La revolta dels esclaus en la moral comença quan el mateix ressentiment

La genealogia de la moral

Nietzsche creu que la filosofia ha intentat fonamentar la moral a partir d’alguna realitat objectiva de la qual deriven els demés valors morals. Segons la filosofia, hi ha un ordre fix que fonamenta els valors. Per exemple, Plató fonamenta els valors morals en la idea del bé. Per desemmascarar els valors morals i saber-ne el seu origen, hem de fer una genealogia, un estudi etimològic i històric dels valors, i després exposar d’on procedeixen i com han evolucionat.

La moral dels senyors i la moral dels esclaus

Nietzsche diu que la moral judeocristiana és la que s’ha acabat imposant per damunt de la

resta de morals. Però a través del mètode genealògic és necessari recuperar el significat dels valors originari. Nietzsche descobreix que bo volia dir noble i aristocràtic, mentre que dolent volia dir baix, vulgar. Bo també volia dir que algú era espiritualment noble. Al principi, bo i dolent només tenien un significat descriptiu. Més tard, els termes bo i dolent passen a tenir un valor moral que abans no tenien, de manera que bo passà a significar moralment bo, i dolent passà a significar moralment dolent. La moral judeocristiana proposa la igualtat de tots els homes posant al mateix nivell els millors i els més febles, establint així un ordre antinatural. Hi ha una moral a favor de la vida (senyors) i en contra (esclaus), que creen un més enllà com a consol per la vida que han hagut de viure.

- Moral dels senyors: acceptació de la vida amb totes les seves tràgiques exigències. No segueixen altres valors que el s que ells mateixos dicten

- Moral dels esclaus: neix de la por i del sentiment d’inferioritat: l’odi dels esclaus envers a qui temen genera un ressentiment que són incapaços de descarregar de manera directa.

Els esclaus capgiren el significat original dels termes bo i dolent, exaltant la feblesa. El que abans era bo, ara es malvat i el que ara té sentit com a bo abans era el que es considerava dolent (el fucker deixa de follar pq el feble el convenç de que ell no ho fa pq és dolent, i en realitat és perquè no pot). La moral dels senyors ha estat substituïda per la dels esclaus. Per tant, la revolta dels esclaus comença a partir del ressentiment, que genera els valors del feble. Gràcies a aquest ressentiment, els esclaus han esdevingut els amos dominants.

Els febles condemnen als poderosos a viure amb mala consciència i per això el poderós fa cas al pobre. Els febles han fet aquesta inversió fent creure que la seva debilitat és voluntària, resultat d’una lliure decisió per part del subjecte. Llavors, els forts són culpabilitzats per no renunciar a l’ús espontani del seu poder. Plató crea un món que li dóna sentit a la realitat material, i el cristianisme fa el mateix, menysprea el terrenal inventant-se un més enllà.

El perspectivisme

El perspectivisme és la doctrina segons la qual tot coneixement s’obté a partir d’una determinada perspectiva i des d’uns fonaments vitals que els condicionen. Per Nietzsche, la filosofia tradicional creu que hi ha una realitat objectiva que es pot captar per l’ésser humà, però el coneixement d’aquesta sempre arrenca a partir d’unes necessitats vitals que el subjecte que es disposa a conèixer. Aquestes necessitats el situen en una perspectiva determinada des de la qual capta la realitat. Per aquest motiu no es pot dir que una perspectiva concreta sigui l’única veritat objectiva. Cada perspectiva serà per Nietzsche una voluntat de poder. Llavors, una idea és vertadera si és útil.