Revolució Industrial i Economia Espanyola al Segle XIX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,24 KB

Revolució Industrial

Creixement generalitzat i sostingut de la població manufacturada dut a terme mitjançant innovacions tècniques i caracteritzat per canvis econòmics i socials.

Espanya al segle XIX. Conseqüències de la desamortització

  • Es mantenen els latifundis.
  • La noblesa augmenta les seves propietats.
  • Els compradors eren burgesia agrària i de negocis, i alguns nobles.
  • En la desamortització de Mendizábal de l'Església, es van obtenir menys ingressos dels que s'esperaven.
  • La desamortització civil de Madoz només accepta diners en metàl·lic.

Agricultura espanyola

  • Productivitat escassa i mètodes tradicionals.
  • Una mala collita feia possiblement una gran mortalitat.
  • Blat, altres cereals, blat de moro, patata, vinya, olivera.
  • Augmenta la producció amb l'ampliació de les terres conreades.
  • Els jornalers eren obrers de mà d'obra barata.
  • L'agricultura cerealista era la menys evolucionada i la més important.

Agricultura catalana

  • A l'interior hi ha agricultura tradicional i es cultiva blat. Rendiments baixos, es manté el guaret, i falta d'adobs.
  • Al litoral i prelitoral hi ha agricultura moderna. Es cultiva vinya (s'exportava) i fruita seca.
  • La rabassa morta era un contracte en què el propietari cedia terres a un camperol per plantar vinya i es quedava una mica del fruit.
  • Molts beneficis per modernitzar l'agricultura.

Industrialització

  • Fracàs de la Revolució Industrial.
  • A País Basc i Catalunya sí que hi ha industrialització.
  • A altres llocs no, perquè l'agricultura és endarrerida, no hi ha un mercat interior integrat (mercat nacional), i per la falta de capitals per invertir.
  • A Catalunya la industrialització es basa en el sector tèxtil.
  • Problemes: falta de matèries primeres i de fonts d'energia, limitacions del mercat, la mala xarxa de comunicacions, i la falta d'un sistema financer.

Proteccionisme i lliurecanvisme

  • Burgesia catalana a favor del proteccionisme econòmic, en què es prohibeix l'entrada d'alguns productes al país o posar-los un impost (aranzel).
  • La burgesia agrària i mercantil volen lliurecanvisme.
  • Guanya el proteccionisme amb l'aranzel.
  • Lliurecanvisme: comerç lliure entre estats i la supressió dels aranzels.

Indústria tèxtil catalana

  • La indústria catalana naixent es basava en capitals familiars.
  • Empreses reduïdes.
  • A Barcelona, la primera fàbrica accionada per la força del vapor (fàbrica Bonaplata).
  • La indústria catalana se centra en el cotó.
  • Amb l'augment de beneficis, milloren les tecnologies.
  • En la industrialització s'utilitza més la màquina de vapor (amb carbó).
  • Com que el carbó català era insuficient, s'havia d'importar carbó i sortia car.
  • Les noves fàbriques utilitzaven energia hidràulica.
  • La crisi del cotó va afavorir la recuperació de la indústria de la llana.

Vapors i colònies

  • Utilitzen carbó i aigua.
  • Els vapors van a ciutats del litoral, amb altes xemeneies. A prop dels ports per tenir carbó.
  • Les colònies van pel curs alt dels rius. També es feien cases, escoles, etc. per als obrers.
  • Les colònies tenien llocs per acumular aigua, canals.
  • L'enemic seu eren les sequeres.

Ferrocarrils

  • Va fer més barat el transport de mercaderies i va afavorir un bon mercat integrat.
  • L'amplada de via era superior a la de la resta d'Europa i va ser difícil connectar amb la resta d'Europa.
  • La llei de ferrocarrils (del Bienni Progressista) donava ajudes als inversors i una part de la xarxa la propiciava.
  • Principals companyies dels francesos.
  • Va haver-hi una crisi econòmica perquè els beneficis no eren els previstos.

Altres transports

Carreteres i vaixells.

Siderometal·lúrgia espanyola

  • Matèries primeres: carbó i ferro.
  • Primera indústria a Màlaga, que utilitzava mines de ferro locals i carbó vegetal de la llenya.
  • Era poc competitiva la indústria. No es podia comprar carbó d'altres llocs perquè el transport sortia molt car.
  • Es va traslladar a Astúries, on hi ha carbó vegetal.
  • A Biscaia, una altra siderúrgia perquè tenien mines de ferro.
  • Gairebé tot el ferro es feia a Astúries.
  • Es trasllada a Biscaia, perquè tenen grans mines de ferro i importaven carbó gal·lès barat.
  • La siderometal·lúrgia espanyola era escassa i poc competitiva i l'Estat ajudava.

Siderometal·lúrgia a Catalunya: fracàs

No hi havia ni carbó ni ferro.

Mineria

  • Poc desenvolupada perquè faltaven capitals, faltaven coneixements tècnics, per la poca demanda, i perquè l'Estat tenia el control de les mines.
  • A partir de la legislació de 1868 es va liberalitzar la mineria perquè l'Estat va vendre les mines a gent particular per poder-les extreure els minerals.
  • Espanya, dels millors productors de minerals.
  • Productes principals: Pb, Hg, Cu, Fe, Zn.

Demografia espanyola

Entradas relacionadas: