Un retorn a la pols dels estels

Enviado por Chuletator online y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,62 KB

 
  1. L’UNIVERS


1.1 Concepte actual i composició:

Està format per 5% de materia ordinaria, 23% matèria fosca (la seva composició és desconeguda) i 72% matèria fosca (es desconeix la seva naturalesa).


1.2 Interpretació històrica

  1. Model geocèntric: La terra com a centre de l’univers. Ptolomeu el va proposar i va ser vigent fins el S.XVI.

  2. Model heliocèntric: El sol és el centre de l’univers. Proposat per Galileu i Newton.


1.3 Com va començar tot

L’univers es troba en expansió, ja que les Galàxies es continuen allunyant. La teoria més acceptada és la del Big Bang o Gran explosió. Idees bàsiques:

  1. Temps zero: Fa 13700 m.A. Tota la matèria i energia estava concentrada en un punt.

  2. Inflació. Es va produir la gran explosió i l’univers va augmentar molt la seva grandària. Als moments inicials només hi havien partícules subatòmiques i radiació primordial.

  3. Síntesi primordial d’hidrogen i heli:  Quan l’univers es va expandint es formen els primers àtoms d’hidrogen i heli. La radiació còsmica de fons impregna l’univers.

  4. Formació de Galàxies: 200 m.A. Després es van formant les primeres Galàxies, on hi ha hidrogen i heli i al centre es comencen a formar elements més pesats.

  5. Formació d’elements pesats: A les supernoves es formarien aquests elements i s’extendrien per l’univers.

La Terra d’abans era diferent que la de ara, tres característiques a destacar:

  • La seva atmosfera, protoatmosfera, era molt diferent a la de ara.

  • Les radiacions ultraviolades arribaven fins a la superfície terrestre.

  • Es trobava sotmesa al bombardeig d’asteroides.


  1. Les Galàxies


2.1 Que hi ha en les Galàxies?

  1. Estrelles: Acompanyades d’altres cossos. Quanta més massa té més viurà. L’energia sorgeix de les reaccions termonuclears. Quan comença a consumir heli es transforma en una gegant roja i quan l’heli s’acaba en una nana blanca. Una estrella més massiva que el sol després de la gegant roja explotarà en una supernova.

  2. Nebuloses: Masses de pols i gas, que comencen a girar al voltant del protoestel (nucli). Quan comencen les reaccions termonuclears es considera estel.

  3. Matèria fosca: Són objectes descoberts pels seus efectes gravitatoris en altres propers. Suposen un dels grans misteris de la ciència.


2.2 Tipus de Galàxies

  1. El·líptiques: De forma ovalada en les quals trobem estels vells.

  2. Espirals: Formades per un nucli central d’estels vells i un disc que l’envolta del qual parteixen diversos braços que contenen estels joves ja que hi ha presència de gasos i pols còsmica.

  3. Irregulars: Sense forma, amb gran quantitat de gasos i pols còsmica. Amb estels de nova formació.


2.3 Evolució d’un estel

  1. Estels mitjans (Sol): Sol → Gegant Roja → Nebulosa planetaria/ Nana blanca

  2. Estels massius: Estel massiu → Supergegant roja → Supernova → Estels de neutrons/ forats negres

Entradas relacionadas: