Retirada d'ambaixadors 1946

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,14 KB

Consolidació del franquisme (1939-1951)


=Derrota d'Alemanya el 1945, Anys de boicot internacional (1945-1947); hostilitat de les democràcies occidentals al llarg del anys 1945 i 1946, retirada embaixadors de Madrid(1946), creació pla Marshall (1947) i creació ajudes occidentals (1949).La Guerra Freda salva el franquisme; 1947, configuració de dos blocs antagònics (URSS i EUA), el mateix any la EUA deixa de posar sancions a Espanya i el 1950 la retirada dels embaixadors d'Espanya. La institucionalitzcació del règim; Fuero de trabajo (1938), la Ley de Constitutiva de las Cortes (1942), el Fuero de los españoles (1945), laLey de Referéndum Nacional (1945) i la Ley de Sucesión (1947), la Ley Orgànica (1966) i la Ley de Unidad Sindical (1940). La política econòmica de l'autarquia; 1)La reglamentació del comerç exterior, 2)foment de la indústria, creació de empreses públiques com Iberia(1943), Endesa (1944), Enher(1946), RENFE(1941) i la Compañia Telefónica Nacional de España (1945), 3) La regulació estatal de la comercialització i dels preus, Els paisos de la segona Guerra Mundial varen tardar en recomponerse desde 1939 entre 5 i 8 anys i Espanya va tardar 15 anys desde el 1936. Racionament, mercat negre i estraperlo; El resultat va ser el debastiment generalitzat d'aliments i el racionamient dels productes considerats de primera necessiat, que esdistribuien per mitja d'una cartilla de racionament, que va estar vigent desde el 1939 fins al 1952. Unes condicions de vida i de feina molt dures; La década de 1949 anys de miseria i de fam, els salaris van créixer entre 1939 i 1951 sempre per devall del preus, el 1940 es va incrementar la taxa de mortalitat infantil, i el 1941 cap a un 143%o, el 1945 l'esperançá de vida dels homes eren 47 anys i el de les dones 53 anys.

Els anys de reconeixement internacional (1951-1959)

Del falangisme al nacionalcatolicisme; Vaga general de Bilbao (1948) i el moviment popular a Barcelona (1951) i també el mateix anys Franco va remodelar el gover cap a Nacionalcatolicisme. L'entrada en el context internacional ; El 1950 Espanya va ser admesa en diferents organismes internacional, el 1953 es va firmar uns acords amb els Estats Units i el Concordat amb la Santa Seu que refermava encara més l'aliança amb l'església, el concordat va significar l'establiment explícit de la confessionalitat de l'Estat i uns estatus de privilegi per a l'Esglèsia catòlica. La necessitat de reorientació econòmica: A mmitjana dècada de 1950, l'admissió d'Espanya en el context internacional havia alleujat el franquisme, entre el 1956 i el 1958, va haver una onada de protestes als nuclis industrials, un moviment vaguístic en empreses metal·lurgiques i químiques, l'any 1957 Franco va fe rua altra remodelació de l'Estat encara donant més espai al sector catòlic, hi van entrar com a ministares anomenat tecnòcrates, alguns de l'Opus Dei, aquesta nova generació va ser caracteritzada per un intens creixement econòmic en la decada de 1960. La ley de Principios del Movimento Nacional(1958); actulitzava els principis rectors del règim sense alterar-ne la seva naturalesa dictatorial, el funcionaris públics estaven obligats a jurar aquest principis antes de prendre possesió dle càrrec.

La resistència a l'interior:


1) primera etapa: dels 1939 fins al començament del 1944;
activitat guerrillera (maquis), invasió a la Vall d'Aran dirigida per el PCE el 18 d'cotubre del 1944 i el 1948 els anarquistes i comunistes varen abandonar la lluita armada. 2) segona etapa: del 1944 fins al 1947; Derrota de l'Eix i el 1944 els sectors monàrquics democràtics es van organitzar al voltant de Joan de Borbó i això va provocar la creació de l'Alianza Nacional de Fuerzas Democràticas integrada per socialistes , republicans i alguns cenetistes. Tercera etapa: del 1948 al 1951; A la darreria de 1948 era evident de que cada potència internacional acabés amb Franco i es a fer més evident el distanciament progressiu entre l'oposició de l'exili i la de l'interior que va acabar sent la més efectiva contra la dictadura. El resorgiment de la conflictivitat social; A la darreria del la dècada del 1940 va començar a resorgir un moviment de protesta elaborat per les classes treballadores contra la precareitat de les condicions de vida i feina, El PCE va abandonar l'any 1948 la lluita armada i va centrar el l'acció política clandestinaa l'interior del país, altra banda sectors obresrs catòlics com l'HOAC creada l'any 1946 va começar a plantetjar reivindicacions socials i laborals,1946 va haver conflictes laborals en el sector t`xtil,metal·lurigic, químic i naval, i la primera vaga a Manresa, l'any 1947 la vaga genreal al País Basc i una altra vaga va ser la de tramvies de Barcelona l'any 1951, el 1958 un moviment vaguístic a Astúries va comportar la imposició de l'Estat d'exepció durant quatre mesos, també un movimeinto estudiantil contra la SEU,1956 Ruiz-Giménez va ser destituit per les manifestacions.

Entradas relacionadas: