Revolució Industrial: James Watt i la màquina de vapor

James Watt i la màquina de vapor

1764, Watt crea una màquina molt eficaç que s'empra com a força motriu. Associació amb Matthew Boulton = industrialització exitosa de l'invent.

Aplicació industrial

• Aprofita la força del vapor per generar moviment continu i el trasllada a les màquines.

Locomotora i ferrocarril

Primer vehicle mogut per màquina de vapor. Unió de dos mecanismes: arrossegar vagonetes pels rails i la invenció de la locomotora (Stephenson, 1829). Permet el trasllat de més massa en menys temps. Estimula el transport de mercaderies i és paper fonamental en el comerç interior. Al segle XIX la màquina de vapor s'aplica també als vaixells: producció de vaixells de vapor.

4. Desenvolupament industrial i augment del comerç

Aplicació de noves tecnologies i del sistema fabril a l'indústria tèxtil i a la siderúrgia. Aquestes dues activitats es converteixen en el motor de la industrialització.

Indústria tèxtil

Segle XVIII = gran comerç d'indianes. El govern anglès prohibeix la importació per afavorir la producció del país. El cotó és ben acceptat i econòmic; matèria primera de baix cost (importada d'Índia o dels EUA). Procés de mecanització:

1. Llançadora volant, Kay (1733).
2. Màquines de filar.
3. Teler mecànic, Cartwright (1785).

Siderúrgia

Segle XVIII augment demanda de ferro. Estimula la recerca de combustibles menys costosos i més efectius.

• Primera innovació: ús del carbó de coc, Darby (1709). El carbó té alt poder calorífic i permet produir ferro en grans quantitats.
• Perfeccionament de tècniques importants per al desenvolupament industrial.
• Segona innovació: convertidor Bessemer (1856), per produir acer.

Mineria del carbó i del ferro

Ús de minerals com a matèria primera. Sectors miners desenvolupats = carbó i ferro. El carbó es converteix en una gran font d'energia de la Revolució Industrial, augmentant la demanda. Gal·les i altres regions són grans zones mineres. Regions carboníferes = indústries siderúrgiques i paisatges negres.

Expansió comercial

La Revolució Industrial transforma l'economia cap a una economia de mercat. El canvi és possible gràcies a l'increment de població. Això millora el poder adquisitiu. Millores en els sistemes de transport faciliten el comerç interior. Ampliació dels mercats locals = mercat nacional. El comerç exterior amb les colònies permet exportar la producció de noves indústries i l'arrencada industrial.

5. Creixement de la població i desenvolupament urbà

Augment de la població = arrancada industrial al segle XIX; més treballadors disponibles i més demanda. Increment demogràfic gràcies a la producció agrícola: la població està millor alimentada i més resistent. La industrialització provoca creixement urbà: fàbriques a la vora de les ciutats i els llauradors emigren a la ciutat. La societat passa a ser industrial. Creixement de les ciutats i urbanització progressiva.

A) Revolució demogràfica

A partir de 1750. Causes: augment de la producció d'aliments i millores en medicina i higiene. Gràcies a això disminueix la mortalitat i augmenta l'esperança de vida, mentre que la natalitat es manté.

B) L'expansió de les ciutats

La industrialització fa que les ciutats esdevinguin metròpolis. Enderrocament de muralles, naixement de barris, creació de mitjans de transport i construcció d'infraestructures i serveis. El creixement urbà és conseqüència de l'èxode rural. La ciutat industrial presenta una forta segregació social per barris.

6. Victòria del capitalisme

La Revolució Industrial afavoreix el desenvolupament del capitalisme, un sistema econòmic basat en la iniciativa privada.

Capitalisme industrial

Sistema econòmic en el qual els instruments de producció són de propietat privada. Les activitats econòmiques es basen en la lliure iniciativa; l'objectiu és el màxim benefici. Sistema no planificat, amb intervenció de l'Estat reduïda al mínim. Interessos particulars regulats pel mercat, la llei de l'oferta i la demanda. Competència per conquerir el mercat = reducció de costos i preus. Problemes del capitalisme: crisis de sobreproducció que provoquen baixada de vendes, caiguda de preus i beneficis, tancament d'empreses i atur obrer.

Creixement de les finances

L'industrialització impulsa el desenvolupament d'entitats bancàries, que es multipliquen i diversifiquen. S'especialitzen en captar estalvis i subministrar capital. Actuen com a intermediaris, facilitant pagaments i intercanvis. La necessitat de capital per formar noves empreses porta a les societats anònimes, dividides en accions (el capital) que es compren i donen beneficis. Tenen un valor nominal relacionat amb el capital de l'empresa. La compra-venda d'accions es fa a la borsa.

Proteccionisme i lliurecanvisme

El Regne Unit, com a pioner de la industrialització, és partidari del lliurecanvisme: lliure intercanvi entre estats sense intervenció estatal, cosa que produiria estímul comercial, augment de producció i competitivitat empresarial.

Països del continent i els EUA volen evitar la competència amb el Regne Unit i fonamentar el creixement de la indústria nacional. Són partidaris del proteccionisme: imposició d'impostos als productes estrangers.

Expansió de la industrialització

El procés industrialitzador s'estén pel món de manera desigual.

8. Nous moviments socials

Les difícils condicions de treball i la misèria de vida de la classe obrera originen nova conflictivitat social.

Les associacions obreres

Primera reacció obrera: el luddisme. Neix a Anglaterra al segle XIX i es dedica a destruir màquines. Cal crear associacions per defensar els interessos dels treballadors. Primeres organitzacions: societats d'auxili mutu, agrupacions de resistència que ajuden treballadors en cas de malaltia o atur. Van organitzar les primeres vagues. A Anglaterra hi havia lleis que prohibien les associacions obreres, però es van crear sindicats que reunien obrers del mateix ofici o ram. El 1834 es funda una organització com la Great Trade Union, que agrupava treballadors diversos. Primeres reivindicacions: defensa del dret d'associació, reducció de la jornada laboral, millores salarials i regulació del treball infantil.

Denúncia de la desigualtat social

• Socialistes utòpics: primers en denunciar la propietat privada com a causa de desigualtats i proposen la propietat col·lectiva.
• A mitjans del segle XIX, pensadors defensen la necessitat d'una revolució per aconseguir una societat igualitària. Això desemboca en el marxisme i l'anarquisme.
• L'Església catòlica es preocupa pels obrers i per la desigualtat social.