La Revolució i Guerra Civil a la Zona Republicana (1936-1939)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,37 KB
La Zona Republicana: La Revolució Continguda
El Desencadenament de la Revolució Social
Al territori que es va mantenir fidel a la República, la insurrecció militar va provocar l'extensió d'un clima revolucionari. En conseqüència, es va crear una estructura de poder popular, vertebrada al voltant dels sindicats i partits d'esquerres, que constituïen en aquell moment l'única força militar capaç de defensar la legalitat republicana.
Així, durant l'estiu i la tardor del 1936, el poder de l'estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars que aplegaven les forces del Front Popular. Van sorgir consells, comitès i juntes que s'ocupaven d'organitzar les columnes de voluntaris per anar al front, l'ordre públic, l'economia i molts altres aspectes de la vida social. A algunes regions, els comitès i les juntes es van unificar per formar consells regionals.
A Catalunya, el 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI, que havien tingut una intervenció molt important per aturar els insurrectes, i els va oferir la formació d'un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, que agrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República.
Els primers mesos de la guerra es va desencadenar a la zona republicana una repressió espontània contra tothom que pogués tenir relació amb els anomenats feixistes (insurrectes). L'Església, la burgesia, els propietaris i les classes benestants van ser objecte d'una persecució que es va escapar del control del govern. Es van produir assassinats, passejades, detencions il·legals a les txeques (presons clandestines), saqueig i crema d'esglésies i convents, i també requisa de béns i de propietats particulars. Hi va haver incidents especialment greus, com ara els assassinats de presos polítics de dretes a la Presó Model de Barcelona (agost del 1936) i a la de Madrid, aquests darrers executats a Paracuellos del Jarama mentre eren traslladats a València (novembre del 1936).
Una Economia de Guerra: Les Col·lectivitzacions
A partir del juliol del 1936 va començar la col·lectivització de gran part de la propietat industrial i agrària. En alguns casos, els treballadors, organitzats en comitès, es van posar al capdavant de les empreses perquè els empresaris i els industrials havien fugit per por de la guerra, o havien estat detinguts o assassinats. En altres casos, els treballadors van prendre el control i la direcció de les empreses i van comunicar als amos que a partir d'aquell moment les explotarien en règim d'autogestió.
A Catalunya, l'11 d'agost de 1936, es va crear el Consell d'Economia de Catalunya, que va dissenyar un pla socialista de reorganització de l'economia, i a l'octubre es va promulgar el Decret de Col·lectivitzacions, que legalitzava el procés col·lectivista que s'havia dut a terme fins aleshores.
El Govern de Largo Caballero (Setembre 1936 - Maig 1937)
El 5 de setembre de 1936, el socialista Largo Caballero va formar a Madrid un govern amb republicans, socialistes i, per primer cop, comunistes. Dos mesos després s'hi van incorporar quatre ministres anarcosindicalistes.
Largo Caballero pretenia crear una gran aliança entre les forces republicanes, burgeses i obreres per guanyar la guerra gràcies a la reorganització de l'estat, la militarització de les milícies i la formació de l'exèrcit popular.
A Catalunya, es va dissoldre el Comitè de Milícies Antifeixistes i es va formar un govern d'unitat presidit per Josep Tarradellas (26 de setembre), que incorporà des d'Acció Catalana Republicana fins al POUM, passant pel PSUC, ERC i la CNT. Al mateix temps, els comitès locals van ser substituïts per nous ajuntaments, es van centralitzar els serveis policials en una Junta de Seguretat Interior, es va reconstruir l'aparell judicial, es va procedir a la militarització de les milícies que es trobaven estancades al front d'Aragó amb la creació de l'Exèrcit Popular de Catalunya, i la Generalitat va augmentar la seva intervenció en l'economia per tal de controlar les col·lectivitzacions.
El Tombant dels Fets de Maig de 1937
A la primavera de 1937, un seguit de fracassos militars va revifar l'enfrontament entre les forces republicanes.
Un sector, format pels republicans, els comunistes i part dels socialistes, era partidari de posar ordre a la rereguarda, organitzar un exèrcit potent, controlar les col·lectivitzacions, reforçar els vincles amb les classes mitjanes i reconstruir un estat fort i centrat en l'esforç bèl·lic. Un altre sector, constituït pels anarquistes i el POUM, es resistia a integrar les seves milícies en l'exèrcit regular i insistia que l'esforç per guanyar la guerra necessitava aprofundir l'obra col·lectivitzadora i consolidar les transformacions revolucionàries.
El 3 de maig del 1937, les tensions van esclatar violentament a Barcelona, quan les forces de la Generalitat van procedir a desallotjar els anarquistes que havien ocupat l'edifici de la Telefònica al centre de la ciutat per tal de controlar les comunicacions. Això va comportar l'enfrontament d'alguns militants de la CNT i de tot el POUM amb els del PSUC, ERC i la UGT, que van donar suport a la Generalitat.
El Govern de Negrín (Maig 1937 - Març 1939)
El president de la República, Manuel Azaña, va encarregar la formació d'un nou govern al socialista Juan Negrín. Llavors, el POUM va ser declarat il·legal i els seus militants van ser detinguts. Andreu Nin, que n'era el dirigent principal, va ser tret de la presó i assassinat per agents de la política soviètica.
El govern de Negrín va posar l'èmfasi en una ferma centralització política i militar per assolir l'objectiu prioritari de guanyar la guerra. Per això, es va reforçar el poder central, es va unificar la direcció bèl·lica, es van integrar totes les milícies en l'exèrcit popular i es va establir un control sobre la producció industrial i agrària.
La formació al mes de juny d'un nou consell executiu de la Generalitat de Catalunya, presidit per Companys i fonamentat en l'aliança entre ERC i el PSUC, sense la participació de la CNT, no va impedir que les relacions amb Negrín fossin molt tenses.
El novembre de 1937, Negrín va decidir traslladar el govern de València a Barcelona, on també s'havia refugiat el govern basc des de la caiguda del nord.
Per cercar suports internacionals, el cap del govern va proposar una sortida negociada a
la guerra i pel maig va publicar el programa DELS TRETZE PUNTS òn proposava les condicions per al cessament de la lluita armada que foren rebutjades per Franco.
Però al setembre de 1938 la República va rebre un cop dur quan es va assignar lAcord de Munich per mitjà del qual la Gran Bretanya i França reconeixen locupació dels sudets per Hitler i claudicàven davant lexpansionisme Nazi. Negrín, amb el suport gairebé només dels comunistes, insistia en la necessitat de la resistència militar, que va quedar reflectida en el lema Resistir es vencer.
La pèrdua de Catalunya entre els mesos de gener i febrer de 1939 va significar lexili per als governs de la República, de Catalunya i el País Bascaixí com per a tots els seus dirigents polítics i sindicals, intel·lectuals etc...
Malgrat els esforços de Negrín per continuar a la guerra la Repúblia tenía els dies comptats.