Revolució Francesa: De l'Antic Règim a l'Imperi Napoleònic

L'Esclat de la Revolució Francesa

Causes

• Males collites, pujada de preus i descontentament popular.
• La burgesia, tot i tenir la riquesa, no tenia prestigi social ni càrrecs públics. Van contactar amb les idees il·lustrades per acabar amb l'absolutisme.
• Crisi financera provocada per les despeses de l'estat per recolzar la guerra dels EUA i les despeses de la Cort. Per solucionar-la, necessitaven una reforma per a què els nobles paguessin impostos.

Conseqüències

La noblesa es nega i obliga el rei a convocar els Estats Generals, ja que eren els encarregats de pagar impostos (Noblesa, Clero i Tercer Estat). El vot era per estament, però el Tercer Estat el demanà per persona. La noblesa es va negar i aquests van formar una Assemblea Nacional.

Es van produir revoltes:

• París: Assalt a la Bastilla per defensar la revolució.
• Camp: Es desenvolupà "la Gran Por" i es van cremar residències i documents senyorials.

Per legalitzar les revoltes, l'Assemblea Nacional va decretar els drets dels ciutadans, drets inalienables, igualtat davant la llei i els impostos.

Etapes de la Revolució Francesa

Monarquia Constitucional (1789-1792)

Característiques: Suport de la burgesia conservadora i acord amb el rei i els privilegiats per abolir l'Antic Règim.

Procés reformista: El 1789, l'Assemblea Nacional inicia un procés reformista per convertir França en una monarquia constitucional i parlamentària.

Constitució de 1791: Exemplificava els ideals del liberalisme: separació de poders, sobirania nacional, igualtat dels ciutadans, dret al veto del rei i sufragi censatari directe que dividia els ciutadans en actius (els que voten) i passius.

Després es forma l'Assemblea Legislativa: els nobles paguen impostos, es crea un exèrcit de Guàrdia Nacional i es fa una desamortització per solucionar la crisi financera.

Opcions polítiques: Monàrquics conservadors i sectors populars (girondins, jacobins radicals i cordeliers amb el suport dels sans-culottes).

Caiguda de la monarquia constitucional: Fugida del rei i la família, que van ser capturats. L'Assemblea va declarar la guerra a Àustria i va enviar França. Davant d'això, els sans-culottes es van rebel·lar, van empresonar el monarca i van proclamar la república.

República Democràtica (1792-1794)

Impulsada pels burgesos radicals que volien la transformació de la societat en un sentit democràtic i igualitari.

L'Assemblea va passar a anomenar-se Convenció Nacional. Govern dels girondins, condemna a mort del rei Lluís XVI. Tots els països anaven contra França. El 1793, la república estava en perill pels exèrcits europeus i les revoltes contrarevolucionàries.

El 1793, la Convenció estava en mans dels jacobins. Van promulgar una constitució democràtica social: sobirania popular, sufragi universal directe, igualtat i l'executiu en mans d'un Comitè de Salvació. Van decretar la lleva en massa, van impulsar la política del terror i van promulgar lleis socials (control de preus i salaris, distribució de béns, venda de terres del clero i instrucció obligatòria). Van caure els jacobins (van radicalitzar la revolució, el terror, govern dictatorial) i això va donar lloc a un cop d'estat el 1794.

La República Burgesa (1794-1799)

Característiques: Retorn del poder de la burgesia conservadora i elaboració d'una nova constitució. El poder executiu el tenia el Directori, es restablia el sufragi censatari i el poder legislatiu el tenien dues cambres.

Problemes: Van haver de fer front a l'oposició, l'aristocràcia i les classes populars que patien la pujada de preus. Estaven en guerra contra les potències absolutistes i, així, l'exèrcit va començar a guanyar prestigi. El 1799, Napoleó va donar un cop d'estat i va implantar el Consolat.

Imperi Napoleònic (1799-1815)

Característiques: Va consolidar els avantatges de la Revolució Francesa, va firmar un concordat amb la Santa Seu per restablir la pau religiosa i va fer una reforma administrativa. El 1804 es va coronar emperador.

Va derrotar imperis absolutistes. El seu imperi estava format per:

• Centre: França
• Estats vassalls: on va posar al tron els seus familiars
• Estats aliats

Va expandir les idees revolucionàries: supressió dels drets senyorials, suspensió del delme i dels privilegis nobiliaris, va consagrar la llibertat i la igualtat, i va proclamar la llibertat econòmica, del dret a la propietat i la llibertat religiosa.

Caiguda: Els seus exèrcits van actuar com a conqueridors i van afavorir els interessos materials de França. Això va donar lloc a l'aparició de sentiments nacionals en els països ocupats. Després de ser vençut a Rússia i Espanya, va abandonar el poder, però va tornar i va ser derrotat a la batalla de Waterloo.

Liberalisme i Nacionalisme

El 1815, després de la caiguda de Napoleó, les potències europees es van reunir al Congrés de Viena.

Objectius:

• Restauració de l'absolutisme.
• Remodelar el mapa europeu.
• Crear la Santa Aliança: ajuda mútua entre monarques europeus de tal manera que, si es produïa un alçament liberal, podien enviar un exèrcit.

Dues forces de la Restauració:

• Liberalisme: Sistema polític basat en la societat i en l'individu. Aquest ciutadà té una sobirania.
• Nacionalisme: Conjunt d'individus que tenen uns lligams comuns (religió, llengua i tradició).

Revolucions Liberals i Nacionals

1820

• Alçaments militars que volien acabar amb l'absolutisme. Van ser derrotats per la Santa Aliança.
• Grècia: Triomfa la insurrecció contra l'Imperi Turc.
• Espanya: S'implanta el Trienni Liberal i acaba amb la intervenció dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

1830

• Suport popular on es va substituir l'absolutisme per sistemes polítics constitucionals. La burgesia tenia el poder. Era un liberalisme conservador basat en el sufragi censatari.
• França va enderrocar Carles X i es va anomenar Lluís d'Orleans.
• Bèlgica va establir un sistema polític liberal i es va independitzar d'Holanda.

1848

• Liberals democràtics (sufragi universal, sobirania popular i igualtat social). Treballadors amb força política.
• França va destituir Felip d'Orleans i va proclamar la república social.
• Europa Oriental: Lluita contra els règims absolutistes i la dominació austríaca.

Conceptes Clau

Estats Generals: Nom que rebia a França (1789) la reunió de representants dels tres estats de l'Antic Règim: el clero, la noblesa i el tercer estat. La seva funció principal era aprovar el sistema tributari reial.

Sobirania Nacional: L'autoritat del poder públic no resideix en el monarca, sinó en la nació, representada per un parlament elegit per sufragi censatari.

Sufragi Censatari: Dret de vot limitat a les persones amb grans fortunes o ingressos importants.

Dret de Veto: Dret del monarca a oposar-se a l'entrada en vigor d'una llei aprovada per l'assemblea.

Desamortització: Procés pel qual l'estat nacionalitza propietats de l'església i de diferents entitats civils per subhastar-les i convertir-les en propietat privada de ciutadans individuals.

Sobirania Popular: El poder el té el poble.

Lleva en Massa: Reclutament forçós de la població per servir a l'exèrcit sense distinció de classes ni de condició.

Concordat: Tractat sobre afers eclesiàstics que el govern d'un estat fa amb la Santa Seu.

Unió Duanera: Acord entre els estats per eliminar barreres comercials entre aquests.