Revolució Industrial i Moviment Obrer al Segle XIX

Transformacions Agràries a Europa

Del Feudalisme al Capitalisme

La renovació de l'agricultura va acompanyar el procés d'industrialització: el camp va aportar mà d'obra per a la indústria i va constituir un mercat en expansió per als productes manufacturats. Les transformacions es van produir al segle XIX. Tres van ser els canvis principals:

• Es va abolir el feudalisme.
• Va progressar l'individualisme agrari, es va consolidar la propietat privada de la terra, es va consagrar la figura del propietari com a titular únic en el Codi de Napoleó.
• Va decréixer el paper de la comunitat camperola amb l'anomenat 'atac dels comunals', amb els tancaments de terres i l'eliminació de pràctiques consuetudinàries.

Les Millores Tècniques

• La Primera Revolució Agrícola: Iniciada a Anglaterra el 1810, les millores tècniques van ser la supressió del guaret i la millora de la rotació de cultius, la millora de l'utillatge agrícola i la introducció de nous fertilitzants.
• La Segona Revolució Agrícola: Va començar al continent cap al 1870 i s'hi va afegir la difusió de maquinària agrícola, que va permetre la mecanització d'una part de les tasques.

Conseqüències de la Revolució Agrícola

No van tenir la mateixa intensitat en tot el continent europeu.

La Revolució Industrial i la Seva Expansió

La Revolució Industrial Britànica

No té una data determinada. El concepte de revolució industrial no es tracta d'un fenomen sobtat i a mitjan segle XVIII es va produir una acceleració del creixement econòmic, acompanyada d'una gran transformació de l'organització de la producció i de l'estructura de la societat. Alguns historiadors afirmen que és la transformació més fonamental experimentada per la vida humana des del neolític. Els primers canvis van tenir lloc a Gran Bretanya, per tres raons: la revolució agrícola, el canvi tecnològic i el desenvolupament del mercat interior i exterior.

Una Agricultura Transformada

L'agricultura anglesa presentava un panorama diferent del continental, pel fet d'haver experimentat ja una primera revolució agrícola. La propietat de la terra estava concentrada a les mans de la noblesa. Aquesta concentració va ser possible a través del procés de tancaments (enclosures). En l'agricultura anglesa es va produir una sèrie d'innovacions en la producció agrària, com la difusió del sistema Norfolk (consisteix en la substitució del guaret per l'alternança dels cultius de cereals), o l'associació entre agricultura i ramaderia. Tot això va permetre un increment de la productivitat agrària i un nivell de producció suficient per a alimentar una població en expansió, donat el proteccionisme anglès fins a l'abolició de les CORN LAWS el 1846.

La Innovació Tècnica

La revolució industrial representa la substitució del treball humà pel de les màquines, de l'energia animal per la mecànica i l'ús de noves matèries primeres. La novetat va estar en el fet que aquells es van convertir en innovacions i van ser aplicats als processos de producció. Els principals avanços tecnològics van tenir lloc en els sistemes d'obtenció de l'energia, màquina de vapor de J. Watt; en la metal·lúrgia, amb l'ús del coc o carbó mineral als alts forns o la pudelació del ferro; en la indústria dels teixits, en la qual es van concentrar les invencions més famoses: màquines com la WATER FRAME (feia fil més fort) d'Arkwright, la JENNY (fa fil més ràpidament) de Hargreaves i la MULE (feia fil més fort, resistent i més ràpid) de Crompton; i en els transports, amb la LOCOMOTORA (7 km/h l'any 1814) de Stephenson.

Ampli Mercat Interior i Exterior

Una altra característica important és el trànsit cap a la producció per al mercat, en comptes de l'autoconsum. Cal que hi hagi un mercat integrat i això és el que succeïa a l'Anglaterra del segle XVIII en dos àmbits:

• Un mercat interior, basat en una població en expansió i amb un alt poder adquisitiu, en l'absència de duanes interiors i en una moderna xarxa de comunicacions.
• Un mercat exterior en constant expansió, basat en un gran poder naval, un fort suport de la política diplomàtica del govern i el monopoli de les colònies ultramarines.

Els Sectors Punta

Els tres sectors més innovadors van ser el tèxtil cotoner, el metal·lúrgic i el ferroviari.

• La indústria tèxtil cotonera: el cotó ha sigut considerat com el sector líder de la revolució industrial, atesa la seva dimensió i la seva capacitat d'arrossegament sobre altres sectors. La indústria tèxtil cotonera va substituir els anteriors teixits de llana i lli.
• La metal·lúrgia: va tenir una importància menor que la del cotó. La innovació tècnica més significativa va ser la substitució del carbó vegetal pel coc o carbó mineral que va permetre estalvis energètics i va evitar la desforestació i va impulsar la construcció d'alts forns, que afavorien la combustió del coc.
• Els transports: entre 1770 i 1830 destaca la construcció de canals i carreteres de peatge, però el gran revulsiu va ser la construcció del ferrocarril, inaugurada el 1830. Els efectes d'arrossegament del sector ferroviari van ser molt importants sobre la mineria, ja que va augmentar el consum de carbó i sobre la siderúrgia, ja que tant la maquinària com les vies eren de ferro.

La Gran Bretanya, Taller del Món

A mitjan segle XIX, la Gran Bretanya, amb la meitat de població que França, produïa dos terços del carbó mundial i més de la meitat del ferro i del cotó; els seus ferrocarrils tenien molta densitat i les seves inversions exteriors eren cent vegades superiors a les franceses. L'economia britànica va mantenir la seva primacia fins al 1870, quan va ser superada per Alemanya i els Estats Units com a primera potència econòmica mundial.

La Industrialització al Continent

Va ser una mica més tardana que el britànic. L'Europa continental va disposar de la tecnologia britànica, però les seves condicions de partida eren més difícils que les insulars:

• El pes de la societat agrària era més fort.
• L'estructura social era menys igualitària, especialment a l'Europa central on la noblesa gaudia d'enormes extensions de terra.
• Hi havia barreres polítiques i faltava una política duanera i comercial comuna, això va obstaculitzar l'intercanvi entre unes regions i altres.

Algunes Pautes Comunes

• El sector punta no és la indústria de béns de consum sinó la indústria de béns d'equipament, vinculada amb el carbó i el ferro.
• La integració banca-indústria del continent és una altra característica diferencial respecte de la Gran Bretanya.
• El paper de l'Estat és potser la pauta més distintiva de la industrialització europea.

La Revolució dels Transports

Des de mitjan segle XIX, a les carreteres i als canals es va afegir la construcció massiva d'una xarxa ferroviària que va unir Europa des dels Pirineus fins al mar Negre. D'una banda, la navegació fluvial, amb les seves derivacions a través de canals, van constituir potents rutes de transport. D'altra banda, la navegació marítima va ser el sector en què es van produir majors transformacions durant la segona meitat del segle XIX. Els antics clippers van ser substituïts per vaixells de vapor. L'obertura del canal de Suez, va afavorir les relacions entre Europa i l'Orient Llunyà, ja que va reduir a la meitat la durada de la ruta.

Els First Comers

Amb aquest nom és conegut el grup de països continentals d'industrialització més precoç.

• Bèlgica: gràcies als seus recursos energètics i a la seva privilegiada posició geogràfica, Bèlgica va ser el primer país continental que va aconseguir un nivell ràpid d'industrialització.
• França: el seu nivell de creixement no va ser molt distant del britànic, però no va poder aconseguir el seu competidor. França va protagonitzar grans inversions en els transports, la banca i les mines de l'Europa mediterrània, dels Balcans i de l'imperi rus.
• Alemanya: el seu poder industrial va estar concentrat al regne de Prússia i el seu creixement més espectacular va tenir lloc a l'últim terç del segle XIX. Els eixos van ser la indústria pesant, el ferro, l'acer i la maquinària, per tres factors:
  • La constitució d'un gran mercat interior, mitjançant la unificació a través del Zollverein i l'adopció d'una política econòmica proteccionista.
  • L'aliança entre la noblesa agrària, la burgesia industrial i la política militarista del Segon Imperi, fundat per Bismarck.
  • La gran concentració empresarial i financera i el potent desenvolupament científic aplicat a la producció.

