Revolució Francesa i Americana: Causes i Conseqüències

1. Els orígens del conflicte

La Revolució Americana va ser la primera en què les idees expressades pels pensadors liberals es van posar en pràctica. Va ser l'origen d'un nou estat, els Estats Units.

La Declaració dels Drets va ser redactada per Thomas Jefferson i va tenir una gran repercussió internacional.

La Revolució Americana és el conflicte entre els colons de Nova Anglaterra i la Gran Bretanya, que va acabar amb la independència dels primers. Els colons no estaven disposats a continuar pagant els impostos si no tenien representació al Parlament de Londres. El conflicte que va enfrontar les tretze colònies amb la metròpoli va tenir un vessant econòmic i un vessant polític.

La Revolució Americana: El 1774 els representants de les Tretze Colònies es van reunir en el primer Congrés de Filadèlfia on es va redactar una Declaració de Drets i es van decidir els primers moviments d'armes.

Thomas Jefferson va redactar la Declaració d'Independència de Virgínia on s'enunciaven els principis de sobirania nacional, divisió de poders i sufragi, va ser la base de la Declaració d'Independència dels Estats Units, signada el 4 de juliol de 1776. Finalment, es va signar la Pau de Versalles el 1783, en què la Gran Bretanya va reconèixer la independència de les Tretze Colònies americanes.

El nou estat tenia una estructura federal, el president controlava el poder executiu i era escollit cada quatre anys. George Washington va ser el primer president dels Estats Units. El Congrés estava format per la Cambra dels Representants i el Senat. El Tribunal Suprem controlava que les lleis i les actuacions del govern no vulneressin la Constitució.

2. La situació de França abans de la Revolució

El 1789 França era una gran potència que vivia segons les normes de l'Antic Règim:

• Hi pervivia la societat estamental, mantenia la noblesa i el clergat.
• Es va agreujar la situació de crisi econòmica, era constant des de 1780. La crisi va afectar els preus i això va crear un clima de revolta contra el clergat.
• El dèficit de la Hisenda va augmentar per les despeses de la guerra americana. La causa era que els privilegiats no pagaven impostos.
• Crisi política, el rei Lluís XVI va perdre el suport del poble.

El 14 de juliol de 1789, amb l'augment del preu del pa i els rumors que el rei estava concentrant tropes als afores de París, els ciutadans es van revoltar i van assaltar la Bastilla, antiga presó política i símbol de l'absolutisme.

La reunió dels Estats Generals: el rei va convèncer els privilegiats. Per aconseguir-ho, el 1787 va convocar una assemblea de notables, formada per una sèrie de privilegiats escollits per la seva fidelitat al rei, però aquests es van negar a pagar el nou impost. Abans de la reunió dels Estats Generals cada estament redactava uns memorials de greuges on explicaven les seves propostes i problemes. Els memorials del tercer estat van reflectir el malestar profund generat per l'Antic Règim. Paral·lelament, la burgesia es va anar organitzant en clubs polítics, on discutia noves idees polítiques i com conquerir el poder. També va fundar diaris per difondre les seves idees.

Principi de la Revolució Francesa: En els Estats Generals la noblesa i el clergat pretenien que es votés per estament, cosa que donava majoria als privilegiats. Els membres del tercer estat van defensar el vot per persona, fet que els donava a ells majoria. El rei va ordenar tancar la sala de reunions de l'Assemblea Nacional, però els diputats es van reunir a l'anomenada sala del Joc de Pilota, on van jurar que es quedarien fins que redactessin la constitució. Per això aleshores l'Assemblea Nacional es va anomenar Assemblea Constituent.

