Revolució de 1868, Sexenni Democràtic, Primera República i Restauració

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,9 KB

La Revolució de 1868 o "Gloriosa"

El 18 de setembre de 1868, l'esquadra comandada pel brigadier Topete es va pronunciar a Cadis contra Isabel II. A moltes ciutats espanyoles, les classes populars i la burgesia liberal van constituir juntes revolucionàries de govern que exigien l'abolició de la monarquia borbònica i la democratització completa del país. La junta de Barcelona va organitzar uns batallons -Voluntaris de la Llibertat- i va presentar un programa molt radical que incloïa l'abolició dels impopulars impostos de consum, que gravaven els articles d'ús popular, i la supressió de les quintes. Les forces fidels a Isabel II van atacar els insurrectes, però van ser derrotades prop de la localitat d'Alcolea pel general Francesc Serrano. La reina Isabel II es va veure obligada a fugir a l'exili.

Sexenni Democràtic (1868-1874)

A partir d'aquest moment es va desenvolupar el Sexenni Democràtic (1868-1874). La forta participació popular en el procés i la important presència del republicanisme li van conferir uns trets molt més radicals, sobretot pel seu caire rupturista (abolició de la monarquia borbònica i l'exili d'Isabel II) i per la implantació d'unes àmplies llibertats i del sufragi universal masculí.

La Constitució de 1869

El nou govern provisional, presidit pel general Serrano (amb Prim com a ministre de Guerra), va dissoldre les juntes revolucionàries i la Milícia Nacional i va convocar unes eleccions per sufragi universal masculí que es van celebrar el febrer de 1869. La coalició d'unionistes, progressistes i demòcrates va guanyar les eleccions. El partit carlista es presentava per primer cop a unes eleccions i va obtenir 20 escons. Els republicans van obtenir 85 escons. S'establia el sufragi universal masculí per als homes més grans de 25 anys.

El partit democràtic republicà federal. El general Prim, primer ministre, va ser l'encarregat de presentar a l'assemblea el candidat adient, va buscar a diverses corts europees. L'escollit havia d'aplicar característiques, unes profundes conviccions constitucionalistes.

La monarquia democràtica

El regnat d'Amadeu I

Fill del rei d'Itàlia, Víctor Manuel II. Va arribar a Espanya a començaments de 1871, un país en plena crisi econòmica i financera. El general Prim, valedor del nou rei, havia mort en un atemptat terrorista poc abans de la seva arribada. A Cuba continuava la guerra independentista que s'havia iniciat el 1868. El règim de la monarquia democràtica tenia el suport de la coalició governamental, formada pels unionistes, els progressistes i els demòcrates. El rei va manifestar la Constitució i el joc democràtic. El 1871 la coalició governamental es va descompondre en un sistema bipartidista format pels constitucionalistes (unionistes i sectors progressistes dirigits per Sagasta) i els radicals (progressistes i sectors demòcrates dirigits per Ruiz Zorrilla). Els successius governs van iniciar una política econòmica lliurecanvista que va afavorir l'interior i va contribuir a mantenir la debilitat del capitalisme a Espanya. Laureà Figuerola, ministre de Finances, també va unificar el sistema amb la instauració de la pesseta.

L'esclat de la Tercera Guerra Carlina

La Tercera Guerra Carlina (1872-1876) es va centrar especialment al País Basc, Navarra, a l'interior de Catalunya, al nord del País Valencià i en algunes zones d'Aragó. Isabel II era a l'exili, Amadeu I no era gaire popular i el republicanisme federal era vist com un perill revolucionari per molts sectors conservadors. El pretendent Carles VII va fer pública una proclama en la qual prometia a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V. El 1872 la insurrecció carlina es va estendre per aquestes zones, tot i que no va tenir l'abast que havia aconseguit en la Primera Guerra. Els carlins van ser derrotats per l'exèrcit governamental el 1872. La proclamació de la Primera República va reactivar la seva insurrecció.

El federalisme

El Partit Republicà Federal (classes populars), dirigit per Francesc Pi i Margall, volia la descentralització de l'Estat i la separació de l'Església, l'abolició de les quintes i treure els impostos. Valentí Almirall dirigia els federals catalans. Va fer el Pacte de Tortosa (1869) entre comitès federals d'Aragó per formar el republicanisme federal a Espanya. Federals: els benevolents (volen un estat federal "des de dalt", des del poder de l'Estat) (volen acció legal) i els intransigents (des de baix) (volen insurrecció).

