La Revolució de 1868 i el Regnat d'Amadeu I

Enviado por Paquito y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,16 KB

Causes de la Revolució de 1868

Crisi econòmica

  • Financera: Davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries, del Deute Públic i d'altres entitats financeres.
  • Industrial: Pujada del preu del cotó per la guerra de Secessió dels EUA.
  • Crisi de subsistències (1866-1868): Carestia del blat.

Crisi política

Fins i tot els unionistes s'afegiren al Pacte d'Ostende.

La Revolució de Setembre de 1868

Els generals Serrano i Prim, i l'almirall Topete, van encapçalar l'aixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis, va escampar-se per tot l'Estat.

Els municipis i províncies organitzaren Juntes revolucionàries que constituïen els òrgans provisionals de poder polític amb ple suport popular. El cop prengué caire d'autèntica revolució, la Gloriosa, i la reina s'exilià.

El 8 d'octubre de 1868 es formà un govern provisional presidit per Prim sota la regència de Serrano, qui va dissoldre les juntes, massa radicals (iniciant-se el període amb un primer element de conflicte).

Les posteriors eleccions a Corts Constituents, amb sufragi universal masculí, donaren representació (minoritària) a carlins i republicans.

La Constitució del juny de 1869 establí una monarquia democràtica.

S'intentà reactivar l'economia:

  • Establiment de la pesseta com a unitat monetària.
  • Supressió dels consums i imposició d'un tribut personal i universal.
  • Solució del caos a la Hisenda Pública mitjançant la venda o concessió del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).
  • Liberalització dels intercanvis exteriors.

El panorama polític restà dibuixat així:

  • A la dreta els moderats.
  • Al centre una conjunció de monàrquics formada bàsicament per unionistes, progressistes i democràtics.
  • A l'esquerra, el gruix del Partit Demòcrata va transformar-se en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall.

La conflictivitat social es va mantenir per la frustració de les aspiracions populars:

  • Reclamació d'un repartiment de terres entre els jornalers.
  • Protestes contra les quintes i les pujades de preus.
  • Millores salarials i de les condicions dels proletaris.

L'estiu del 1869 es produïren insurreccions a favor d'una República Federal (el federalisme propugnava articular l'Estat a partir de l'establiment de pactes entre les diverses regions historicoculturals). El seu fracàs encara radicalitzà més alguns sectors.

Les llibertats constitucionals permeteren la penetració de l'anarquisme i del socialisme entre els obrers.

Consultar documents de les pàgines 80 a 82.

El regnat d'Amadeu de Savoia (1871-1873)

Prim havia de trobar un nou monarca, problema que es va resoldre molts mesos després i sense consens.

Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei Amadeu de Savoia, fill del rei italià Víctor Manuel II. Tres dies abans que arribés, Prim, el seu principal defensor, morí en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat.

En contra tenia els republicans (noves insurreccions federalistes el 1872), els carlins (alçats en armes per tercer cop el 1872), sectors burgesos moderats simpatitzants d'una restauració borbònica en la figura del fill d'Isabel II, i els sectors populars que continuaven patint unes pèssimes condicions de vida i de treball.

Un altre focus de conflictes era Cuba, on els habitants no tenien els mateixos drets que els peninsulars, i on persistia l'esclavisme en contra del parer de sectors abolicionistes. La intransigència dels poders econòmics catalans contra qualsevol intent de reforma forçaren el sosteniment de la guerra dels Deu Anys.

L'actuació del rei es va fer molt difícil. Sense prou suports, va abdicar el febrer del 1873.

Entradas relacionadas: