Revolució Industrial i Economia Espanyola al Segle XIX
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB
Revolució Industrial
Creixement generalitzat i sostingut de la població manufacturada dut a terme mitjançant innovacions tècniques i caracteritzat per canvis econòmics i socials.
Espanya al segle XIX. Conseqüències de la desamortització
- Es mantenen els latifundis.
- La noblesa augmenta les seves propietats.
- Els compradors eren burgesia agrària i de negocis, i alguns nobles.
- En la desamortització de Mendizábal de l'Església, es van obtenir menys ingressos dels que s'esperaven.
- La desamortització civil de Madoz només accepta diners en metàl·lic.
Agricultura espanyola
- Productivitat escassa i mètodes tradicionals.
- Una mala collita feia possiblement una gran mortalitat.
- Blat, altres cereals, blat de moro, patata, vinya, olivera.
- Augmenta la producció amb l'ampliació de les terres conreades.
- Els jornalers eren obrers de mà d'obra barata.
- L'agricultura cerealista era la menys evolucionada i la més important.
Agricultura catalana
- A l'interior hi ha agricultura tradicional i es cultiva blat. Rendiments baixos, es manté el guaret, i falta d'adobs.
- Al litoral i prelitoral hi ha agricultura moderna. Es cultiva vinya (s'exportava) i fruita seca.
- La rabassa morta era un contracte en què el propietari cedia terres a un camperol per plantar vinya i es quedava una mica del fruit.
- Molts beneficis per modernitzar l'agricultura.
Industrialització
- Fracàs de la Revolució Industrial.
- A País Basc i Catalunya sí que hi ha industrialització.
- A altres llocs no, perquè l'agricultura és endarrerida, no hi ha un mercat interior integrat (mercat nacional), i per la falta de capitals per invertir.
- A Catalunya la industrialització es basa en el sector tèxtil.
- Problemes: falta de matèries primeres i de fonts d'energia, limitacions del mercat, la mala xarxa de comunicacions, i la falta d'un sistema financer.
Proteccionisme i lliurecanvisme
- Burgesia catalana a favor del proteccionisme econòmic, en què es prohibeix l'entrada d'alguns productes al país o posar-los un impost (aranzel).
- La burgesia agrària i mercantil volen lliurecanvisme.
- Guanya el proteccionisme amb l'aranzel.
- Lliurecanvisme: comerç lliure entre estats i la supressió dels aranzels.
Indústria tèxtil catalana
- La indústria catalana naixent es basava en capitals familiars.
- Empreses reduïdes.
- A Barcelona, la primera fàbrica accionada per la força del vapor (fàbrica Bonaplata).
- La indústria catalana se centra en el cotó.
- Amb l'augment de beneficis, milloren les tecnologies.
- En la industrialització s'utilitza més la màquina de vapor (amb carbó).
- Com que el carbó català era insuficient, s'havia d'importar carbó i sortia car.
- Les noves fàbriques utilitzaven energia hidràulica.
- La crisi del cotó va afavorir la recuperació de la indústria de la llana.
Vapors i colònies
- Utilitzen carbó i aigua.
- Els vapors van a ciutats del litoral, amb altes xemeneies. A prop dels ports per tenir carbó.
- Les colònies van pel curs alt dels rius. També es feien cases, escoles, etc. per als obrers.
- Les colònies tenien llocs per acumular aigua, canals.
- L'enemic seu eren les sequeres.
Ferrocarrils
- Va fer més barat el transport de mercaderies i va afavorir un bon mercat integrat.
- L'amplada de via era superior a la de la resta d'Europa i va ser difícil connectar amb la resta d'Europa.
- La llei de ferrocarrils (del Bienni Progressista) donava ajudes als inversors i una part de la xarxa la propiciava.
- Principals companyies dels francesos.
- Va haver-hi una crisi econòmica perquè els beneficis no eren els previstos.
Altres transports
Carreteres i vaixells.
Siderometal·lúrgia espanyola
- Matèries primeres: carbó i ferro.
- Primera indústria a Màlaga, que utilitzava mines de ferro locals i carbó vegetal de la llenya.
- Era poc competitiva la indústria. No es podia comprar carbó d'altres llocs perquè el transport sortia molt car.
- Es va traslladar a Astúries, on hi ha carbó vegetal.
- A Biscaia, una altra siderúrgia perquè tenien mines de ferro.
- Gairebé tot el ferro es feia a Astúries.
- Es trasllada a Biscaia, perquè tenen grans mines de ferro i importaven carbó gal·lès barat.
- La siderometal·lúrgia espanyola era escassa i poc competitiva i l'Estat ajudava.
Siderometal·lúrgia a Catalunya: fracàs
No hi havia ni carbó ni ferro.
Mineria
- Poc desenvolupada perquè faltaven capitals, faltaven coneixements tècnics, per la poca demanda, i perquè l'Estat tenia el control de les mines.
- A partir de la legislació de 1868 es va liberalitzar la mineria perquè l'Estat va vendre les mines a gent particular per poder-les extreure els minerals.
- Espanya, dels millors productors de minerals.
- Productes principals: Pb, Hg, Cu, Fe, Zn.