La fi de la monarquia democràtica

L'11 de febrer de 1873, el rei va abdicar. El Senat i el Congrés van proclamar la República Espanyola per 358 vots contra 32.

La Primera República (1873-1874)

República unitària

Els federals catalans més intransigents, partidaris d'establir l'estat federal "des de baix", van intentar proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. El primer govern de la República, presidit pel català Estanislau Figueres, format per federals i radicals. Pi i Margall ocupava el Ministeri de la Governació. El nou govern va dissoldre les juntes i va sufocar les revoltes populars.

La República federal

Volien un règim federal "des de dalt", des de decisions polítiques. Pi i Margall va ser nomenat president del govern i es va iniciar el procés d'elaboració d'una constitució federal.

El moviment cantonal i la Guerra Carlina

El 1873 el govern i el Parlament intentaven establir la República federal "des de dalt", els federals intransigents van promoure el moviment cantonal que intentava establir-la "des de baix". El moviment cantonal es va convertir en una nova guerra civil que s'afegia a la carlina i a l'aixecament cubà. Pi i Margall va dimitir el 1873 i el Parlament va escollir Nicolás Salmerón per restablir l'autoritat del govern central i l'ordre públic.

Guerra Carlina: els carlins van perdre amb l'ajut de l'abolició de la República i la restauració de la monarquia borbònica.

La fi de la Primera República

Salmerón va dimitir i el nou president va ser Emilio Castelar, conservador. Ordre, autoritat. Va fer possible el cop d'estat conservador de Pavia, que va dissoldre la República federal. Alfons XII, fill d'Isabel II, nou rei d'Espanya, on es va iniciar una nova etapa de la història contemporània: la Restauració.

La Restauració Borbònica

Isabel II abdica a favor d'Alfons. Alfons fa públic el Manifest de Sandhurst (1874), en el qual es comprometia a exercir la monarquia de manera liberal i conciliadora. El govern republicà dimiteix i es forma un govern monàrquic presidit per Antonio Cánovas del Castillo. Van derrotar els carlins i van abolir els furs. Cánovas no volia la monarquia com la d'Isabel II (Constitució de 1845) i va fer una nova constitució. Volia consolidar la monarquia d'Alfons amb un sistema polític estable i dos partits: liberals i conservadors.

Constitució de 1876

Drets individuals (reunió, expressió, separació dels tres poders). Sobirania compartida entre el rei i les Corts. Corts formades per Congrés (diputats) i Senat (vitalicis i electes). Sufragi universal masculí (1890). A Espanya, catòlics, però es permetien altres religions. Dos partits: Alfons XII, conservador dirigit per Cánovas, i liberals liderats per Sagasta, que es rellevaven en el govern. Mort Alfons i es fa el Pacte d'El Pardo per a l'alternança dels dos partits dinàstics. Va regnar Maria Cristina d'Àustria.

Falsejament del sistema electoral

A les eleccions votaven en nom de morts o desconeguts. Els "cuneros" eren diputats espanyols que manipulaven les eleccions. El caciquisme eren els homes que controlaven una determinada circumscripció electoral pel seu poder econòmic.

Partits d'oposició

Carlins, republicans i socialistes eren oposats al règim polític de la Restauració. Carlins dividits i es forma el Partit Integrista (tradicionals). Republicans dividits en: possibilistes (de Castelar) del partit liberal, el centralista (de Salmerón), i federal (de Pi i Margall).

Revolta a Cuba

La corrupció i la negació a concedir l'illa va provocar la Segona Guerra Independentista.

Revolta a les Filipines

El 1896 Emilio Aguinaldo va dirigir un moviment independentista que va ser neutralitzat per Espanya.

Guerra Hispanoamericana

Espanya va ser acusada d'enfonsar un vaixell americà. Tots a favor de la guerra menys els republicans, federals, socialistes i catalanistes. Els Estats Units van enfonsar vaixells espanyols. Al Tractat de París, Espanya reconeix la independència de Cuba i donava Filipines, Puerto Rico i l'illa als Estats Units. Espanya va vendre les illes del Pacífic a Alemanya.

Desastre i regeneració d'Espanya

Espanya, molt endarrerida. El regeneracionisme és el moviment polític reformista que defensava la moralització de la gestió pública, la reforma. El general Polavieja defensava la necessitat de reformar Espanya i va formar una junta. Els catalanistes van sortir ben parats de la crisi de 1898.

Entradas relacionadas: