Segona Revolució Industrial: Innovació, Indústries i Taylorisme
La Segona Revolució Industrial (1870-1914)
Noves Indústries i Potències Industrials
Des de la dècada de 1870 es van assajar noves fonts d'energia que, a poc a poc, van substituir el carbó: l'electricitat i el petroli. Aquest canvi es va consolidar al segle XX. La indústria tèxtil va perdre el paper de lideratge, que va ser ocupat pel sector siderúrgic, la indústria elèctrica i la indústria química.
Sectors Clau de la Nova Economia
- Sector Siderúrgic: Es va desencadenar un gran progrés amb la invenció del forn Bessemer, capaç de produir grans quantitats d'acer a un preu baix. Es va usar especialment en la indústria d'armament i naval.
- Indústria Elèctrica: La producció i la distribució de l'electricitat va donar lloc a la indústria elèctrica. L'electricitat es va aplicar a la indústria per moure les màquines i va possibilitar el desenvolupament de nous mitjans de transport.
- Indústria Química: Utilitza diverses matèries primeres per a fabricar nous productes com articles farmacèutics, sintètics i dinamita.
Revolució dels Transports i Canvi de Potències
Va tenir lloc un canvi transcendental en els transports. El petroli es va fer servir com a combustible en dos nous mitjans de transport:
- L'automòbil (inventat el 1885).
- L'avió (primer vol el 1903).
Aquests canvis van tenir efectes sobre les potències industrials, provocant que la Gran Bretanya perdés la supremacia industrial.
El Naixement de la Gran Empresa i la Banca Moderna
Al començament de la Revolució Industrial, la major part de les empreses eren petites i pertanyien a una sola persona o família. Per això es van crear les societats anònimes, on el capital que requereix una empresa es fracciona en diverses parts o accions. Diverses persones compren paquets d'accions i es converteixen en socis de l'empresa. Les accions es venen i es compren a les borses.
Els bancs es van convertir en un element clau de l'economia, actuant com a intermediaris entre els particulars i les empreses. Els clients guardaven els estalvis al banc i aquest els invertia en la indústria i en altres negocis.
Nous Sistemes de Producció i Concentració Empresarial
Es van desenvolupar dos nous sistemes de treball:
El Taylorisme (Frederick W. Taylor)
L'enginyer Frederick W. Taylor va crear el sistema anomenat taylorisme. Va dividir el treball en petites tasques, la durada de les quals es cronometrava amb exactitud. Cada obrer s'especialitzava en una tasca i rebia un salari proporcional a la feina realitzada.
El Fordisme (Henry Ford)
L'empresari Henry Ford va difondre la producció en sèrie (fordisme). Els productes passaven d'un operari a un altre a través d'una cadena de muntatge. Així s'evitaven els temps morts entre unes tasques i altres i augmentava el nombre de productes que elaborava cada operari.
També es va donar el procés de concentració empresarial, que va fer que es produïssin fusions i acords entre empreses.
La Situació Política a Europa: Liberalisme i Autoritarisme
Després de les revolucions de la primera meitat del segle XIX, la situació política dels estats europeus era molt variada. Uns estats mantenien sistemes polítics autoritaris i en altres països predominava el liberalisme.
Característiques dels Sistemes Autoritaris
Els països amb sistemes polítics autoritaris, com ara Rússia, Alemanya i l'Imperi Austrohongarès, tenien aquestes característiques:
- La monarquia encara concentrava gairebé tots els poders, elegia el govern i era el cap de l'exèrcit.
- Encara que hi havia parlaments, no podien oposar-se a les decisions del monarca i el seu govern.
- La població mancava de la majoria dels drets (el cas extrem era Rússia, on persistia la servitud).