La Perifèria d'Europa

A la major part dels països europeus la industrialització va quedar restringida a àmbits concrets. Així va passar a l'Europa mediterrània. A l'imperi austríac, els països txecs van experimentar un important desenvolupament industrial. El mateix a Escandinàvia, on Dinamarca i Suècia van exercir un paper de països capdavanters. A l'imperi rus, l'embranzida industrialitzadora data del final segle XIX i es va establir en quatre grans punts: política monetària basada en el patró or, proteccionisme aranzelari, inversió estatal en el sector ferroviari i en la indústria pesant i recurs sistemàtic a les inversions estrangeres, que van arribar a dominar les indústries bàsiques.

Espais no Europeus

Es va produir una progressiva desindustrialització d'economies com les de l'Índia o la Xina i de l'altra, va sorgir una potent economia industrial als Estats Units, que a l'últim va substituir a la Gran Bretanya en el seu lideratge industrial, i va tenir lloc l'occidentalització del Japó de l'època Meiji.

Els Estats Units d'Amèrica

La transformació d'una societat colonial, de base agrària i comercial, en una societat altament industrialitzada és un fet que va tenir lloc als EUA al segle XIX. Una interpretació clàssica tendia a pensar que va ser la guerra civil la que va transformar els Estats Units d'una nació agrícola en un país industrial. L'arrancada industrial dels Estats Units es va produir amb anterioritat com a resultat de l'especialització regional. Les bases de la industrialització nord-americana, en part diferents de les europees, van ser tres:

• El desenvolupament d'una potent agricultura, afavorida per l'abundància de terres i per una precoç mecanització, deguda a l'escassetat de mà d'obra.
• La formació d'un immens mercat interior.
• L'adopció de noves pautes d'organització de la producció basades en l'aplicació sistemàtica d'innovacions tecnològiques; en la combinació del treball mecànic i humà i en una forta concentració empresarial.

El Japó de l'Època Meiji

El Japó va romandre durant segles tancat sobre ell mateix. L'emperador Mutsu-Hito va acabar amb el shogunat el 1867-68 i va donar començament a l'època Meiji o de les llums. A partir d'aquesta data, va tenir lloc un procés d'industrialització. L'arrancada industrial japonesa descansa en el suport que l'estat va donar a les iniciatives industrials, en la sobreexplotació dels camperols per via fiscal, i en la constitució d'importants grups industrials (zaibatsu), que dominaven diversos sectors de l'economia. El desenvolupament de la indústria tèxtil es va basar en la seva capacitat d'exportació, mentre que el naixement de la indústria pesant va estar vinculat amb l'expansió militar.

Pensament Social i Organització Obrera

Les grans ideologies del segle XIX foren: Liberalisme, Nacionalisme i Socialisme.

Doctrines Socials

En l'antic règim els artesans s'agrupaven en gremis i es queixaven a través dels motins. La ruptura del feudalisme provocà una presa de consciència sobre els efectes més visibles d'aquests canvis (injustícia social i pobresa). Les doctrines socials van començar a ser sistematitzades entre el 1820-1830 coincidint amb les revolucions liberals d'aquells anys.

Socialisme Utòpic

Les primeres teories socialistes remarcaven els efectes del capitalisme, deien que el capitalisme era la causa de la pobresa i misèria dels treballadors. Els socialistes utòpics imaginaven solucions ideals per a remeiar aquesta situació. Defensaven les accions filantròpiques o caritatives. Van sorgir diverses actuacions:

• Saint-Simon: Els seus deixebles van fundar el monestir de Ménilmontant, on cada membre treballava segons la seva capacitat. Van insistir en la necessitat de solidaritat social i organització racional.
• Charles Fourier: Imaginava una societat ideal formada per falansteris (comunitats d'homes i dones) proposava noves formes d'organització social i la desaparició de la família burgesa.
• Robert Owen: Creà la Nova Harmonia (nova ciutat dels EUA) organitzada en cooperatives obreres. Aquestes tenien en comú la preocupació per la igualtat social. La feina es feia en forma col·lectiva, suposava un nou repartiment dels fruits.

