Reticle endoplasmatic llis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,49 KB

El reticle endoplasmàtic

El reticle endoplasmàtic és un sistema membranós compost per una xarxa de sàculs aplanats que s’estenen per tot el citoplasma, i que es comuniquen amb la membrana nuclear externa. Aquest sistema constitueix un únic compartiment amb un espai intern que rep el nom de lumen o llum. Les funcions del
RE són: la síntesi, l’emmagatzematge el transport de proteïnes i de lípids, la uníó d’aquests compostos amb glúcids i la transformació de les substàncies tòxiques en substàncies no tòxiques (destoxificació).

El reticle endoplasmàtic rugós

El reticle endoplasmàtic rugós es caracteritza perquè presenta ribosomes a la cara externa, l’anomenada cara citoplasmàtica.

El reticle endoplasmàtic rugós està format per cisternes comunicades entre si. Presenta vesícules de transport. Es comunica amb el reticle endoplasmàtic llis i amb la paret externa de l’embolcall nuclear. L’embolcall nuclear és la part del RER que separa el material genètic del citoplasma. Les seves membranes són una mica més primes que les plasmàtiques i presenten unes proteïnes encarregades de ficar els ribosomes, les riboforines i d’altres que actuen com a canals de penetració de les proteïnes sintetitzades per aquets ribosomes.

La funció bàsica del RER és sintetitzar les proteïnes i els fosfolípids que formen la membrana i també sintetitzar proteïnes de secreció. Les proteïnes són sintetitzades pels ribosomes de la seva membrana, són introduïes al lumen i si cal s’inicia la glicosilació que es completarà al aparell de Golgi.

Els fosfolípids són sintetitzats a partir dels seus precursors procedents del citosol. Les proteïnes de membrana i els fosfolípids passen a  formar part de la membrana del RER, en generar-se i desprendre’s vesícules que s’uneixen a la membrana d’altres orgànuls, passen a formar part d’ells. Les proteïnes de secreció són transportades a l’interior de les vesícules de transport i al final s’obren a l’exterior.

El reticle endoplasmàtic llis

El reticle endoplasmàtic llis es caracteritza perquè no té ribosomes, està constituït per una xarxa de túbuls, units al RER, que s’expandeix per tot el citoplasma. La membrana del REL té una gran quantitat d’enzims, la seva activitat principal és la síntesi de lípids.

En el reticle endoplasmàtic llis se sintetitzen gairebé tot els lípids que formen les membranes.

  • Els lípids es formen a la monocapa citosòlica de la membrana del REL des d’on es difonen cap a l’altre monocapa i cap a l’interior del reticle llis.
  • A continuació, es transporten a altres orgànuls, mitjançant proteïnes de transferència o per vesícules, produïdes per gemmació per mitjà de les xarxes de clatrina.

El REL intervé en la síntesi, l’emmagatzematge i el transport dels lípids.

El REL està molt desenvolupat ales cèl·
Lules intersticials dels ovaris i dels testicles, les quals sintetitzen una gran quantitat d’esteroides.

FUNCIONS:La destoxificació de les cèl·lules, transforma les substàncies tòxiques en productes menys tòxics i eliminables per a la cèl·lula.

La participació en la contracció dels músculs estriats.


L’aparell de Golgi

L’aparell de Golgi forma part del sistema endomembranós cel·lular. Se sol situar pròxim al nucli i en les cèl·lules animals envolta els centríols.

Està format per un o uns quants dictiosomes que són agrupacions en paral·lel de sàculs discoïdals anomenats cisternes, i per nombroses vesícules de secreció. Cada dictiosoma té quatre o vuit cisternes. L’aparell de Golgi està polaritzat ja que el dictiosoma presenta dues cares am diferent estructura i funció: La cara cis o de formació, orientada al RER generalment convexa està constituïda per sàculs de menys diàmetre i de membrana més fina. La cara trans o de maduració, orientada cap a la membrana citoplasmàtica, és generalment còncava, i es caracteritza perquè presenta cisternes molt grans, de membrana més gruixuda i d’aspecte reticular.

La cara cis rep vesícules de transició procedents de l’embolcall nuclear i del reticle endoplasmàtic. El contingut molecular d’aquestes vesícules avança pel dictiosoma cap a la cara trans. Aquesta progressió es fa de cisterna en cisterna mitjançant vesícules intercisternes. Un cop que arriben a la cara trans, el contingut molecular es concentra i s’acumula a l’interior d’altres vesícules, que poden ser de dos tipus: els lisosomes i les vesícules de secreció.

Els lisosomes són vesícules petites que contenen enzims digestius que s’utilitzaran en els vacúols digestius. Les vesícules de secreció són vesícules grans que es dirigeixen cap a la membrana plasmàtica i s’hi fusionen. D’aquesta manera la fan créixer i vessen el seu contingut al medi extern (exocitosi).

Funcions de l’aparell de Golgi

Maduració, acumulació, transport, i secreció de proteïnes procedents del RE.

Glicosilació de lípids i proteïnes.

Síntesi de polisacàrids.


Els lisosomes

Els lisosomes són vesícules procedents de l’aparell de Golgi, que contenen enzims digestius. Aquests enzims són hidrolases que es formen al RER passen a l’aparell de Golgi on s’activen i es concentren, i després s’acumulen a l’interior dels lisosomes.

Els lisosomes tenen una membrana plasmàtica amb les proteïnes a la cara interna molt glicosilades, aquestes impedeixen que els enzims hidrolases ataquin la membrana interna del lisosoma. Els lisosomes aporten enzims per fer la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula.

En els organismes pluricel·lulars la digestió pot ser extracel·lular quan les vesícules de secreció expulsen els enzims a l’interior o intracel·lular quan els lisosomes  s’uneixen a un vacúol que conté la matèria que s’ha de digerir.

Lisosoma primari es refereix als que només tenen a l’interior enzims digestius, i lisosoma secundari per els que s’han unit a un vacúol amb matèria orgànica, contenen substrats en via de digestió, lisosomes secundaris:

  • Vacúols digestius o heterofàgics els substrat procedeix de l’exterior de la cèl·lula i hi ha entrat per fagocitosi o pinocitosi.
  • Vacúols autofàgics quan el substrat procedeix de l’interior, que prèviament han estat envoltats Per cisternes del RE.

Lisosomes especials


Acrosoma ( emmagatzemen enzims per digerir  les membranes FOL·liculars de l’òvul ) i grans d’aleurona són lisosomes secundaris on emmagatzemen proteïnes.

Els vacúols

Els vacúols són orgànuls constituïts per una membrana unitària i amb un interior aquós.

Els vacúols de les cèl·lules animals solen ser petits i actualment s’anomenen vesícules.

Els vacúols de les cèl·lules vegetals solen ser molt grans i sí que reben el nom de vacúols. N’hi sol haver un o dos en cada cèl·lula. La membrana rep el nom de tonoplast. El conjunt de vacúols d’una cèl·lula s’anomena vacuoma.

Funcions dels vacúols de les cèl·lules vegetals:

Acumular una gran quantitat d’aigua així aconsegueixen l’augment del volum de la cèl·lula vegetal (turgència cel·lular)sense variar-ne la quantitat de citosol ni la salinitat.

Emmagatzemar substàncies específiques

Transportar substàncies entre orgànuls del sistema endomembranós i entre aquesta i el medi extern.

En les cèl·lules animals els vacúols tenen una funció nutritiva i una funció reguladora de la pressió osmòtica.

Peroxisomes

Els peroxisomes tenen la funció de destoxificació.

Els mitocondris

Els mitocondris són els orgànuls de les cèl·lules eucariotes que s’encarreguen d’obtenir energia mitjançant la respiració cel·lular, un procés d’oxidació en la qual intervenen enzims com ATP sintetasa que permet guardar energia alliberada en els enllaços químics de les molècules d’ATP. C6H12O6+6O2 = Ço2+6H2O+ energia Es troben en grans quantitats al citosol, són especialment abundants en les cèl·lules que tenen una elevada demanda d’energia. El conjunt de mitocondris d’una cèl·lula s’anomena condrioma. Presenten una membrana doble:

La membrana mitocondrial externa és llisa i conté moltes proteïnes transmembranoses que actuen com a canals de penetració de les substàncies presents en el citosol.

La membrana mitocondrial interna que té molts replecs interns anomenats crestes mitocondrials, L’espai delimitat per la membrana interna rep el nom de matriu mitocondrial.

El mitocondri és bastant impermeable i conté les proteïnes que permeten dur a terme la respiració mitocondrial. Entre els lípids de membrana no hi ha el colesterol que també falta en els bacteris. A la matriu mitocondrial hi ha un medi intern ric en enzims i en la qual es dona un gran nombre de reaccions bioquímiques, que presenta ribosomes mitocondrials semblants als bacteris i unes quantes molècules de DNA com el DNA bacterià.

  • L’espai existent entre les dues membranes es denomina espai intermembranós i té un contingut semblant al del citosol.

En la respiració cel·lular comprèn dues etapes: el cicle de Krebs que es duu a terme a la matriu mitocondrial i la cadena respiratòria que es produeix a la membrana interna. En la respiració cel·lular s’uneixen l’hidrogen procedent de la matèria orgànica amb l’oxigen precedent de l’aire que respirem. S’allibera energia, que queda emmagatzemada en molècules d’ATP gràcies als enzims ATPsintetasa. Actualment es considera que els mitocondris provenen de bacteris que van entrar en endosimbiosi.

Entradas relacionadas: