Revolució Francesa 1789: De la Monarquia a l'Imperi

La Revolució Francesa (1789-1799)

França el 1789

França es trobava en una greu crisi a causa de diversos factors:

• Endeutament de l'Estat: Conseqüència del luxe de la cort i les despeses de l'ajut als colons nord-americans en la seva guerra d'independència.
• Males collites: Les males collites del 1788 van encarir els aliments bàsics de les classes populars.
• Pervivència de la monarquia absoluta i la societat estamental.

Els Estats Generals

El 1789, Lluís XVI va convocar els Estats Generals per sol·licitar un ajut econòmic extraordinari. El tercer estat, igual en nombre a la noblesa i el clergat junts, va sol·licitar el vot individual per a una votació equitativa. Davant la negativa del rei, el tercer estat va abandonar els Estats Generals i va constituir l'Assemblea Nacional, amb el compromís de no separar-se fins a elaborar una constitució. La violència popular va culminar amb la Presa de la Bastilla (14 de juliol).

Assemblea Nacional Constituent

L'Assemblea Nacional Constituent, dominada per revolucionaris moderats, va redactar la primera Constitució francesa. Sota la pressió popular, va prendre decisions importants:

• Abolició dels privilegis feudals i del delme.
• Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà: Reconeixia les llibertats individuals i col·lectives, la igualtat davant la llei i els impostos.
• Nacionalització dels béns de l'Església: A canvi del sosteniment del culte i la beneficència.

La Constitució de 1791 establia:

• Sobirania nacional.
• Igualtat legal.
• Dret a la llibertat i a la propietat.
• Separació de poders.

Assemblea Legislativa

El 1792, Prússia i Àustria van envair França. L'aixecament dels sans-culottes va detenir Lluís XVI, que havia intentat fugir. Es va exigir l'elecció d'una nova assemblea: la Convenció.

La Convenció

La Convenció (1792) va abolir la monarquia i va proclamar la República. Els girondins representaven l'alta burgesia, i els jacobins, la petita burgesia i les classes populars. Lluís XVI va ser executat el 1793.

El Directori

Sota Robespierre, la revolució es va radicalitzar (el Terror). Un cop d'estat va acabar amb l'execució de Robespierre. La Constitució de 1795 va repartir el poder legislatiu en dues cambres i va crear un Directori de cinc membres.

La França de Napoleó (1799-1815)

Consolat i Imperi

El 1799, Napoleó va protagonitzar un cop d'estat. El poder va passar a un Consolat (Sieyès, Ducos i Napoleó). Napoleó va concentrar el poder, convertint-se en Cònsol Vitalici i finalment Emperador. Va consolidar l'ordre públic, va restablir relacions amb l'Església, va reorganitzar l'administració, va crear el Codi Civil i va establir l'ascens per mèrits.

Expansió Napoleònica

Napoleó va establir l'hegemonia francesa a Europa, però no va poder vèncer la Gran Bretanya.

Caiguda de Napoleó

La reacció patriòtica dels pobles conquerits i la desastrosa campanya de Rússia (1812) van provocar la caiguda de Napoleó. Va ser desterrat a Elba (1814), va tornar el 1815, i va ser derrotat a Waterloo i confinat a Santa Helena.

El Congrés de Viena i la Restauració

Congrés de Viena

Els vencedors de Napoleó (Àustria, Rússia, Prússia i Gran Bretanya) es van reunir a Viena per refer el mapa d'Europa.

Sistema de la Restauració

Basat en la legitimitat monàrquica, l'absolutisme i la unió del tron i l'altar.

El Nou Mapa d'Europa

• França: Va tornar a les fronteres de 1792.
• Rússia: Va ampliar el seu territori.
• Prússia: Va adquirir la Renània.
• Àustria: Va obtenir el regne Llombard-Vènet.
• Es va crear la Confederació Germànica.
• Bèlgica i Holanda es van unir.
• Gran Bretanya va obtenir illes estratègiques.