Marxisme

Ideologia elaborada per Marx i Engels a la dècada de 1840, es recull en obres de caràcter propagandístic. El marxisme va aportar diverses coses:

• Concepció de la societat com a lluita de classes: En la societat capitalista, l'enfrontament entre el proletariat i la classe burgesa. Per a Marx el capitalisme exigeix un nombre més gran d'obrers i major explotació d'aquests. La conquesta del proletariat ha de passar per diverses fases:
  • La presa de consciència del proletariat com a classe social i l'organització en partits obrers.
  • La dictadura del proletariat. Quan el proletariat accedeixi al poder suprimirà la propietat privada i la substituirà per la col·lectiva.
  • Comunisme: Establirà una societat sense classes i sense estat opressor.
• Explicació de la causa de la misèria dels treballadors a partir de la Plusvàlua: (Expressió del grau d'explotació del treballador pel capitalista i és conseqüència de l'estructura econòmica de la societat capitalista. Explica el procés d'acumulació de capital).

La influència de Marx ha sigut molt intensa: Constitució de partits socialistes, revolució russa…

Anarquisme

Es fonamenta menys en l'organització del partit obrer i més en la capacitat de l'individu. Igual que els marxistes, també critiquen el capitalisme. Consideren que l'estat oprimeix i explota els treballadors. Neguen l'estat com a forma política, i volen abolir la propietat privada. La vaga general és el mitjà pel qual s'enfonsarà l'estat burgès. La millor expressió són les obres de tres autors:

• Proudhon: Evolució pacífica cap a una societat de petits productors independents en la qual l'estat fora substituït per una federació de comunes.
• Bakunin: (Rival de Marx) No creia en l'organització de partits jerarquitzats, enemic de l'acció política, s'oposava a qualsevol tipus d'estat, contrari a la dictadura del proletariat. La insurrecció espontània de tots els oprimits eliminaria l'estat.
• Kropotkin: Pensava que els éssers vius tenen una tendència cap a la cooperació que a l'enfrontament. Defensava una societat sense estat on tots exercien treballs manuals i intel·lectuals, cadascú tenia cobertes les necessitats, insistia en l'educació com a motor de la transformació social, condemnà l'ús de la violència.

Les Primeres Accions Col·lectives

Les primeres accions de les classes treballadores es van desenvolupar en la prohibició de l'associacionisme, mitjançant lleis com: Chapelier (França) i Combinations Acts (Anglaterra). Això va obligar als treballadors a fer revoltes i motins.

Ludisme

Una de les manifestacions més importants van ser el combat contra els efectes del maquinisme. Durant les dècades del 1810 i 1830 a Anglaterra es van produir dos moviments socials pels líders: Ludd i Swing. Els ludites se servien de la intimidació enviant cartes amenaçadores als patrons, també adreçaven peticions al parlament. Reclamaven millores salarials i unes condicions de treball més adequades.

Cartisme

Millor expressió d'acció col·lectiva de la classe obrera durant la primera meitat del segle XIX. Pren el nom de "Carta del Poble" que es dirigia al Parlament Britànic, demanava una reforma electoral i un programa democratitzador. La novetat estava en què aspiraven a reformar la situació de la classe obrera mitjançant la via electoral i parlamentària, per aconseguir l'abolició de Poor Laws ('lleis de pobres') i la modificació de les condicions de treball (salaris, jornada de treball…). Va vincular l'acció dels treballadors amb objectius polítics generals.

Les Revolucions del 1848

Els treballadors van participar activament en la lluita revolucionària a les capitals europees (París, Viena, Berlín…). El socialista L. Blanc, va crear els tallers nacionals amb l'objectiu d'organitzar el treball en forma de cooperatives dirigides pels pobles. El fracàs de les revolucions va tenir conseqüències per al moviment obrer ja que va fer evident que calia enfortir l'organització independent dels treballadors, per això es van crear:

• Sindicats: Volien millorar les condicions de treball i nivells de vida dels treballadors.
• Partits obrers: Pretenien conquerir els drets polítics i socials.

