Revolució Industrial i Moviment Obrer al segle XIX: Transformacions Socials i Econòmiques
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,95 KB
1. La Revolució Demogràfica
Al segle XIX, la població a Europa va augmentar en termes absoluts, doblant-se. Tot i així, aquest creixement no va ser uniforme, encara que arreu d'Europa el creixement era vegetatiu. Aquest augment va donar lloc a una corrent migratòria. Els països més afectats van ser: Gran Bretanya, Itàlia i Espanya. Les destinacions preferides eren Amèrica, Austràlia o Nova Zelanda.
Un altre gran moviment va ser el de les persones cap a les ciutats. Les persones pageses marxaven perquè a les ciutats hi havia indústries i els preus de l'agricultura baixaven.
2. Les Transformacions de l'Agricultura
A Europa es van incrementar els rendiments agraris a causa de la rotació de conreus, el regadiu i la nova maquinària, a més de descobriments científics.
Als països industrialitzats, l'agricultura va deixar de ser el treball principal. Baixava la població agrícola i desapareixien les fams. Va aparèixer l'agricultura de tipus extensiu, amb molta maquinària i poca mà d'obra.
A més, van aparèixer els vaixells frigorífics, que facilitaven l'intercanvi amb llocs llunyans, i va aparèixer el monocultiu a les colònies.
3. L'Eclat de la Indústria i el Comerç
Des de 1880 fins a la Primera Guerra Mundial, van aparèixer uns canvis importants en la indústria. Van aparèixer nous invents, com el motor d'explosió, l'automòbil o el telèfon. A aquesta època se'n denomina Segona Revolució Industrial, malgrat que només és un creixement accelerat de l'anterior.
3.1 Les Noves Energies
Al 1900, l'extracció i el consum del carbó van esdevenir massius, acompanyats de noves tècniques d'extracció.
Va aparèixer l'electricitat, que ja es coneixia, però no es podia produir en grans quantitats. El 1882, Marcel Deprez va fer possible el seu transport en alta tensió.
L'electricitat va ser aplicada a moltes indústries (química, metal·lúrgica...), però tot i així no va poder substituir el carbó.
Amb l'aparició del motor d'explosió, es va estimular la cerca del petroli, i al 1860 van trobar la benzina, que al 1890 s'aplicà com a font d'energia.
3.2 Els Transports i els Intercanvis
Durant el segle XIX es van desenvolupar els transports, amb el motiu d'arribar als mercats més llunyans per aconseguir matèries primeres.
El més important va ser el ferrocarril, que va afavorir la creació d'un mercat nacional i trencar l'aïllament regional.
Al principi, Gran Bretanya, la gran potència econòmica, va optar pel proteccionisme, però després va optar pel lliurecanvisme.
4. El Creixement Desigual
El creixement econòmic no era igual. Alguns països com Gran Bretanya, Bèlgica o França havien desenvolupat molt més les indústries. A l'Europa central i mediterrània no va començar fins al segle XX.
Els Estats Units van entrar amb força al panorama internacional després de la Guerra de Secessió, ja que tenien moltes matèries primeres.
Un altre país que va entrar molt ràpidament va ser el Japó.
5. Les Conseqüències Socials: El Moviment Obrer
La primera meitat del segle XIX és considerada com l'etapa de la burgesia. Aquesta va desplaçar del poder a l'aristocràcia.
5.1 Les Condicions de Vida dels Treballadors
Les persones treballadores mantenien una forta inseguretat, ja que no sabien per quant temps treballarien o el sou que podrien portar a casa.
5.2 Els Orígens del Moviment Obrer
A la segona dècada del segle XIX, les persones obreres es van adonar de la seva misèria i es van voler queixar, però l'estat les va desatendre.
Les Primeres Associacions de Treballadors
Van néixer amb la Revolució Industrial, procedents dels antics gremis. Van ser prohibides i reprimides. La primera reivindicació de les persones treballadores va ser el dret d'associació. Un cop aconseguit això, es van orientar cap a les condicions salarials i laborals d'un ofici.
Les Primeres Accions Obreres
Una consistia a destruir les màquines (ludisme), i l'altra a reivindicar la participació política.
5.3 Les Noves Teories Socials: Socialisme i Anarquisme
Socialisme: Idealitzava una societat sense propietat privada, i havien d'arribar al poder de l'estat mitjançant la participació política i la lluita social. Els principals teòrics van ser Marx i Engels.
Anarquisme: Coincideix en l'idealisme del socialisme, però no en les solucions. L'anarquisme vol destruir l'estat directament. Alguns sectors utilitzen els atemptats, d'altres, els sindicats. El principal ideòleg va ser Bakunin.
5.4 Les Associacions Internacionals de Treballadors
El moviment obrer va portar a la creació d'associacions supranacionals:
La Primera Internacional (1864-76)
Es crea la Primera Internacional, molt marcada per la personalitat de Marx. La formen delegats provinents de molts sindicats. Dins de l'AIT, hi ha confrontaments entre marxistes i bakuninistes, cosa que dona lloc a l'expulsió dels bakuninistes al 1872. Al 1876, però, la Primera Internacional es dissol.
La Segona Internacional
Va ser una associació de socialistes, sense anarquistes. Però les discrepàncies estaven entre els reformistes i els revolucionaris.
Abans de la Primera Guerra Mundial, els drets d'associació i vaga ja eren reconeguts, i les persones treballadores van començar a gaudir d'una certa protecció.
6. El Nou Mapa d'Europa
6.1 Itàlia
Itàlia arriba al segle XIX dividida, i al Congrés de Viena, els antics monarques són retornats als seus respectius trons. Aquesta unificació va estar liderada per Piemont. La unitat total, però, va ser gràcies als acords diplomàtics i al joc polític de les grans potències.
6.2 Alemanya
Bismarck va aconseguir unificar el regne de Prússia i Alemanya, creant el II Reich, i va rebre el títol d'emperador. Va fer guerres contra Àustria i França.