Segona Revolució Industrial i Imperialisme al Segle XIX

Segona Revolució Industrial

Població

Als països industrialitzats es produeix un gran creixement que després portarà a una major urbanització.

Noves energies i sectors industrials

• Electricitat: enllumenat, transports urbans i comunicacions.
• Petroli: automoció, transport aeri, marítim, primeres companyies d'automòbils...
• Nous sectors industrials: químic, siderúrgic, construcció, fotografia, raigs X, cinema, màquines de cosir i escriure i la bicicleta.

Canvis econòmics i socials

Gran empresa capitalista (S.A., volum de producció, gran nombre de capitals).

• Monopoli: una empresa controla un sector.
• Oligopoli: unes empreses controlen un sector.
• Càrtel: acord entre grans empreses per controlar la producció i preus.
• Trust: fusió d'oligopolis en una gran empresa.
• Hòlding: grup d'empreses controlades per un sol banc.
• Dúmping: vendre a un preu de producció més baix per acaparar mercat d'un país i eliminar la competència, modificar preus.

Repartiment d'Àfrica

Àfrica era pràcticament desconeguda (1880), i a la conferència de Berlín les potències europees van acordar repartir-se el control d'Àfrica.

La major part del continent va quedar en mans de Gran Bretanya i França. Això va originar conflictes militars.

• 1882, els britànics aconsegueixen el control d'Egipte.
• Guerra dels Bòers on els britànics van dominar tot el territori sud-africà.

Imperialisme del segle XIX

Europa, EUA i Japó van iniciar un procés de domini territorial de la majoria de regions d'Àfrica, Àsia i Oceania: Imperialisme.

Finalitat de crear petits enclavaments costaners que afavoreixen el domini de les rutes marítimes.

Causes econòmiques

• Control de fonts energètiques.
• Mercats.
• Proteccionisme.
• Inversió dels capitals a les colònies.

Causes polítiques

Nacionalisme exagerat.

Causes ideològiques

• Missió de civilitzar i estendre la fe cristiana.
• Interès geogràfic i científic, el desig de conèixer tots els indrets desconeguts.

Conseqüències

Les colònies van imposar els seus models socials i culturals. Va provocar gran mortalitat (no anticossos per a malalties). Nous fronteres, noves infraestructures i dependència econòmica, on cada país s'especialitzava d'un o més productes. Els colonitzadors van imposar la llengua, creació d'escoles i hospitals.

Imperis colonials

Imperi britànic

Gran unitat econòmica: mercat exclusiu assegurat.

Territoris colonials

• Colònies de poblament: població blanca amb governador britànic.
• Colònies d'explotació: població indígena, governada per la metròpoli. (Índia)
• Protectorats: població indígena amb autoritats pròpies.
• Enclavaments estratègics: punts segurs en rutes marines. (Gibraltar).

Altres imperis

• França: més dispers, menys rendiment econòmic.
• Alemanya: domini d'alguns territoris africans.
• Bèlgica: Congo, ric en minerals i diamants.
• Rússia: Líbia, Somàlia i Eritrea.
• Holanda: Indonèsia.
• Espanya: Marroc, Àfrica del Nord.
• Portugal: algun territori africà i asiàtic.
• Japó: Taiwan, Corea...

Crisi de l'Antic Règim

La Guerra del Francès

Segle XIX Espanya amb Antic Règim. Amb la Revolució Francesa, el 1807 els governants van signar un acord amb Napoleó.

Constitució de Cadis

Mentre la guerra, es reuneixen les Corts a Cadis i aproven la Constitució de 1812 que abolia l'absolutisme, declarant drets amb principis de sobirania, llibertat, igualtat...

Construcció de l'Estat Liberal

Primera Guerra Carlina

Enfrontaments entre partidaris de l'Antic Règim i els que volien l'Estat Liberal.

Els carlins defensaven l'absolutisme, l'església i les lleis pròpies del País Basc i Navarra. El 1839 s'acaba la guerra. Els carlins es van rendir a canvi del manteniment dels furs basco-navarresos.

Establiment de l'Estat liberal

Mentre la guerra, la monarquia implanta el règim liberal. Descontent popular i protesta contra l'Estat.

Mendizábal impulsa la legislació que va abolir l'Antic Règim, i hi ha la desamortització dels béns eclesiàstics, on l'Estat s'apropiava de les terres de l'església i les venia en subhasta pública.

Triomf del conservadorisme

• Els conservadors volien que la corona conservés molt poder.
• Els progressistes, partidaris d'un liberalisme més ampli.
• Els conservadors van governar ininterrompudament des de l'any 1843 fins al 1868.

Segona Internacional i evolució del socialisme

Reorganització de la Internacional

Nova coordinació del moviment obrer mundial: Segona Internacional. Amb una diada de treball (1 de maig). Però la S.I. no tenia una estructura, llavors els partits integrats van optar per l'estratègia de l'acció política i parlamentària.

Aparició de la socialdemocràcia

Les condicions de vida i treball milloren.

Revisionisme: Bernstein va dir que era possible l'evolució del capitalisme cap al socialisme, amb la participació en els parlaments democràtics i aprovació de reformes: socialdemocràcia.

Evolució de l'anarquisme

• Anarcocomunisme: contrari als sindicats i partidaris del terrorisme individual.
• Anarcosindicalisme: objectiu final revolucionari i una pràctica quotidiana basada en la lluita sindical.

El Sexenni Democràtic

Revolució de 1868

El govern moderat va promoure una revolució que fora la dinastia borbònica i establís un règim democràtic.

L'exèrcit es va posar en contra del govern, i la reina Isabel II va fugir, i els progressistes van formar un govern que va convocar les eleccions de les quals va sorgir una assemblea que va elaborar la constitució democràtica.

Federalisme i Primera República

Partit Republicà Federal, els dirigents del qual volien una Espanya com a república federal on cada territori tingués un poder propi.

1873 es proclama la 1a República, elaboren una nova constitució. Els federals radicals van promoure el moviment cantonalista, que no reconeixien el poder central: Guerra Civil.

En voler restablir l'autoritat del govern per part dels dos darrers presidents de la República, l'exèrcit promou un cop d'estat conservador. Es dissol la República Federal.

Restauració i crisi de 1898

Restauració i règim polític

Alfons XII nou rei.

Es forma un govern monàrquic, amb la constitució de 1876 (drets, divisió de poders, sobirania compartida). Congrés de Diputats per sufragi censatari.

Sistema polític amb torn pacífic en el govern de dos partits, el conservador i el més liberal. El Rei donava el poder i el poder s'alternava.

Sufragi pervertit: el govern decidia els resultats electorals a través del caciquisme i frau electoral.

Marginació de l'oposició

La resta de partits eren marginats. Oposició: carlins, republicans i socialistes.

Els republicans eren els centralistes i federals.

Partit Republicà Federal: suport a Catalunya.

PSOE (marxista revolucionari): nord i Madrid.

PNB

Guerra de Cuba i desastre del 98

1895: 2a Guerra d'independència de Cuba. Moviment d'independència de Filipines, on dona suport els EUA. Espanya va haver de renunciar a la seva sobirania.

Independència de Filipines + Independència de Cuba = evident debilitat d'Espanya.

Societat del segle XIX i moviment obrer

Societat del segle XIX: classes socials

Divisió en classes, on hi havia igualtat davant la llei.

Espanya: gran noblesa, i burgesia terratinent (classe hegemònica), predomini de camperols.

Catalunya: burgesia industrial predominant. Apareix el proletariat.

Moviment obrer

Els obrers lluiten per millorar les condicions. Apareixen associacions, que són prohibides pel govern, però es reorganitzen.

1870: Primer Congrés Obrer espanyol i Federació espanyola de l'Associació Internacional de treballadors. (tesis anarquistes).

També hi havia un sindicalisme reformista, que plantejava millorar les condicions. La proclamació de la República va facilitar el moviment obrer.

1881: anarquistes funden: Federació de treballadors de la Regió espanyola.

1888: Pablo Iglesias funda la Unió General de treballadors (PSOE).

Els anarcocomunistes van cometre alguns atemptats a Barcelona. Procés de Montjuïc.