La Revolució Francesa: Dels Estats Generals al Directori

Enviado por marc y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,85 KB

Els Estats Generals

Calonne va proposar que la noblesa pagués impostos, fet que va obligar Lluís XVI a convocar els Estats Generals. Els representants de cada estament redactaven el Quadern de queixes, on s'incloïen les propostes i queixes, així com les peticions d'abolició del sistema feudal.

L'Assemblea Nacional

Els Estats Generals es van obrir el 5 de maig de 1789 a Versalles. Cada estament tenia un únic vot, però els representants del Tercer Estat van reclamar el vot per persona. El rei s'hi va negar i els Estats Generals es van suspendre.

  • 20 de juny: En un pavelló de París, els representants del Tercer Estat es van constituir en Assemblea Nacional i van jurar no abandonar el lloc sense aconseguir els seus drets.
  • 9 de juliol: Els Estats Generals es van convertir en Assemblea Nacional Constituent.
  • 14 de juliol: Es va produir la presa de la Bastilla i els revolucionaris van formar la Guàrdia Nacional, mentre la «Gran Por» s'estenia per tota França.

L'Assemblea Nacional Constituent

Aquesta etapa va destacar per:

  • L'abolició jurídica del feudalisme.
  • La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
  • L'establiment de la sobirania nacional.
  • La definició d'una monarquia constitucional amb sufragi censatari i indirecte.

L'Assemblea Legislativa

La família reial va intentar fugir amb els austríacs, però van ser capturats a Varennes. L'Assemblea va declarar la guerra a Àustria. Els sans-culottes de París van exigir l'abolició de la monarquia; la insurrecció va esclatar el 10 d'agost amb l'assalt a les Teuleries. El triomf popular va significar l'arrest del rei i l'establiment del sufragi universal masculí.

La Convenció Nacional

Es va abolir la monarquia i es va proclamar la República.

La Convenció Girondina

Els girondins tenien el poder i van impulsar una coalició europea antirevolucionària, fins que els jacobins van fer un cop d'Estat.

La Convenció Jacobina (El Terror)

Els jacobins van executar els dirigents girondins, van aprovar la Constitució de 1793 i van instaurar el sufragi universal masculí. Es va establir un govern revolucionari i una política de terror sota el Comitè de Salvació Pública, dirigit per Robespierre, fins que els jacobins van ser executats a Termidor (28 de juliol de 1794).

El Directori

Es va aprovar una nova constitució amb sufragi censatari i es va crear un nou poder executiu: el Directori, que va reprimir les revoltes populars. Davant els problemes socials i econòmics, el jove general Napoleó Bonaparte va dur a terme el cop d'Estat del 18 de Brumari, assolint el poder i iniciant el Consolat.

Entradas relacionadas: