Revolució Francesa: Un resum complet
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,24 KB
Causes de la Revolució Francesa
Des del 1760, males collites van provocar l'alça del preu dels aliments i el descontentament popular. La burgesia, enriquida pel creixement econòmic del segle XVIII, es mostrava descontenta amb la seva marginació política.
Començament de la Revolució Francesa
Es va iniciar amb una revolta de l'aristocràcia. Els privilegiats es van negar a pagar impostos i van exigir a Lluís XVI que convoqués els Estats Generals, l'únic organisme que podia aprovar una reforma fiscal.
La fi de l'Antic Règim
El poble de París va donar suport als representants del Tercer Estat. Davant el temor que les tropes reials detinguessin els diputats, el 14 de juliol van assaltar la Bastilla. La revolució es va estendre al camp en forma de revolta antisenyorial. L'Assemblea Nacional va decretar l'abolició dels privilegis feudals i va promulgar la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà.
Fases de la Revolució Francesa
Monarquia Constitucional
Amb el suport de la burgesia conservadora, que aspirava a un acord amb els reis i els privilegiats per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme.
República Democràtica
Impulsada per la burgesia radical i els sectors populars, que ambicionaven una transformació més profunda de la societat, en un sentit democràtic i igualitari.
República Burguesa
Suposà un retorn al poder de la burgesia conservadora, consagrant el predomini dels propietaris.
La Monarquia Constitucional
El procés reformista
El rei i la noblesa van acceptar la nova situació. Un cop pacificat el país, l'Assemblea Nacional va iniciar un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.
Diferents opcions polítiques
Les reformes satisfeien els grups burgesos, ja que els concedien drets polítics i llibertat econòmica. Però el nou règim tenia molts opositors: la noblesa, que volia recuperar els seus privilegis, i el clero, que volia enderrocar l'Assemblea.
La República Democràtica
La Convenció Girondina
La república va quedar a les mans dels girondins, que van convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional.
La Convenció Jacobina
Els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins.
La caiguda dels jacobins
La República Burguesa
La burgesia conservadora va tornar a agafar el control de la revolució. Es va elaborar una nova constitució que atorgava el poder executiu a un govern col·legiat, restablia el sufragi censatari i confiava el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians.
Napoleó
Va ser nomenat cònsol. La seva política de govern es va encaminar a consolidar els assoliments de la revolució burgesa. Va firmar un concordat amb l'Església per establir la pau religiosa. Es va fer coronar emperador pels seus triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro.
Les conquestes napoleòniques
Un dels motius del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per derrotar monarques absoluts europeus que havien aliat els seus exèrcits contra la Revolució Francesa.
La caiguda de Napoleó
Va ser vençut a Rússia i a Espanya i va haver d'abandonar el poder. Després va retornar al cap d'un any i va ser derrotat a Waterloo.
L'Europa de la Restauració
Els vencedors de Napoleó es van reunir, a proposta del canceller austríac Metternich, en el Congrés de Viena. El seu objectiu era la restauració de l'absolutisme monàrquic.
Liberalisme
Sistema polític que fonamenta la societat en l'individu. L'individu lliure és un ciutadà, i el conjunt de ciutadans constitueix la nació, que té la sobirania. El dret de propietat és formulat com una llibertat fonamental, i l'economia es basa en el mercat.
Nacionalisme
Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos i a defensar la seva sobirania.
Revolucions del 1820
Una sèrie d'aixecaments liberals, dirigits per activistes (sobretot militars), van intentar, a diversos països, posar fi a l'absolutisme i prendre el poder mitjançant insurreccions armades.
Revolucions del 1830
La segona onada revolucionària es va produir a l'Europa central i occidental. La seva expansió i les seves repercussions van ser molt més grans.
La Primavera dels Pobles
Va significar l'aparició dels ideals democràtics: sufragi universal, sobirania popular, igualtat social; i també l'aparició dels treballadors com a força política.
Unificacions d'Itàlia i d'Alemanya
A la segona meitat del segle XIX es van produir els processos d'unificació d'Itàlia i Alemanya, que van presentar una sèrie de similituds. En primer lloc, la unitat va ser dirigida pel territori més desenvolupat de cadascun dels països; en segon lloc, les dues unificacions es van aconseguir després d'anys d'intensos conflictes armats; i finalment, la burgesia va ser la classe dirigent dels nous estats, però per assegurar el seu predomini va haver de pactar amb els antics grups privilegiats.