Revolució Francesa: Causes, Esdeveniments i Conseqüències

Causes de la Revolució Francesa

La Revolució Francesa va esclatar el 1789, tot i que els primers indicis apunten al 1784, a causa d'una sèrie de factors profunds. França era una monarquia absoluta sota el regnat de Lluís XVI de Borbó, i la societat estava dividida en estaments. Els privilegiats (noblesa i clergat) gaudien de beneficis fiscals i legals, mentre que els no privilegiats, inclosa la burgesia, suportaven la major part de la càrrega impositiva.

La burgesia, tot i ser rica, no tenia poder polític. Això va generar un gran descontentament, ja que aspiraven a una monarquia parlamentària o una república.

El sistema de votació als Estats Generals era injust: cada estament tenia un vot (Clergat - 1 vot, Noblesa - 1 vot, Poble - 1 vot), la qual cosa afavoria els privilegiats.

Crisi Econòmica i Agrícola

En els anys previs a la revolució, França patia una greu crisi econòmica, tant al camp com a la ciutat. Al camp, les males collites van provocar escassetat d'aliments i un augment dels preus. A la ciutat, els artesans s'enfrontaven a la competència de les manufactures angleses, i la disminució de les vendes al camp va agreujar la situació. Aquesta situació va contribuir a l'esclat de la revolució, ja que va generar un gran malestar social.

Crisi Financera i Assemblea de Notables

L'estat francès patia un dèficit crònic i un deute acumulat, ja que gastava molt més del que ingressava. El 1787, el rei va convocar l'Assemblea de Notables, una assemblea consultiva formada per membres elegits pel rei, similar als Estats Generals. L'objectiu era convèncer els privilegiats perquè contribuïssin a les finances de l'estat, però no va tenir èxit.

Estats Generals de 1789

Els Estats Generals eren una assemblea convocada pel rei de manera excepcional, on es reunien representants dels tres estaments. Van ser creats el 1302 per Felip IV de França, dissolts el 1614 per Lluís XIII i convocats de nou per Lluís XVI el 1789. En total, es van convocar 21 vegades en 487 anys.

En la convocatòria de 1789, es va canviar el nombre de representants del Tercer Estat, que va passar a tenir el 50% dels representants, mentre que els privilegiats en tenien l'altre 50%. Feia 175 anys que no es reunien els Estats Generals, des de la seva dissolució el 1614.

Abans de la reunió, es van redactar els "Cahiers de Doléances" (quaderns de queixes), on els electors plantejaven a la corona una sèrie de peticions. En molts d'aquests quaderns, el poble demanava, entre altres coses, llibertat d'expressió.

Jurament del Jeu de Paume

El Jurament del Jeu de Paume va ser un compromís d'unió presentat el 20 de juny de 1789 entre els 577 diputats del Tercer Estat per no separar-se fins a dotar França d'una constitució, fent front a les pressions de Lluís XVI. Els diputats del Tercer Estat es van reunir a la sala del Jeu de Paume de Versalles i van jurar no separar-se mai i reunir-se sempre que les circumstàncies ho exigissin fins que la constitució fos aprovada i consolidada sobre unes bases sòlides.

Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789)

El 14 de juliol, el poble de París va donar suport als seus representants i, davant el temor que les tropes reials els detinguessin, va assaltar la Bastilla, una fortalesa i presó que simbolitzava l'absolutisme i era un punt estratègic del pla de repressió de Lluís XVI, ja que els seus canons apuntaven als barris obrers. Es va fundar l'ajuntament revolucionari i la Guàrdia Nacional, i va sorgir l'escarapel·la tricolor (blava, blanca i vermella), que va passar a ser la bandera nacional.

Causes: La decisió d'eliminar el feudalisme, tant jurídicament com institucionalment, per evitar els motins del poble.

Conseqüències: La revolució agrària i social a la companyia francesa. Els pagesos en armes van assaltar castells i residències senyorials, i van accedir als edificis de les oficines de recaptació d'impostos.

La Gran Por

La Gran Por va ser un moviment popular de camperols, de por col·lectiva, que es va desenvolupar a França entre el 20 de juliol i el 6 d'agost de 1789. La fam de l'hivern es va prolongar fins a l'estiu de 1789, reactivant la preocupació per la subsistència.

Assemblea Nacional Constituent (1789-1791)

L'Assemblea Nacional Constituent (ANC) va sorgir del Tercer Estat i va redactar la Constitució de 1791. Va estar activa des de 1789 fins a 1791.

Dreta: Partidaris de l'Antic Règim, conservadors.

Esquerra: Partidaris de la revolució.

Aquests noms provenen de la ubicació dels diputats a l'assemblea.

Abolició del Règim Senyorial

L'abolició del règim senyorial es divideix en dos tipus de drets:

• Drets personals: Queden totalment abolits sense indemnització.
• Drets reals: Obligació de donar una part de la collita o diners a canvi. Queden abolits, però amb una indemnització alta.

Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà proclamava drets imprescindibles, que no caduquen i que sempre s'han de tenir presents. Els objectius principals eren:

• Llibertat d'opinió: Tots els ciutadans tenen dret a contribuir personalment i/o per mitjà dels seus representants a la seva formació.
• Igualtat davant la llei: Tots els homes neixen i romanen lliures i iguals en drets.
• Dret a la propietat: L'objectiu de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescindibles de l'home.

Béns del Clergat i Constitució Civil del Clergat

Els béns del clergat van passar de ser propietat de l'Església a ser propietat de la nació-estat. Es van anar fent subhastes, després d'una identificació i valoració dels béns. A partir d'aquest moment, l'estat pagava un sou als eclesiàstics.

La Constitució Civil del Clergat establia que:

1. Els eclesiàstics havien de jurar fidelitat a la Constitució.
2. Els eclesiàstics serien elegits pels seus fidels.
3. Dissolució dels ordes religiosos.

Això va generar un conflicte amb Roma i va dividir el clergat francès entre:

• Clergat constitucional: A favor de la Constitució Civil.
• Clergat refractari: En contra de la Constitució Civil.

Els Assignats

Els assignats eren paper moneda creat l'1 d'abril de 1790 per l'Assemblea Nacional francesa per a remeiar el desordre de la hisenda del país. Van ser abolits el 19 de febrer de 1796.

Constitució de 1791

(Esquema a part)

Ciutadans Actius, Passius i Sufragi Censatari

Ciutadans actius: Tenien drets polítics.

Ciutadans passius: Tenien drets civils.

Sobirania: Nació i poble.

Sufragi censatari: Dret a vot limitat a aquells que complien certes condicions, com ara pagar un determinat nivell d'impostos o estar empadronats en un municipi. Es considerava que el vot havia de ser independent, ja que un senyor podia ser coaccionat pel seu amo per votar a un candidat determinat.

Sufragi censatari indirecte: Els ciutadans actius votaven els electors, i aquests votaven els diputats.

Sufragi universal: Vota tothom que no sigui estranger ni menor d'edat.

Sufragi universal masculí: No voten les dones, els menors d'edat ni els estrangers.

El Veto

El veto era la capacitat d'algunes persones, estats o institucions d'oposar-se o impedir la promulgació d'una llei.

Mesures de l'Assemblea Nacional Constituent

Camp:

• Abolició del règim senyorial.
• Autorització de tancament de terres (clotures).

Món urbà:

• Abolició dels gremis.
• Prohibició de la coalició i de la vaga.

General:

• Per solucionar el deute i el dèficit a curt termini: Nacionalització dels béns del clergat, que passen a ser propietat de l'estat.
• A llarg termini: Tothom pagarà impostos segons les seves possibilitats.

La Guàrdia Nacional

La Guàrdia Nacional era una milícia creada a París el 13 de juliol de 1789, a l'inici de la revolució, i va existir fins a 1871 sense interrupcions. El seu model va ser adoptat per tots els municipis de França.

Els Feuillants

Els Feuillants eren una part de l'esquerra que es va dividir. Pensaven que la millor manera de parar la revolució era reconciliar-se amb el rei Lluís XVI. Van néixer a partir de la publicació d'un manifest, i l'esquerra es va dividir en Feuillants, Girondins i Jacobins. L'accés als Feuillants estava reservat als ciutadans actius. El 1791, aproximadament la meitat del govern era Feuillant.

Els Sans-culottes

Els Sans-culottes era la denominació que rebia el poble menut, que no vestia com la noblesa i la burgesia (amb calça curta i mitges), sinó amb calces llargues. Inicialment va ser un terme despectiu, però després va ser exhibit amb orgull pels revolucionaris.

Fugida de Varennes i Afusellaments del Camp de Mart

Els reis volien anar a Montmédy, a la frontera amb Bèlgica, per a un pronunciament amb suport militar. Lluís XVI i Maria Antonieta, disfressats de família aristòcrata russa, van fugir la nit del 20 al 21 de juny de 1791. Van ser detinguts a Varennes la nit del 21 al 22 de juny i van tornar a París el 25 de juny. Van ser empresonats i, posteriorment, guillotinats el 1793, en mesos diferents.

Guerra i Jornada del 10 d'agost de 1792

La guerra va esclatar inicialment amb Àustria i Prússia. Es va produir una mobilització de voluntaris, els patriotes, per defensar la nació i difondre l'ordre revolucionari per Europa.

El 10 d'agost, les masses van assaltar el Palau de les Tulleries, i l'Assemblea Legislativa va suspendre les funcions constitucionals del rei.

Aquest document resumeix els principals esdeveniments i conceptes de la Revolució Francesa, des de les seves causes fins a la suspensió de la monarquia el 1792. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals, s'han ajustat majúscules i minúscules, i s'han afegit negretes, cursives i llistes per a una millor comprensió. A més, s'ha optimitzat el contingut per a SEO amb l'ús de paraules clau rellevants.