Revolució Francesa i Imperi Napoleònic: Etapes i Conseqüències

Etapes de la Revolució Francesa

República Democràtica (1792-1794)

La república, en mans dels girondins, va convocar eleccions per sufragi universal masculí per a la nova Convenció Nacional (assemblea). La Convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI i la seva esposa, Maria Antonieta, acusats de traïció i condemnats a la guillotina. La mort del rei va provocar l'aliança de les monarquies europees, que van formar una coalició contra la França revolucionària. La primavera del 1793, la república estava en perill: a l'interior del país van esclatar diverses revoltes contrarevolucionàries, sobretot a La Vendée, i les conspiracions reialistes van augmentar. A l'exterior, els exèrcits aliats van envair França.

La Convenció Jacobina

El juny del 1793, els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents girondins. Van aprovar una nova constitució basada en la sobirania popular, el sufragi universal directe i el dret a la igualtat. L'executiu va quedar en mans del Comitè de Salvació Pública, que va concentrar els poders en Robespierre.

Per fer front a l'amenaça exterior, la república va organitzar un exèrcit, va decretar la lleva en massa i va impulsar la política del terror. Es van suspendre les llibertats i uns tribunals revolucionaris van castigar amb la presó o la mort els sospitosos de ser contrarevolucionaris (Llei de sospitosos). El Comitè va aprovar una sèrie de lleis socials: control de preus i salaris (Llei del màximum), distribució de béns dels contrarevolucionaris entre els indigents, venda de terres del clergat i instrucció obligatòria. També es van tancar les esglésies.

La caiguda dels Jacobins

L'estiu del 1794, els perills van disminuir i les revoltes interiors van ser sufocades, però la radicalització de la revolució, el terror i el govern dictatorial van provocar l'oposició de gran part de la població. Mitjançant el cop d'estat de Termidor, Robespierre i altres dirigents jacobins van ser derrocats i executats.

La República Burgesa (1794-1799)

La burgesia conservadora va tornar al poder. Una nova constitució atorgava el poder executiu a un govern col·legiat (Directori). Es va restablir el sufragi censatari i es va confiar el poder legislatiu a dues cambres: el Consell dels Cinc-cents i el Consell dels Ancians. Es van perseguir els jacobins, es van anul·lar totes les mesures anteriors i es va crear una política de retorn dels exiliats. El liberalisme de la nova república se situava entre la democràcia social i l'absolutisme. El 1799, Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat.

L'Imperi Napoleònic

Napoleó va ser nomenat cònsol i volia consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa, evitant el retorn de l'absolutisme. Va signar un concordat amb l'Església per restablir la pau religiosa. Va dur a terme una reforma administrativa centralista amb la figura dels prefectes. Es va promulgar un codi civil que unificava i racionalitzava les lleis anteriors. El 1804, Napoleó es va coronar emperador.

Conquestes Napoleòniques

El motiu del prestigi i del poder de Napoleó va ser la seva capacitat per derrotar els monarques absoluts europeus que lluitaven contra França. Les tropes de Napoleó van aconseguir conquerir gran part d'Europa, i el 1811 l'Imperi Napoleònic es trobava en el seu apogeu. S'estenia d'Alemanya a Espanya i, excepte la Gran Bretanya, bona part de la resta d'Europa era sota control de França. A tots els països, Napoleó va col·locar al tron familiars o generals del seu exèrcit.

Caiguda de Napoleó

Els exèrcits napoleònics van actuar com a conqueridors, van sotmetre les nacions ocupades i van afavorir els interessos materials de França per damunt dels ideals revolucionaris (cobrar impostos, fer negocis o apropiar-se de les riqueses). Això va encendre forts sentiments nacionals contra la França invasora. Així, diversos patriotes de nombrosos països es van oposar a França. L'aixecament protagonitzat per Espanya l'any 1808 contra la invasió i la imposició d'un rei estranger (Josep Bonaparte) va ser el primer i el que va marcar la decadència de l'Imperi Napoleònic. Després de ser vençut a Rússia i Espanya, Napoleó va abandonar el poder. Després d'un efímer retorn, va ser derrotat a Waterloo i desterrat a l'illa de Santa Helena, on va morir. Semblava inevitable el retorn a l'Antic Règim.

Restauració, Liberalisme i Nacionalisme

L'Europa de la Restauració (1815)

Després de la caiguda de Napoleó, l'any 1815, els països absolutistes europeus es van reunir a Viena (Congrés de Viena). Bernadot, un general de Napoleó, va ser nomenat rei de Suècia després de la mort d'aquest. Els tres principals països absolutistes eren Rússia, Prússia i Àustria. Més endavant, s'hi va unir la Gran Bretanya, que era una monarquia parlamentària, i volien lluitar contra els revolucionaris liberals. Es va crear un aparell militar (exèrcit) anomenat Santa Aliança, un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant de qualsevol amenaça de revolució liberal. Al Congrés de Viena es va reformar el mapa europeu.