Segona Revolució Industrial i imperialisme europeu (s. XIX)

Ciencias sociales5,46 KB

Segona revolució industrial

Presentació

En els decennis finals del segle XIX una onada d’innovacions tecnològiques va permetre augmentar la productivitat d’una manera espectacular: és el que coneixem com la Segona Revolució Industrial.

Noves fonts d’energia

La utilització massiva del petroli i de la electricitat està en la base d’aquest progrés tècnic. L’electricitat va comportar sobretot tres coses:

  • Millorar el funcionament intern de les empreses i augmentar la productivitat.
  • Permetre situar-les a qualsevol lloc, gràcies a l’invenció del transformador (1905).
  • Una colla de nous invents: telèfon, telègraf, fonògraf, ràdio, ferrocarril elèctric, tramvia, metro, ascensor, bombeta elèctrica, cinematògraf.

El petroli, comercialitzat a partir de 1859, va possibilitar sobretot una revolució en els transports; a partir de 1900 l’aplicació del motor Daimler‑Benz va ser un gran pas per a l’automòbil. Altres invents relacionats amb el petroli foren per a llums, lubricants i calefacció domèstica.

Avenços tecnològics

La competència entre empreses va dur a una constant innovació tecnològica; noves invencions o millores foren: el vidre modern, les fibres artificials, el cautxú, els tints químics, els adobs químics, l’alumini, la pel·lícula fotogràfica, el formigó, la màquina d’escriure, etc.

Millores en el transport

El creixement industrial hauria estat impossible sense les millores en el transport, a saber:

  1. Construcció de les xarxes ferroviàries.
  2. Transport urbà, amb el tramvia i el metro.
  3. Construcció de vaixells de vapor amb acer i millora en la potència dels motors.
  4. Obertura de grans vies de comunicació, gràcies al canal de Suez i al de Panamà.
  5. Invencions com el pneumàtic i el pedal.
  6. La invenció de l’automòbil (Peugeot, 1891; Ford T).
  7. La invenció de l’avió (primer vol, 1903).

Augment demogràfic i migracions

Al llarg del segle XIX la població europea es va més que duplicar, passant de 187 a 401 milions d’habitants. Això va provocar diverses onades migratòries a altres continents, especialment Amèrica.

L’organització del treball en les empreses

Des dels anys 80 del segle XIX el treball es fragmenta; a cada obrer se li assigna una part de la fabricació a fi de millorar la productivitat. L’americà Frederick W. Taylor va estudiar les cadenes de muntatge amb transportador, que evitaven els temps morts; el taylorisme es va aplicar a la fàbrica d’automòbils Ford (fordisme‑taylorisme), cosa que va permetre la fabricació en cadena d’automòbils utilitaris.

Concentració d’empreses

Per poder assumir les despeses creixents en infraestructures i tecnologia, les empreses anaren cap a la concentració i les fusions.

Entre les formes de concentració empresarial trobem:

  • Trust: fusió de diverses empreses del mateix sector en una de nova.
  • Càrtel: associació d’empreses sense fusionar-se, però que treballen juntes per eliminar la competència.
  • Holding: societat financera que posseeix capital en diverses i variades empreses.

La concentració empresarial podia dur a la creació d’un monopoli, si al final una empresa controlava la totalitat de la fabricació o distribució d’un producte.

La competència internacional

L’economia britànica va deixar de ser l’única industrialitzada i li varen sorgir competidors en l’àmbit internacional, com Alemanya, que posseïa grans jaciments de carbó i ferro.

La producció massiva de béns va fer baixar els preus, però també es va arribar a una sobreproducció que no podia absorbir el mercat; la crisi econòmica de 1870‑80 va fer que es passés a un període de proteccionisme.

Innovacions en el mercat interior

Dins del mercat interior i al detall es van donar innovacions molt importants, com els grans magatzems, la venda per correu i a terminis, la publicitat. Tot això va fer que productes abans més cars, com els electrodomèstics, es posessin en mans d’un major nombre de persones.

Imperialisme europeu del segle XIX

Presentació

En el darrer quart del segle XIX els països occidentals, sobretot europeus, es llançaren a la conquesta del món, fet que els historiadors coneixen com l’època de l’imperialisme; per imperialisme entenem el domini d’uns països sobre d’altres.

Factors que possibiliten l’imperialisme

Entre els factors que dugueren a l’imperialisme del segle XIX podem esmentar:

  1. Causes econòmiques: la industrialització d'Europa demanava més matèries primeres, nous mercats, més capital i més inversions.
  2. Causes polítiques: els estats volen ampliar la seva influència.
  3. Nacionalisme: el desig d’alguns països de demostrar la seva superioritat competint amb els altres.
  4. Causes estratègiques: el control de zones considerades vitals.
  5. Ideologia racista: es creia fermament en la superioritat de l’home blanc i en la necessitat de “civilitzar” les altres races.
  6. Causes demogràfiques: per col·locar l’excedent de la població europea.

Descargar

PDF Word HTML