Resumen tirant lo blanc per capítols

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,63 KB

L’autor


Joanot Martorell (Gandia, 1413/1414 ? - 1465/1468 ?) era un noble valencíà que Provenia d’una família de treballadors reials. Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de Diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat. Gràcies a aquests viatges conegué la vida cortesana i molts cavallers de l’època. També llegí molts llibres que li servirien de font d’inspiració.

Obres literàries

Guillem de Varoic L’escrigué estant a Anglaterra. És una obra inacabada que amplià i modificà en Els trenta-nou primers capítols de Tirant lo Blanc. Argument: un noble valencíà es retira a fer penitència i vida ermitana. Mentrestant, els sarraïns ocupen Anglaterra, i ell allibera el país de l’ocupació. Després es retira una altra vegada a l’ermita, on aconsella a un escuder sobre les Maneres de comportament d’un cavaller. Aspecte didàctic, procedent del
Llibre de l’ordre de cavalleria (Ramón Llull), i Aspecte novel·lesc, procedent de Guy de Warwycke.

Obres literàries

Tirant lo Blanc La va escriure entre 1460 i 1468. Va ser publicada a València el 1490 per Martí Joan de Galba, qui la retocà. L’obra narra les proeses d’un cavaller humil que, per mèrits propis, aconsegueix Ascendir dins l’estament militar, es casa amb la filla de l’emperador, després de Vèncer els turcs, i esdevé hereu al tron.

Argument

La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que Rep la visita de Tirant, el qual es dirigeix a un torneig, i reb lliçons de l’ermità Sobre la cavalleria. Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant Arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord d’ Àfrica, torna a Constantinoble on es casa amb Carmesina, la filla de l’emperador, I és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després, Tirant a causa D’una malaltia, i Carmesina a causa del dolor per la mort d’en Tirant. Al costat de l’acció militar transcorre l’acció amorosa.

Modernitat de l’obra

Fragmentarisme estructural, que no afecta al sentit unitari de la novel·la → l’obra Està formada per moltes històries diferents, lligades entre elles pel protagonista Comú, la mateixa llengua i la visió totalitzadora del món. Trencament amb la narrativa anterior, perquè abandona definitivament els ideals Medievals (religió i cavalleria) i adopta els ideals burgesos (plaer, raó, humor). Els fets s’expliquen des de la raó i la lògica, i no mitjançant la fe i els seus Misteris. Apareixen escenes de vida diària, despullats de tot artifici, amb senzillesa i Espontaneïtat. Incursions en l’erotisme, i alternança narració-diàleg.


Funció de la prosa literaria societat teocentrica, lluita entre nobles y monarques per el poder, la literatura es centra en donar pautes cíviques i religioses de conducta moral, l'església es centra en la conversió al cristianime de musulmans y jueus.Catarisme heretgia mes important que posa en evidencia a l'església catolica.
 Prosa religiosa presencia de sentiment de devoció a la divinitat Prosa moralitzadora orientació de  lopinio y conducta en favor als valors etics Prosa didactica voluntat de fer entenedors aquests valors etics i morals Faula narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliço moral Exemple conte que ilustra una lliço moral Sermó exposició oral sobre preceptes morals y doctrinals Poema didactic poesia destinada a memoritzar preceptes morals y doctrinals Autors-
Arnau de Vilanova: La confesió de Barcelona -Francesc Eiximenis: El llibre de les dones. -Sant Vicent Ferrer: sermons. -Sor Isabel de Villena: Una vida de Jesucrist Anselm Turmeda:
Després de estudiar a Mallorca passà a Lleida. El 1375 ingressà a l'ordre franciscà. 1385 va fugir a Tunis, es va convertir a l'islam i va exercir càrrecs importants.La disputa de l'ase l'autor discuteix amb un ase sobre la dignitat dels humans i els animals. L'ase va demostrant que la dels animals és superior fins que l'home diu que Jesucrit va voler ser un humà.

La Concelleria Reial:


A mitjan Segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cance. Reial. L'humanisme fa que canvï l'estil de la prosa administrativa. Afegeix: -Complexitat sintàctica. -Precisió semàntica. -Ús freqüent de l'hipèrbaton. -Ús moderat dels articles.
Bernat Metge (bcn 1340-1413): alt funcionari de la Cance. Reial. Càrrecs de notari de la reina Elionor i escrivà i secretari reial de Joan I el Caçador. Va ser empressonat amb altres funcionaris sota l'acusació d'haver permès que el rei morís sense confessió. 1397 fou alliberat. Llibre: Lo Somni: 4 parts. 

Literatura narrativa

: -Les noves rimades (provençal) -Les codolades -La novel·la.

Novel·la cavalleresca:

-Versemblants -Geografia real -Ambientació en època coneguda i propera -Qualitats humanes dels protagonistes Curial e Güelfa -autor anònim -1435.1462 -Prosa humanística-Aventures del cavaller Curial i la història d'amor amb la noble Güelfa. -Tema amorós i cavalleresc -Caràcter realista

-3 parts

:

1r

: Güelfa patrocina Curial (cav. Pobre) perquè adquireixi una form. Cav. Que li permeti fer mèrits que el promocionen socialment.

2n

: Curial participa en molts tornejos, festes galants i episodis amorosos.

3r:

Curial viatja a Orient, és esclau a Tunis i després de vèncer als turcs, ascendeix socialment  es casa amb Güelfa. ->Caràcter realista. 

Tirant lo Blanc

: Joanot Martorell, 1460-1468. Publicada a València el 1490. Argument: La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que rep la visita de Tirant, el qual es dirigeix a un torneig, i reb lliçons seves sobre la cavalleria. Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord d’ Àfrica, torna a Constantinoble on es casa amb Carmesina, la filla de l’emperador, i és nomenat Cèsar de l’Imperi. Tirant mor poc després, i Carmesina també per la tristesa que sent. Característiques: -Geografia coneguda i real. - Conexió amb la realitat històrica.-Alguns person. Responen a models reals.-Rel. Amoro. Creibles.-L'humos es rela. Amb l'amor i escenes galants.-Hironia darrere alguns noms simòlics i comics.-Accions b`l·liqües versemblants.-Detallisme.-Variació ling.-Didactisme i moralisme

Entradas relacionadas: