La Revolució Científica i el Pensament de Descartes

La Revolució Científica: Bases del Pensament Modern

1. Nova Cosmologia

• Heliocentrisme (el Sol com a centre)
• Terra esfèrica i en moviment, contrari als sentits
• Òrbites el·líptiques
• Univers homogeni, obert i gran

Cau el model d'Aristòtil i l'Església ho nega tot.

2. Nova Física

• Utilització del llenguatge matemàtic
• Mecanicisme (primeres màquines)
• Només s'examinen causes eficients
• Unitat de les lleis naturals (simplificació)

3. Nou Mètode Científic

• Hipoteticodeductiu: experimentació + hipòtesis + matemàtica
• S'estudien propietats matemàtiques (quantificables)
• La Natura es considera una realitat externa

4. Nova Visió de la Ciència

• Caiguda del criteri d'autoritat (independència de la filosofia i la teologia)
• Separació filosofia-ciència
• Optimisme gnoseològic (confiança en el coneixement de la natura)

Descartes: El Pare de la Filosofia Moderna

René Descartes neix el 1596 i el 1606 estudia escolàstica, matemàtica i física amb jesuïtes. El 1618 es cansa i marxa a "llegir el llibre del món" (viatjar). Entre 1620 i 1629 viatja i s'instal·la a Holanda el 1629. El 1637 publica el Discurs del Mètode, però no hi posa el seu nom per por a represàlies. El 1641 escriu les Meditacions Metafísiques, corregint el Discurs. El 1649 s'uneix a la cort de Suècia per invitació de la reina i mor el 1650.

Influències Filosòfiques de Descartes

• Escolàstica: Massa complicada.
• Escepticisme: Útil com a crítica, però no un bon mètode per al coneixement.
• Nova Ciència:
  • Matemàtica: Model de coneixement i estructura de la realitat.
  • Mecanicisme: La naturalesa com una màquina.

Projecte Filosòfic de Descartes

Vol trobar fonaments sòlids per al coneixement, que s'aconsegueixen amb un bon mètode, ja que la raó és universal.

El Discurs del Mètode

1a Part: Balanç de Ciències i la Raó

• Balanç de ciències (segures i no segures).
• Universalitat de la raó (influència en la Il·lustració: igualtat política, si la raó és igual en tots els humans, els humans han de ser iguals; i la Declaració dels Drets Humans de 1948).
• Importància del Mètode.

2a Part: El Mètode i les seves Regles

El mètode es basa en la matemàtica i és hipoteticodeductiu. Les seves regles són:

1. Evidència: Acceptar només idees evidents (clares i distintes).
2. Anàlisi o Resolució: Dividir els elements bàsics.
3. Síntesi o Composició: Organitzar les idees de l'anàlisi.
4. Enumeració o Revisió: Mirar que no falti res.

És un mètode universal (per a tots els sabers).

3a Part: La Moral Provisional i les Tres Substàncies

Mentre decidim, cal fer alguna cosa. Així, Descartes enuncia la primera veritat: "Cogito ergo sum" (penso, aleshores existeixo) i n'extreu tres substàncies (ontologia):

• Jo: Res cogitans (cosa que pensa).
• Déu: Res infinita (cosa infinita i garantia de veritat).
• Món: Res extensa (cosa que ocupa espai).

La moral provisional és necessària perquè hem d'actuar i compleix tres màximes:

1. Obeir les lleis i costums del lloc, promovent la moderació i la raó.
2. Seguir amb fermesa i decisió les opinions preses, fins i tot en els dubtes.
3. Canviar els pensaments propis més que l'ordre del món (que no depèn de nosaltres), una influència de l'estoïcisme.

4a Part: El Dubte Metòdic i Universal

El punt de partida és que tot és mentida, per veure si hi ha alguna excepció. Posa en dubte els coneixements i els sentits. Motius per al dubte:

• Errors dels sentits (racionalisme).
• Errors de llibres i teories.
• Impossibilitat de distinció entre somni i vigília.
• El geni maligne.

Només no pot dubtar que dubta i, per tant, "cogito ergo sum", que implica que el Jo és Res Cogitans. (Darwin diu que també som animals, Nietzsche que som passió i voluntat, i Freud que som inconscient).

Tipus d'Idees segons Descartes

1. Adventícies: Semblen venir del món exterior.
2. Factícies: Conseqüència de la imaginació.
3. Innates: La raó les posseeix per si mateixa. Són les més interessants.

Descartes demostra la idea de Déu perquè tenim la idea de perfecció, però som imperfectes. Per tant, algú perfecte (Déu) ha d'haver posat aquesta idea en nosaltres. Déu és la Res infinita (garantia de veritat). L'existència del món exterior: ens envia els senyals als sentits, que corresponen a la Res extensa. El mecanicisme: tot és comparable a una màquina. Les propietats quantitatives són les més importants i separen la raó de la natura. El model mecanicista cau als segles XIX-XX amb la biologia, la termodinàmica, etc., i s'uneix als humans i la naturalesa.

Altres Filòsofs Racionalistes

Leibniz

Influència: substàncies (mònades) independents. La natura funciona per una harmonia preestablerta per Déu i, per tant, vivim al millor món possible.

Spinoza

Una substància (Déu o natura), panteisme. Pensament = ànima i extensió = cos, i es comuniquen.

Antropologia: Dualisme i Comparació

Dualisme radical: dues substàncies diferents i problema en la comunicació entre elles (glàndula pineal).

Plató i Descartes:

• Semblances: Idees immutables, universals, accessibles a la raó i l'autèntica realitat.
• Diferències:
  • Plató: Existeix un món a part, una realitat objectiva.
  • Descartes: Existeix la ment, idees subjectives diferents per a tots els subjectes.