Revolució Industrial: Canvis i Ideologies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB
Revolució Industrial
La Revolució Industrial va ser el resultat d'un conjunt de canvis econòmics i tecnològics que es van produir per primera vegada a Gran Bretanya a mitjans del segle XVIII i que van donar lloc a una transformació profunda de l'economia i de la societat.
Revolució Demogràfica
La Revolució Demogràfica va ser el procés de creixement que hi va haver a mitjans del segle XVIII. El nombre d'habitants va créixer considerablement. Les causes d'aquest canvi demogràfic van ser l'augment de la producció i també del progrés de la higiene i de la medicina. Gràcies a una alimentació més bona, es van evitar diverses pestes i epidèmies. Com a conseqüència, es va produir la disminució de la mortalitat i un lleuger increment de la natalitat, que també va fer possible el creixement de l'esperança de vida, que va passar de 38 a 50 anys.
Revolució Agrícola
La Revolució Agrícola va ser un augment de la demanda d'aliments i, com a resultat, l'alça dels preus agrícoles, això és el que va provocar l'increment de la població. Tot això es va aconseguir gràcies a dues transformacions: la privatització del sòl i l'aplicació de nous mètodes i tècniques de conreu. Finalment, la introducció de nous conreus, com el blat de moro, i l'expansió de la ramaderia van permetre disposar d'una dieta més rica i variada. Un dels grans avenços agrícoles va ser el sistema Norfolk, que permetia no deixar cap porció de terra en repòs i obtenir conreus herbacis per alimentar el bestiar. Els sistemes de sembra mecànica en solcs de rengs paral·lels feia possible la recollida tant del fruit com de les males herbes.
Indústria Tèxtil
A Gran Bretanya, el primer sector que es va mecanitzar va ser la indústria del cotó, primer en filat i després en el teixit. Hi havia un gran comerç "d'indianes", un tèxtil que provenia de l'Índia, però el govern britànic va prohibir la seva importació. Es van començar a aplicar una sèrie d'innovacions. La primera va ser la llançadora de volant, que va augmentar la velocitat de procés del teixit. Més endavant, van sorgir noves màquines de filar, que van incrementar la producció de fil. Finalment, el teler mecànic va completar el procés de mecanització tèxtil.
Siderúrgia
La Siderúrgia era un altre sector pioner de la industrialització. Anteriorment es produïa ferro, però en quantitats petites, perquè els forns funcionaven amb carbó vegetal. L'invent que va permetre una producció més gran de ferro va ser la utilització del carbó de coc, de gran potència calorífica. Més tard es va inventar un convertidor de ferro en acer.
Liberalisme
Els principis que va establir Adam Smith sobre el Liberalisme són:
- L'interès personal i la recerca del màxim benefici són el motor de l'economia.
- Els diversos interessos s'equilibren al mercat gràcies al mecanisme dels preus que adapta l'oferta a la demanda.
- L'Estat ha d'abstenir-se d'intervenir en el funcionament de l'economia i ha de permetre el desenvolupament dels interessos particulars lliurement.
Anarquisme
L'Anarquisme va reunir un conjunt de pensadors que tenien en comú tres principis bàsics:
- L'exaltació de la llibertat individual i de la solidaritat social.
- La crítica a la propietat privada i la defensa de formes de propietat col·lectiva.
- El rebuig de l'autoritat, principalment de l'Estat.
Els anarquistes s'oposaven a la participació en la vida política i a l'organització dels treballadors en partits.
Marxisme
El Marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Marx i Engels. La multitud d'aspectes que aquesta comprèn fa que pràcticament no existeixi branca de les ciències humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'anàlisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista i dialèctic del món. L'aplicació d'aquesta doctrina en el camp del socialisme inicià un nou corrent ideològic anomenat socialisme marxista, que cresqué durant tota la segona meitat del segle XIX.
Internacionalisme
Tant els marxistes com els anarquistes defensaven la necessitat d'unir els esforços de la classe obrera de tot el món per lluitar contra el capitalisme. El 1864 es va crear l'Associació Internacional de Treballadors, però les grans discrepàncies ideològiques entre marxistes i anarquistes van acabar fent-la desaparèixer el 1876.