La Revolució Gloriosa de 1868 i el Bienni Progressista

La Revolució de 1868 "La Gloriosa"

El 19 de setembre de 1868, el brigadier Topete va encapçalar un alçament a Cadis, iniciant així la revolució coneguda com "La Gloriosa". Els revoltats van difondre un manifest titulat "Espanya amb honra", on exposaven la seva demanda de reformes polítiques. Demanaven que, després de l'exili de la reina, es fundés un nou govern sense exclusió de partits. El general Prim es va unir a Topete i junts van prendre el control de Cadis. Van buscar suport en altres ciutats com Sevilla, Còrdova, Barcelona i Huelva. Es van formar Juntes Provincials que van mobilitzar la població amb promeses de sufragi universal, eliminació d'impostos, fi del reclutament forçós i una nova constitució. A les ciutats, les Juntes revolucionàries, formades per demòcrates i progressistes, van assumir el poder. El govern i la reina, sense suports, van caure després de la derrota a la batalla d'Alcolea el 28 de setembre de 1868. El Govern va dimitir i la reina, que era a Sant Sebastià, es va exiliar a França.

La revolució va acabar amb el règim de govern anterior, però van sorgir diferents corrents de pensament entre els revolucionaris i una disputa per imposar el seu model d'Estat. Finalment, es van imposar Prim i els progressistes, als quals es van unir els unionistes, amb Serrano al capdavant, que va ser nomenat cap del govern provisional mentre es formaven les Corts constituents. Serrano va dissoldre les Juntes i va desarmar la Milícia per evitar problemes.

El Govern Provisional

Figuerola, Sagasta, Ruiz Zorrilla, Prim, Serrano i Topete, militars i signants del Pacte d'Ostende, van formar un govern provisional. Ràpidament es va encarregar de dissoldre la Milícia Nacional i les Juntes revolucionàries. Serrano (unionista) va assumir la presidència del govern i Prim (progressista) el ministeri de guerra, deixant fora els demòcrates. La convocatòria a Corts Constituents es va fer, per primera vegada, mitjançant eleccions per sufragi universal masculí.

Les Diferents Opcions del Liberalisme (Inicis)

Els partits polítics no eren com els entenem actualment, sinó agrupacions de personalitats al voltant d'algun notable, civil o militar.

• Els moderats: Es definien com a "persones d'ordre". Eren un grup heterogeni format per terratinents, comerciants, intel·lectuals conservadors, restes de l'antiga noblesa, l'alt clergat i alts comandaments militars. Prioritzaven l'autoritat i l'ordre social per sobre de la llibertat individual. Desconfiaven de la participació de les masses en la política, que havia de quedar en mans de la minoria propietària i il·lustrada. Defensaven la sobirania compartida entre les Corts i la Corona, amb amplis poders per a aquesta última. També defensaven la confessionalitat de l'Estat i atorgaven a l'Església Catòlica una gran influència social.
• Els progressistes: Es consideraven els "defensors de la llibertat". Predominaven la burgesia, l'oficialitat mitjana de l'exèrcit i les classes populars urbanes. Defensaven el principi de sobirania nacional com a font de legitimitat del poder i el predomini de les Corts en el sistema polític. Entre els seus líders van destacar Mendizábal, Espartero i Prim. Volien enfortir els poders locals i atorgar amplis drets individuals i col·lectius. Defensaven la necessitat d'una reforma agrària per posar fi a la propietat vinculada i limitar la influència social de l'Església.

Es va formar la Unió Liberal, una escissió dels moderats. Era una unió política amb finalitats de govern que agrupava els sectors descontents amb la política moderada.

El Bienni Progressista (1854-1856)

El Bienni Progressista és el període de la història d'Espanya transcorregut entre el 7 de juliol de 1854 i el 7 de juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal. El 1854, Espartero va ser nomenat primer ministre i va formar govern en coalició amb O'Donnell. Van redactar una nova constitució que no va ser promulgada: la Constitució de 1856.

Característiques de la Constitució de 1856:

• Sufragi censatari molt ampli.
• El dret a vot queda eliminat.
• El govern emana del parlament, no del rei.
• Jurats populars i milícia nacional.

La constitució va ser acompanyada d'alguns decrets:

• Llibertat d'associació.
• Reinici de la desamortització i venda dels béns comunals.

La Desamortització de Madoz va permetre al govern progressista obtenir una garantia per a poder aconseguir un préstec de la banca estrangera, ja que la hisenda estatal estava en dèficit crònic.