3. L'obra de l'Assemblea Constituent

El 4 d'agost de 1789 l'Assemblea Constituent va aprovar el Decret d'abolició dels drets feudals, que suprimia el delme, els drets i les justícies senyorials i les restriccions per raó de naixement per accedir a qualsevol càrrec. El 26 d'agost va redactar la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, en què es reconeixien i es garantien les llibertats personals, la igualtat davant la llei i el dret a la propietat. Després de dos anys de treballs, el setembre es va promulgar la Constitució de 1791, culminació del procés revolucionari. Va dissenyar un sistema:

• El règim polític era la monarquia parlamentària: es reconeixia la sobirania nacional i els drets fonamentals dels ciutadans.
• Divisió de poders: el poder legislatiu estava en mans de l'Assemblea Nacional, l'executiu el tenia el rei i el judicial el controlaven els tribunals.
• L'assemblea s'escolliria per sufragi censatari: els votants eren homes i havien de tenir 25 anys o més i posseir una determinada renda o propietats.
• Descentralització de l'administració: França es va dividir en 83 departaments i paral·lelament el paper dels ajuntaments es va realçar.

L'Assemblea legislativa i l'oposició a les reformes: La Constitució de 1791 suposava el triomf dels plantejaments de l'alta burgesia, que volia donar per acabada la Revolució en aquest punt. Per això va provocar la insatisfacció de les masses populars, els sans-culottes, que buscaven canvis més profunds en la societat i en la propietat. Els reis i els privilegiats tampoc no van acceptar aquests canvis, que eliminaven la sobirania reial i els privilegis. Després de l'aprovació de la constitució es van celebrar unes eleccions. En la nova Assemblea, hi predominaven els moderats.

La guerra a l'exterior i el final de la monarquia: pressionats pels emigrats i espantats per la possibilitat que la revolució s'estengués a l'interior dels seus països, Àustria i Prússia van declarar la guerra a França l'abril de 1792. La família reial va intentar fugir de França el juny de 1791, però van ser detinguts a Varennes i fets presoners i reconduïts a París. Els aliats van arribar prop de París i van amenaçar el poble si algú gosava tocar els reis. El 10 d'agost 1792 la resposta popular davant les amenaces va ser assaltar el Palau de les Tulleries, residència dels reis, que van haver de refugiar-se a l'Assemblea Nacional.

4. La Convenció Girondina

Quan encara s'estava organitzant el nou sistema polític, es van produir les matances de setembre, en què els sans-culottes van assaltar les presons de París i van assassinar religiosos i aristòcrates presos. Es van convocar eleccions per a una nova assemblea, la Convenció Nacional, que va ser controlada pels girondins, republicans moderats, i pels jacobins, republicans més radicals. Per guanyar la guerra, es va ampliar l'exèrcit mitjançant una lleva en massa. I es va decidir jutjar els contrarevolucionaris d'un Tribunal Revolucionari i el Comitè de Salvació Pública.

El Directori i el final de la Revolució (1795-1799): Per evitar una nova dictadura, es va crear un govern moderat que va redactar una nova constitució, la Constitució de l'any III.

• La nova Constitució establia un règim liberal basat en la sobirania nacional i la separació de poders.
• Com que era un règim moderat, es formulava un sistema de sufragi censatari, i el poder legislatiu es va dividir en dues cambres.
• El poder executiu requeia en un Directori de cinc membres.

La debilitat de l'executiu va provocar que els reialistes pensessin que era el moment d'intentar restaurar els Borbó i per això van provocar la revolta de Vendimiari de 1795, que va ser frenada per Napoleó Bonaparte, encarregat de la guarnició de París. En la campanya d'Itàlia del 1796 Napoleó va aconseguir vèncer la Primera Coalició. Més tard, les potències europees van formar la Segona Coalició i el 1799 la guerra va començar de nou. Aleshores Napoleó amb el suport de l'alta burgesia, que el considerava la persona adequada per tranquil·litzar la situació, va fer el cop d'estat del 18 de brumari.

5. Napoleó i Europa

Gran Bretanya, temorosa de l'hegemonia francesa, va formar una Tercera Coalició, juntament amb Àustria i Rússia. Napoleó va transformar la República en Imperi per consolidar-se a França i es va llançar a una nova campanya militar amb el suport d'Espanya.

