La Revolució Industrial: Inventors, Transports i Expansió Urbana

Personatges Clau de la Revolució Industrial

John Smeaton

Va construir un molí d’aigua, demostrant que l’impuls d’aigua per dalt era més eficient, ja que feia el doble de força. Aquest principi es va aplicar a la Water Frame.

Richard Arkwright

Va inventar una màquina que funcionava amb una roda hidràulica, la qual produïa un fil millor i més resistent. En patentar-la, va obtenir grans beneficis. A causa de la mecanització, les fàbriques van començar a fer torns seguits (24 hores) i buscaven treballadors no qualificats (com dones i nens), ja que les màquines feien tota la feina, i eren mal pagats.

James Watt

Propulsor de la màquina de vapor. A diferència de la de Newcomen, incorporava un condensador, fent el cilindre més eficient: la feia dues vegades més potent i gastava la meitat de carbó.

Matthew Boulton

Soci de James Watt, va ser un empresari amb esperit innovador. Va aconseguir que Watt modifiqués la seva màquina, substituint el balancí per una roda (molt més eficient). També se li atribueix la invenció de la primera fotocopiadora.

Adam Smith

Economista clau de l'època.

Joseph M. Jacquard

Va inventar el seu teler per fer teixits estampats automàticament (durant l'etapa de Napoleó). Aquest sistema de targetes perforades seria la base dels futurs ordinadors.

Innovacions Tècniques en la Metal·lúrgia

• Pudelació (Henry Cort, 1783): Refinament del ferro per rebaixar el contingut de carboni i sofre, obtenint ferro forjat.
• Laminatge:
• Convertidor Bessemer (Thomas Bessemer): Convertidor per transformar ferro en acer.

La Revolució dels Transports: Impuls al Comerç

L'alta producció i l'alta demanda van requerir nous mitjans de transport més eficients.

Obadiah Eliott

Va inventar la suspensió el·líptica per als carruatges, la qual cosa va permetre doblar el nombre de passatgers.

John MacAdam

Va desenvolupar el sistema de carreteres MacAdam, que va reduir el temps de viatge en un 80%.

Thomas Telford

Va millorar les carreteres (9 m d'ample, drenatge i murs de contenció) i va destacar en la construcció de ponts i canals. El Pont Penjant de Menai va ser el més llarg de l'època.

James Brindley

Va promoure la construcció de canals on els cavalls feien la força i l'aigua transportava la càrrega. Va destacar en la construcció de rescloses, l'unió de rius i la creació de túnels.

Richard Trevithick

Va construir la primera locomotora de carretera (la Puffing Devil o "Diable que fa pufs"). També va crear la primera locomotora de la història sobre rails (podia portar 10 tones i 70 homes, feia un trajecte de 14,5 km i arribava a la velocitat de 8 km/h).

George Stephenson i Robert Stephenson

Van crear el primer ferrocarril operatiu: Stockton-Darlington, amb 32 vagonetes obertes ocupades per 300 passatgers i 12 vagons de carbó.

L'Expansió Comercial i el Creixement de la Demanda

L'augment de la producció i la millora dels transports van generar mercats més amplis. Aquest creixement es va veure impulsat per:

• Més transports.
• Més producció (gràcies a les innovacions tècniques).
• Més població (que implicava més poder adquisitiu i, per tant, més demanda).

Tipus de Comerç

Comerç Interior

Va ampliar els mercats locals i va consolidar un mercat d'àmbit regional i nacional, afavorint el creixement industrial.

Comerç Exterior

El comerç amb les colònies extraeuropees va oferir al Regne Unit els mercats on podia exportar la producció de les noves indústries, facilitant l'arrencada industrial.

Impacte de la Industrialització en les Ciutats

La industrialització va afavorir el creixement de les ciutats, que es van convertir en grans metròpolis a mesura que els seus habitants es multiplicaven.

Estructura per Barris d'una Ciutat Industrialitzada

L'estructura urbana es va diferenciar clarament entre els barris burgesos i els barris obrers:

• Barris Burgesos: La burgesia va planificar nous barris residencials amb edificacions de diversos pisos, habitatges luxosos i còmodes, envoltats d'espais enjardinats. Estaven comunicats per mitjà d'àmplies avingudes i dotats de serveis (infraestructures modernes).
• Barris Obrers: Als barris obrers no hi havia infraestructures (els carrers no estaven asfaltats i no tenien clavegueram). La falta d'espai va provocar l'amuntegament als habitatges.

L'Expansió Urbana i les Noves Infraestructures

La industrialització va transformar les ciutats en grans metròpolis, impulsant canvis significatius:

• Enderrocament de muralles i creació de nous barris (amb un nou model de construcció d'habitatges).
• Desenvolupament de mitjans de transport: ferrocarril i tramvia.
• Millora de les infraestructures: empedrat de carrers, clavegueram i canonades d'aigua.
• Creació de nous serveis: comerços, hospitals, mercats, teatres, etc.