Revolució Industrial: causes, sectors i conseqüències (s. XVIII‑XIX)

Revolució Industrial: definició i context

Va ser un canvi dràstic de tipus econòmic, tecnològic i social. Es va originar a Anglaterra a partir de 1750 i es va estendre per tota Europa a ritmes diferents.

Revolució demogràfica, tècnica i agrària

Revolució demogràfica: la mortalitat va començar a disminuir mentre que la natalitat es va mantenir elevada; hi va haver un gran creixement de la població.

Revolució tecnològica: noves màquines i noves fonts d'energia s'imposaren.

Revolució agrària: possible augment de la producció gràcies a:

• noves màquines,
• nous sistemes de cultiu i d'organització,
• nous sistemes de producció i aparició del proletariat.

Xarxa de comunicacions i transports

A més de la via terrestre, la qual va millorar amb la construcció dels ferrocarrils (FFCC), a Anglaterra disposaven de rius i canals navegables.

La burgesia i factors addicionals

La burgesia: era un grup social nombrós a Anglaterra i disposava d'elements fonamentals com són la mentalitat empresarial i el capital necessari per invertir.

Altres factors: la pròpia localització d'Anglaterra, lluny dels conflictes continentals; l'imperi colonial; i la seva pròpia força naval.

Sectors econòmics

Sector tèxtil

Gràcies al cotó important procedent de les colònies, a les innovacions tècniques i a la prohibició de les indianes, el sector tèxtil va créixer de manera notable.

Sector siderúrgic

El desenvolupament de la siderúrgia es va impulsar per la demanda de màquines, per l'ús del carbó mineral i coque, per la millora de la qualitat del ferro i per l'aparició dels alts forns.

Expansió internacional

Europa: no va ser una expansió homogènia, sinó que va presentar una dinàmica de dues velocitats: primer va arribar als països del nord i a països com Bèlgica, França i Alemanya; després, i de forma més tardana i desequilibrada, a algunes zones del sud.

Fora d'Europa: la industrialització es va contagiar inclús a països com el Japó i els Estats Units, on destacà el sector automobilístic, entre altres.

Revolució dels transports

Els transports visqueren un canvi fonamental en quant a volum de càrrega i velocitat de desplaçament.

• Ferrocarrils (FFCC): la locomotora de vapor arrossegava vagons sobre rails, primer de fusta i després substituïts per altres més resistents de ferro.
• Vaixell de vapor: vaixell amb una roda de pales o amb propulsió accionada per una màquina de vapor.
• Automòbil: els primers vehicles autopropulsats daten de finals del segle XVIII; el 1885 Benz aplicà el motor de gasolina, tot i que inicialment es semblaven molt a un cotxe de cavalls.
• Avió: generalment es considera com el primer avió de la història el Flyer, dissenyat, construït i pilotat pels germans nord-americans Wright.

Sistemes econòmics i de producció

Capitalisme: sistema econòmic basat en la propietat privada i orientat a aconseguir el màxim benefici a partir d'un mercat lliure i competitiu.

Lliurecanvisme: doctrina econòmica basada en el lliure canvi, és a dir, en la defensa de la lliure circulació de mercaderies sense intervenció de l'estat.

Sistema domèstic (Domestic system)

És la forma de producció típica de l'Antic Règim. Era la que s'utilitzava als gremis, on la producció era un procés controlat per una persona des del principi fins al final.

Sistema fabril (Factory system)

És una nova forma de producció caracteritzada per: treball a la fàbrica, producció massiva i més econòmica gràcies a l'ús de màquines; treballadors sense qualificació amb tasques molt específiques.

Moviment obrer i ideologies

Moviment luddita

Moviment luddita: accions espontànies protagonitzades pels obrers en les quals destruïen màquines per considerar que els llevaven llocs de treball.

Mútues i sindicats

Mútues: eren organitzacions creades pels obrers amb la finalitat d'associar-se en situacions difícils.

Sindicats: agrupacions d'obrers que comparteixen un mateix ofici i s'organitzen per reivindicar millores laborals, salarials i legislatives.

Socialisme utòpic i científic

Socialisme utòpic: corrent del pensament obrer que proposa una societat fraternal i solidària, fonamentant el cooperativisme i el col·lectivisme com a alternativa als valors del capitalisme.

Socialisme científic o marxisme: corrent que parteix d'una anàlisi de la realitat segons la qual els proletaris són explotats pels burgesos.

Anarquisme

Anarquisme: corrent ideològica que condemna el capitalisme i la desigualtat econòmica, alhora que propugna la llibertat sense autoritat estatal.

Internacional obrera

En compartir interessos comuns es va formar una consciència de classe que portà els obrers a enfortir la solidaritat internacional, convocant així, el 1864, la primera Associació Internacional Obrera.