Retrat del Pare Tanguy

Autor: Vincent Van Gogh

Cronologia: 1887

Estil: Postimpressionista

Suport: Tela

Tècnica: Oli

Dimensions: 93 x 73 cm

Localització: Museu Rodin, París.

Context històric A principis de 1900, Europa es troba guanyada per la concepció impressionista de la pintura i dels seus principals teòrics. Però, la personalitat d’alguns dels seguidors inicials, que acceptaren l'impressionisme com a manifestació d’un antiacademicisme alliberador adoptaren canvis divergents degut precisament a la multiplicitat de possibilitats que la ruptura de l’impressionsime amb les imposicions anteriors havia facilitat.

Encara que els postimpressionismes van basar la seva obra en l’ús del color experimentat pels impressionistes, van reaccionar contra el desig de reflectir fidelment la naturalesa i van presentar una visió més subjectiva del món.

Anàlisis formal- Descripció

Representa a l'home major en una posició estrictament frontal, immòbil, les mans creuades damunt de l'estómac, els ulls perduts en un somni, i aconsegueix comunicar tota la bondat i la modèstia del personatge.

Van Gogh ret homenatge a el ”triturador de colors” que converteix en una espècie de vell savi japonès, col·locant-ho sobre un fons completament saturat d'unes innombrables estampes japoneses de colors intensos que el pintor col·lecciona, juntament amb el seu germà Théo.

Dibuix i color

Les pinzellades en forma de coma i molt carregades de pintura. Les pinzellades donen al llenç relleu i tensió, una veritable forma de transmetre les sensacions d'una forma gairebé tàctil.

Les visibles pinzellades, creen moviments en el quadre, orientant-se en moviments dalt a baix (com en la jaqueta) o de dreta a esquerra en els pantalons.

Aconsegueix així una forta mobilitat sense recórrer al moviment de les figures, alguna cosa que seguirà evolucionant fins a les famoses espirals.

L'ús del color ha evolucionat des de l'impressionisme. Continua utilitzant els colors sense mescla en la paleta, sinó en el propi llenç, fent que la retina de l'espectador els une.

En comptes d'utilitzar les tonalitats naturals utilitza colors summament intensos (molt saturats), combinant d'una forma arriscada els colors complementaris (verd-vermell; groc-violeta i blau) que generen tensió (doncs l'ull no els pot percebre alhora) i càrrega d'energia la imatge, en principi plàcida.

Prescindeix de les ombres i el clarobscur en favor dels colors plans, donant-li un nou poder a la línia de contorn, forçant les perspectives tant cap a punts laterals o situant-les en bandes apilades en vertical, eliminant la tirania del color real.

Composició

Composició estàtica, però plena de dinamisme per les pinzellades. Va ser Tanguy un dels promotors principals del "desembarcament" d'estampes japoneses. Aquesta afició per l'oriental provoca que Van Gogh situï després de la seva bona figura un bon nombre d'estampes, fent l'efecte de ser el propi Tanguy una estampa més.

Tanguy era un dels personatges emblemàtics entre els pintors que vivien a París. Regentava una petita tenda d'articles de dibuix i pintura en Montmartre, subministrant material habitualment als artistes impressionistes i postimpressionistes.

En moltes ocasions, acceptava un quadre com a pagament dels deutes contrets pels artistes, formant potser la millor col·lecció de pintura contemporània. Van Gogh realitza tres retrats del Pare Tanguy pel qual té una efusiva amistat.

No és molt habitual el retrat en la ingent producció de Vincent, però quan es va interessar per ell posa tot la seva obstinació a mostrar la personalitat del seu model, del caràcter bo i amable del comerciant. Resulta curiós la presència de l'estampa de la muntanya Fuji sobre el seu cap, com simbolitzant la bonança del retratat cap als pintors, igual que el Fuji cap al Japó.

Models i influències

A totes les seves obres, Van Gogh aconsegueix fusionar les qualitats dels seus predecessors holandesos del barroc: Rembrandt, Frans Hals, Vermeer, Ruysdael, Hobbema com ara la devoció per la naturalesa, amb l’ús del color i la tècnica de la pintura francesa.

El tractament religiós del paisatge que havia estat iniciat per Caspar David Friedrich i reprès per altres, com Millet, influeixen en Van Gogh que havia recorregut moltes vegades a aquests assumptes.

Les obres que evoquen emocions del seu món interior, prefiguren l’origen de l’expressionisme.

Van Gogh influirà en els expressionistes com el noruec Munch i els alemanys Kirchner, Kokoshka, etc. Amb les vigoroses pinzellades i colors vius, s’anticipa al fauvisme i influirà en els principis de l’abstracció.