Segona Revolució Industrial i Imperialisme (1870-1914): Economia i Societat

La Segona Revolució Industrial i l'Imperialisme (1870-1914)

La Segona Revolució Industrial (1870)

Aquest període es caracteritza per l'aparició de noves indústries i noves potències. Els principals canvis en la indústria van ser impulsats per noves formes d'energia:

• Petroli i Electricitat: El desenvolupament de l'electricitat va fer desaparèixer la màquina de vapor.
• Sector Elèctric: El científic britànic Michael Faraday va permetre l'aplicació de l'electricitat per a ús industrial i domèstic.
• Sector Siderúrgic: L'ús del Convertidor Bessemer va permetre colar acer de bona qualitat. L'acer va revolucionar la construcció de màquines.
• Sector Químic: Va tenir un desenvolupament espectacular amb diverses aplicacions: tints, pintures, plàstics (incloent el sector d'explosius, amb Alfred Nobel).

També van aparèixer invents clau com l'automòbil de Daimler i Benz, i el cinema dels germans Lumière.

L'Expansió de la Industrialització

La industrialització es va estendre per Bèlgica, França, Europa Central, Alemanya, Països perifèrics del continent europeu, els EUA i el Japó.

La Gran Empresa i els Nous Sistemes de Producció

Els bancs es van convertir en institucions clau en l'economia industrial. Es van crear societats anònimes per obtenir capital. Es va produir una forta concentració empresarial:

• El Càrtel: Associació d'empreses dedicades al mateix sector d'activitats (especialment a Alemanya) per controlar la producció, distribució i fixar preus, compartint beneficis.
• El Trust: Agrupació de diferents empreses amb l'objectiu d'eliminar els competidors i controlar el mercat.
• Hòlding: Corporació de companyies dedicades a diferents sectors, controlades per una única empresa.

Les empreses van recórrer a la utilització de mètodes científics per augmentar la producció.

Canvis Polítics i Partits Obreristes

La democràcia no era plena per dos motius principals:

1. Les Dones: No tenien reconeguts els drets polítics bàsics. Grups de dones combatives, com les sufragistes britàniques, van reclamar aquests drets.
2. La Manipulació Electoral: La pràctica de falsejar els resultats electorals per part dels dirigents posava límit a les reivindicacions populars.

Permanència de Règims Polítics Autoritaris

• Alemanya: Sistema liberal que reconeixia l'elecció per sufragi universal masculí, però amb un fort poder imperial.
• Imperi Austrohongarès: El poder residia en l'emperador.
• Rússia: Marc polític que mantenia intacte el poder autocràtic i situava l'economia del país en un context agrari molt endarrerit.

Partits Obrers i la Segona Internacional

Es van fundar grans partits obrers per mobilitzar amplis nuclis de població. Els més importants van ser:

• Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD)
• Partit Socialista Francès
• Laborisme Britànic (Labour Party)

Factors que van Impulsar l'Imperialisme Europeu

L'imperialisme no era una novetat (al segle XVI, Castella i Portugal ja havien creat grans imperis colonials). Però els països de la Revolució Industrial van competir per una nova conquesta de territoris. Al segle XIX, Anglaterra, França, Bèlgica, Alemanya, Itàlia i Rússia van conquerir i sotmetre zones que havien quedat excloses.

Motius de l'Expansió Colonial

• Factors Econòmics: Obtenció de matèries primeres, servei com a mercats per a productes manufacturats i inversions en infraestructures i transport.
• Factors Estratègics i Polítics: Control de rutes marítimes, recerca de prestigi polític i orgull nacional.
• Factors Demogràfics: Creixement de la població que generava un flux migratori cap a les colònies.
• Factors Ideològics: Ideologies racistes i l'eurocentrisme, que justificaven la “missió civilitzadora”.

Els Grans Imperis Colonials

1. Imperi Britànic: El més extens, amb tot tipus de colònies.
2. Imperi Francès: Segon en extensió (aproximadament 10 milions de km²).
3. Bèlgica: Va controlar el Congo (propietat personal del rei Leopold II).
4. Holanda: Va controlar Borneo i l'arxipèlag que formava l'actual Indonèsia.
5. Alemanya: Colònies al Camerun, Tanzània i Namíbia.
6. Imperi Rus: Expansió per territoris asiàtics, ocupant Sibèria.
7. Japó: Expansió a Corea i Formosa, exercint forta pressió sobre la Xina.

L'Emergència dels EUA com a Potència

Els EUA van ocupar l'immens territori que els faria arribar fins a la costa oest a l'oceà Pacífic. Van comprar Florida i Alaska. La guerra amb Espanya va permetre ocupar Cuba, Puerto Rico i Filipines. Sota la presidència de Theodore Roosevelt, les seves zones d'interès van ser:

• Amèrica del Sud: Obertura del Canal de Panamà i intervenció a Veracruz.
• El Pacífic: Control de sèries d'illes i rutes de navegació.

La intervenció americana es va caracteritzar per un imperialisme informal.

Organització i Administració de les Colònies

Tipus de Colònies i Societat

• Colònies de Població: Amb un flux migratori de pobladors europeus (població d'origen occidental), com el cas de Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i Algèria.
• Hi havia una clara separació entre colonitzats i colonitzadors, amb relacions jeràrquiques i de subordinació.
• Les poblacions natives vivien pobrament i no accedien a càrrecs en l'alta administració.
• El model cultural dominant va ser l'occidental.

Explotació Econòmica

Les colònies es van organitzar d'acord amb el sistema de plantacions (producció de sucre, cotó, tabac, te, cafè, cautxú), destruint els policultius tradicionals. Les obres d'infraestructura es van fer pensant en les necessitats econòmiques de les metròpolis.

Estructures d'Administració Colonial

Diferents tipus d'estructures incloïen:

• Colònies d'Explotació
• Dominis
• Protectorats
• Concessions
• Mandats i Territoris Fideïcomissaris

Cultura, Ciència i Art a finals del Segle XIX

Sociabilitat i Oci

• Classes Dirigents (Aristocràcia i Burgesia): Es van generalitzar l'estiueig i els viatges a l'estranger, els casinos i els clubs.
• Sectors Populars: El teatre, els ateneus populars i les agrupacions corals van transformar la sociabilitat.

Innovacions Culturals

Al 1878, Edison inventa el fonògraf, que va permetre la reproducció de música gravada en discos i la difusió de música. El 1895 es va realitzar la primera projecció del cinema. El 1896 es van celebrar els primers Jocs Olímpics, impulsant les grans competicions esportives.

Alfabetització i Pensament

Les conseqüències de l'alfabetització van ser el desenvolupament d'un sistema públic d'educació (principalment per a homes) i el coneixement de lectura i escriptura, que va impulsar les grans tirades de diaris de masses.

Destaca la teoria de l'evolucionisme de Charles Darwin, que proposava una explicació del desenvolupament de les espècies i va tenir un impacte immediat en diverses àrees del pensament.

Impressionisme i Avantguardes

El panorama artístic va evolucionar de l'Impressionisme cap a les avantguardes:

• Expressionisme: Edvard Munch.
• Fauvisme: Matisse.
• Cubisme: Picasso i Georges Braque.

També va destacar el Modernisme o Art Nouveau, amb figures com Antoni Gaudí.