Sindicats i Partits Obrers

Sindicats

• Els obrers es van associar en mútues i cooperatives, amb l'objectiu de dotar de major fortalesa al grup i auxiliar els seus associats en cas d'accidents, despeses o pèrdua de feina, per això rebien el nom de societats de socors mutu.
• El pas següent va ser la creació de sindicats (segona meitat del segle XIX). A partir de la dècada dels 1880 els sindicats es van establir com a institucions imprescindibles en la regulació de relacions laborals. Va predominar el sindicat d'ofici (reunia tot tipus de treballadors qualificats i especialitzats). Va donar pas al sindicat d'indústria (agrupació de treballadors d'un mateix sector amb independència de la qualificació). Exemples: TUC (Gran Bretanya), CGT (França), AFL (Estats Units), AGT (Alemanya) fundada per Lasalle a Leipzig.

Les reivindicacions van aconseguir avanços importants: Jornada de 8 hores, celebració de l'1 de maig.

Partits Obrers

Els treballadors van constituir les seves pròpies organitzacions polítiques: Partit Socialdemòcrata (SPD) alemany, liderat per Lasalle i Liebknecht. L'altre gran partit polític: Partit Laborista britànic, fundat per MacDonald va tenir el suport de l'afiliació col·lectiva dels membres de la Trade Unions. El SPD va influir sobre molts països, a Espanya es creà el PSOE per Pablo Iglesias. Membres socialistes més radicals, després de la revolució russa van crear a l'Europa occidental els partits comunistes.

Les Internacionals Obreres

• AIT: Va ser un moviment obrer internacional (Associació Internacional de Treballadors) fundat a Londres el 1864, fruit de l'intens contacte entre obrers francesos i anglesos. En la fundació van participar diverses tendències com: Seguidors de Proudhon, cartistes, owenistes, tradeunionistes i comunistes alemanys. El paper més decisiu va correspondre a Marx que va redactar el manifest fundacional i els estatuts, en els quals s'insistia en el caràcter central que per a la classe obrera tenia la conquesta del poder polític com a mitjà per a aconseguir l'emancipació econòmica i social. L'AIT es va organitzar en federacions nacionals que actuaven a manera de seccions a cada país. Un consell general, que era elegit en els congressos anuals de l'organització, coordinaria l'activitat de la Internacional. L'evolució de la Primera AIT va estar infestada de problemes interns, entre els quals va destacar l'enfrontament ideològic entre socialistes i anarquistes. La derrota de la Comuna de París i la repressió que hi va haver a la majoria dels països van debilitar el moviment internacionalista. L'AIT va acabar la seva activitat a Europa el 1872. El principal llegat va ser: La divisió ideològica entre anarquisme i socialisme.
• Segona AIT: La Segona AIT va ser fundada el 1889 a París. Va ser l'organització obrera mundial, que no integrava els anarquistes que van ser expulsats violentament dels congressos de Zuric i Londres. El partit més influent va ser el socialdemòcrata alemany, va establir l'orientació doctrinal de la internacional. Però aquesta Segona AIT tenia debats ideològics:
  • Hi havia una tendència més ortodoxa i centralista (Kautsky) defensava el caràcter inevitable de l'enfonsament del capitalisme, era contrari a la revolució i aconsellava una posició de quietud i d'espera.
  • Tenia una tendència més revisionista (Bernstein) defensava la necessitat d'actuar en la vida política per aconseguir reformes socials, comportava establir aliances del socialisme amb partits no obrers. Aquestes van ser rebutjades obertament.

Entre els anys 1914-1917, la Primera Guerra Mundial i la revolució russa van liquidar la Segona AIT.

• La guerra va implicar els partits socialistes en la defensa de les posicions dels seus països respectius i d'aquesta manera es va trencar l'ideal marxista que l'obrer no tenia pàtria.
• La revolució russa obria un interrogant: Si s'havia de seguir la via bolxevic revolucionària a tots els països.

Finalment, els partits comunistes van crear la seva pròpia organització: Tercera Internacional.