La política exterior de Napoleó va tenir dues direccions: l'aliança amb Rússia i l'aïllament de la Gran Bretanya. Napoleó va decretar el bloqueig continental contra Gran Bretanya.

El 1808 quan les seves tropes travessaven la península Ibèrica, Napoleó va ocupar Espanya. Era el principi d'un conflicte que duraria 5 anys i que va consumir els recursos principals de l'Imperi.

Finalment, Rússia va trencar l'aliança amb França i va començar a comerciar amb Gran Bretanya. Com a resposta, Napoleó va intentar la invasió de Rússia l'any 1812, però va ser derrotat.

Aquest va ser el principi de la fi de l'imperi. A continuació es va formar una sisena Coalició (Gran Bretanya, Prússia, Rússia i Àustria), que va vèncer les tropes franceses a la batalla de Leipzig. Aquell mateix any, Napoleó va ser derrotat a Espanya.

6. Tornada a l'absolutisme

Durant l'època de la Restauració els monarques de l'Antic Règim van recuperar el poder i van governar seguint els principis de l'absolutisme, com si la revolució francesa no hagués passat mai.

Congrés de Viena: la reorganització del mapa europeu: Després de la derrota de Napoleó, les potències van buscar una nova distribució territorial que garantís una pau duradora i evités revolucions. Al Congrés de Viena es va intentar reconstruir el nou mapa europeu. Aquest congrés va tenir tres protagonistes: Metternich, Alexandre I i Talleyrand.

Els canvis principals van ser tres:

• França va tornar a les fronteres que tenia abans de la Revolució.
• Es van enfortir dos estats coixí per dificultar una possible expansió francesa.
• Àustria, Prússia i Rússia van guanyar territoris de manera equilibrada per tal que ningú no tingués cap mena d'hegemonia sobre la resta.

El congrés de Viena va iniciar el sistema de congressos. A partir d'aleshores, amb l'objectiu d'evitar una confrontació militar, les potències van decidir reunir-se per discutir els problemes i solucionar-los mitjançant el diàleg.

Aliances internacionals contra la Revolució: Es van crear dos blocs:

• La Santa Aliança, formada per Prússia, Rússia i Àustria, i més tard per França.
• La Quàdruple Aliança, formada per Gran Bretanya, Àustria, Prússia i Rússia, buscava defensar l'ordre creat al congrés de Viena.

7. Liberalisme i Nacionalisme

Els anys 1820, 1830 i 1848 es van produir tres cicles revolucionaris d'Europa que essencialment es van basar en dues ideologies: el liberalisme i el nacionalisme.

• El liberalisme de la primera meitat del segle XIX rebutjava l'absolutisme i buscava recuperar els drets i les llibertats que havia reconegut la Revolució Francesa.
• El nacionalisme s'havia originat durant l'expansió napoleònica, que havia exacerbat els sentiments de pertinença a una nació.

8. Primera fase de la independència

Tot va començar després del buit de poder que es va crear a Espanya durant la guerra del Francès. El 1810 es van organitzar diverses Juntes, que van començar a formar exèrcits propis i a establir relacions diplomàtiques amb els Estats Units i Gran Bretanya.

El retorn del rei Ferran VII al tron, va suposar la restauració del poder espanyol, que va recuperar tots els territoris que havia perdut, llevat del Riu de la Plata.

Segona fase de la independència: La restauració absolutista de Ferran VII resultava intolerable per les colònies i va afavorir l'èxit dels insurgents.

El moviment va començar a l'Argentina, que, sota la influència del general San Martín, es va proclamar independent en el congrés de Tucumán. Posteriorment, el general San Martín va travessar els Andes i va obtenir la victòria de Chacabuco, fet que va comportar la independència de Xile.

Al nord, Simón Bolívar va aconseguir la independència de Colòmbia. La inestabilitat política espanyola durant el Trienni Liberal va facilitar el moviment definitiu.

A Mèxic, Agustín de Itúrbide va proclamar la independència del país seguint els principis del Pla d'Iguala.