Revolució Francesa: Etapes, Causes i Conseqüències

Revolució Francesa

Situació política a la França de 1788

"Antic Règim" = monarquia absoluta, rei Lluís XVI i societat estamental. Però les idees il·lustrades i la seva aplicació exitosa a Nord-Amèrica qüestionen moltes coses...

La situació econòmica és molt dolenta per les males collites, encariment dels preus, fam, descontentament, aldarulls. A més, el rei està endeutat per les despeses de la Guerra d'Independència nord-americana. Necker aconsella al rei que obligui a pagar impostos a la noblesa i al clergat, però això només es pot aprovar a través dels Estats Generals. Els nobles, que es neguen a renunciar als seus privilegis, ofereixen al rei la possibilitat d'un nou préstec, però això no és la solució. El rei ho rebutja i convoca els Estats Generals per al maig de 1789.

1. Etapa Moderada (1789-1792)

Juliol de 1789, els representants del Tercer Estat abandonen la reunió dels Estats Generals en desacord pel seu sistema de votació, i es traslladen a París, a l'edifici del "Joc de la Pilota" on juren no dissoldre's fins a aprovar una Constitució per a França. S'uneixen a ells part dels representants del clergat i la noblesa i tots es constitueixen en Assemblea Nacional Sobirana (constituent).

Davant el perill absolutista, reacció popular, 14 de juliol de 1789 el poble de París assalta la Bastilla (presó reial), alliberant els presos i apoderant-se d'armes. L'Assemblea decideix protegir-se creant la Guàrdia Nacional (milícia popular). Simultàniament, revoltes pageses "Gran Por". Molts nobles abandonen França, són els emigrats.

Agost de 1789, l'Assemblea aprova:

• L'abolició del Règim feudal i dels privilegis de la noblesa (fi de la societat estamental).
• La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà (llibertat, igualtat, propietat privada i resistència a l'opressió).

Però el rei es nega a signar-les.

Octubre de 1789, Marxa de les dones a Versalles (per aliments i armes). El rei té por i signa totes les disposicions aprovades per l'Assemblea. Nacionalització dels béns de l'Església, de la Corona i dels "emigrats" per acabar amb la crisi financera. El rei és obligat a traslladar-se a París (palau de les Tulleries).

Juliol de 1790, Constitució Civil del Clergat: els clergues passen a ser funcionaris. Supressió de convents i ordes religiosos. Elegibilitat de sacerdots i bisbes. Rebutjada per bona part del clergat i condemnada pel Papa. Conflicte Església-Estat.

Juny de 1791, el rei intenta fugir: detingut a Varennes (desprestigi de la monarquia).

Setembre de 1791, s'aprova definitivament la primera Constitució de França: (monarquia parlamentària, divisió de poders, executiu per al rei, legislatiu per a l'Assemblea Legislativa, elegida per sufragi censatari), abolició de la tortura... complau a la burgesia. Eleccions per sufragi censatari... Assemblea Legislativa. Grups polítics: Dreta (conservadors, monàrquics), Centre (girondins), Esquerra (jacobins o muntanyesos). Però, perill contrarevolucionari intern i extern (emigrats... inciten els reis absoluts estrangers contra la França revolucionària). Des d'abril de 1792, GUERRA contra la coalició internacional (Àustria, Prússia...). Mobilització general de la Guàrdia Nacional... els del sud canten la "Marsellesa".

Juliol de 1792, Manifest del duc de Brunswick: radicalització de les masses (sans-culottes).

10 d'agost de 1792: el poble assalta el palau reial (Les Tulleries). Destitució de Lluís XVI i abolició de la monarquia. Proclamació de la República.

Setembre de 1792, victòria francesa a Valmy: dissolució de l'Assemblea i convocatòria d'eleccions per sufragi universal masculí.

2. Etapa Radical (1792-1794)

Nova assemblea: La Convenció. Al principi, control girondí (Convenció Girondina 92-93).

Implantació d'un nou calendari. El rei, acusat de traïdor, és executat a la guillotina el gener de 1793.

Però la guerra obliga a impopulars lleves massives (aixecament pagès a La Vendée). A més, fam, perill contrarevolucionari... gran pressió popular... els jacobins (Robespierre, Danton, Marat), recolzats pel poble, agafen el poder (juny de 1793). Convenció Jacobina 1793-94.

S'aprova una nova Constitució 1793, democràcia social, però Robespierre instaura una dictadura revolucionària a través del Comitè de Salvació Pública. Es coneix com El Terror (octubre 1793 - juliol 1794). Dura repressió contra els sospitosos de contrarevolucionaris (nobles, eclesiàstics, girondins i alguns jacobins moderats com Danton). Campanya de descristianització... Notre Dame és consagrat com a Temple de la Raó.

Perill per a la burgesia moderada, que actuarà... cop d'Estat del 9 de Termidor (27 de juliol de 1794): Robespierre i els seus (Saint-Just) són guillotinats.

3. Segona Etapa Moderada (1794-1804)

Convenció Termidoriana 1794-95. Control dels girondins i moderats. Dura repressió dels motins de la fam (aixecaments dels sans-culottes). Execucions massives de jacobins. Nova Constitució de l'any III, 1795, que deixa el poder executiu en un Directori i el legislatiu en dues cambres elegides per sufragi censatari (Consell dels Ancians i Consell dels Cinc-cents). Eleccions el 1795.

El Directori (1795-1799)

Govern de 5 membres. Control absolut de la burgesia conservadora, que aconsegueix els seus objectius socioeconòmics. S'ha d'enfrontar als contrarevolucionaris i als revolucionaris radicals (maig de 1797, Conspiració dels Iguals, Babeuf). Guerres externes. Victòries militars franceses contra les diferents coalicions estrangeres. Destaca un jove general: Napoleó Bonaparte, que el 18 de Brumari (9 de novembre de 1799) dona un cop d'estat i es fa amb el poder constituint:

El Consolat (1799-1804)

Govern de 3 cònsols. Napoleó Bonaparte, primer cònsol. Consolida les reformes moderades de la Revolució i reforma l'administració (Codi Civil, reorganització administrativa, educació pública obligatòria...). A l'exterior, grans victòries militars franceses. El 1804, Bonaparte es fa coronar emperador de França.

Conseqüències de la Revolució Francesa

1. Desaparició de l'Antic Règim.
2. Supressió del Règim Feudal.
3. Apareix el concepte de ciutadà com a persona amb drets i obligacions.
4. Igualtat jurídica de tots.
5. Separació Església-Estat.
6. Aplicació per primera vegada a Europa dels conceptes il·lustrats de constitució, divisió de poders, monarquia constitucional, república, sufragi censatari, sufragi universal, i els tres que formen el lema revolucionari: llibertat, igualtat, fraternitat.
7. Implantació d'un Codi Civil.
8. Implantació d'un Sistema Educatiu Públic.
9. Aparició del Liberalisme.
10. Triomf de la Burgesia.