La Revolució a CIRSI i la Segona República Espanyola

Dictadura Primo de Rivera 23 cop d'estat amb suport Alfons XIII; mesures del dictador: suspensió de la constitució i de la mancomunitat de Cat, prohibició partits polítics i dels sindicats, repressió sobre intel·lectuals, grups d'esquerres, nacionalistes, rígida censura premsa. Es va mantenir per el creixement econòmic i fi conflicte marroquí (25) Crisi dictadura 29-oposició dictadura creix. 30 dictador dimiteix, convoquen eleccions (cap govern-general Berenguer) Es signa el Pacte de San Sebastià (reivindicaven eleccions democràtiques i instauració d'una república) convoquen eleccions municipals al 12 d'abril del 31

SEGONA REPÚBLICA

Proclamació rep eleccions 12 abril: enfrontament entre monarquia (dividits) i república (units republicans, socialistes, catalanistes d'esquerres) <- guanyen/Alfons s'exilia, abandona país/ 14 abril 31 es proclama la 2a república espanyola Govern provisional i corts constituents 1es reformes: llibertat de partits i sindicats, lleis socials per millorar situació treballadors/Juny eleccions, guanya coalició republicano-socialista. Constitució republicana 31 sufragi universal i aconfessionalitat de l'estat, declaració de drets individuals, possibilitat de governs autònoms en algunes regions. Quan va ser aprovada, resident Niceto Alcalà i cap de govern Manuel Azaña BIENNI REFORMISTA 31-33 Modernització

D'estat 31-33 el govern de la república va intentar reformar en un sentit democràtic el país: Reforma de l'exèrcit - excés comandaments en relació amb la tropa (llei de retirs va facilitar la jubilació de quasi la meitat) Reforma religiosa i educativa - intentar disminuir poder església catòlica així es va arribar al pressupost de culte i clero, es va introduir matrimoni civil i divorci, educació no religiosa (laica) i escola pública, moltes inversions a construcció d'escoles i profes. Reforma territorial la constitució va facilitar la descentralització de l'estat, va permetre l'elaboració d'estatuts d'autonomia i governs autònoms. Reforma agrària Andalusía i Extremadura abundaven els jornalers pobres sense terres, d'altra banda hi havien latifundis (moltes terres). La llei del 32 va donar les finques que no es conreaven als pagesos. Oposició a les reformes s'hi van oposar l'església catòlica, part de l'exèrcit i grans propietaris agraris.

BIENNI CONSERVADOR 33-35 Governs de dretes novembre 33 noves eleccions, guanyen partits de dreta i centre (president Alejandro Lerroux) va parar reforma agrària i modificar la política religiosa a favor de l'església. Revoltes de l'octubre 34 revoltes a tot el país, més importants Astúries (anarquistes, socialistes, comunistes ocupen conca minera i proclamen revolució social) i Catalunya (proclamar l'estat català dins la república espanyola, però la seva el·lisió va ser sufocada <- es va suspendre l'estatut. FRONT POPULAR 36 febrer noves eleccions, guanya el front popular format per centre-esquerre. Continuen les reformes parades el 33 i reinstaura la Generalitat GUERRA CIVIL 36-39 Preparació del cop d'estat 36 divisió entre dretes (defensaven la necessitat d'un cop d'estat militar) i esquerres (suport revolució social). Forces conservadores ataquen el front popular a través d'armes. Esclat guerra civil 18 juliol 36 es va organitzar un cop d'estat per fer fora el front popular, provocat per un sector important de l'exèrcit (Franco, Mola). A Catalunya es va aconseguir aturar la rebel·lió gràcies al poc suport de la població i el cossos policials lleials a la república igual que a Madrid, part País Basc, Astúries, Castella-la Manxa, Santander, part d'Andalusía i Extremadura // Però van vèncer a Canàries, nord Àfrica, Sevilla, Castella i Lleó, Galícia, Navarra i part Aragó. Espanya es va dividir en 2. Internacionalització del conflicte Alemanya hi va contribuir amb aviació, artilleria, carros de combat i equips de transmissió; Itàlia va aportar voluntaris. Els països democràtics-neutrals (Comitè de No-intervenció). La república va comptar amb l'URSS (va aportar armes i assessors militars). Onada internacional de solidaritat per defensar la legalitat republicana.