empresaris, banquers), la burgesia mitjana (advocats, metges) i la petita burgesia (botiguers, artesans).

El proletariat era la mà d'obra necessària perquè funcionessin les màquines. Tenien males condicions de vida, amb jornades laborals molt altes, salaris baixos i sense cobertura per malalties, accidents o vellesa.

Nous Moviments Socials

La primera reacció contra les dures condicions de treball va ser el Ludisme, on els treballadors es dedicaven a destruir les màquines.

El següent pas va ser la creació de les societats d'auxili mutu, on els treballadors pagaven una quota per cobrar en cas de malaltia o necessitat.

Finalment, es van crear els sindicats, que agrupaven els treballadors de diversos oficis i reivindicaven el dret d'associació, la reducció de la jornada laboral, entre altres millores.

Els socialistes utòpics van denunciar la propietat privada com a causa de les desigualtats. Alguns pensadors van defensar la necessitat d'una revolució per posar fi al capitalisme, destacant el marxisme i l'anarquisme.

Marxisme, Anarquisme i Internacionalisme

Marxistes i anarquistes defensen que s'ha de fer una revolució per acabar amb el capitalisme i crear una societat justa on siguin tots iguals.

Els marxistes defensen que s'han de crear partits polítics dels treballadors que, quan ocupin el poder, faran la revolució per establir la dictadura del proletariat.

Els anarquistes són contraris a qualsevol autoritat; pensen que l'Estat s'ha de destruir, no ocupar. Per això, no formen partits polítics ni participen en eleccions.

Marxistes i anarquistes van proposar unir els obrers de tot el món i van crear l'Associació Internacional de Treballadors (AIT o Primera Internacional), que va acabar desapareixent. Després, els marxistes van crear la Segona Internacional, formada només per partits socialistes.