Resumen tirant lo blanc per capítols
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,63 KB
L’autor
Joanot Martorell (Gandia, 1413/1414 ? - 1465/1468 ?) era un noble valencíà que
Provenia d’una família de treballadors reials.
Va fer llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia com a conseqüència de
Diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat.
Gràcies a aquests viatges conegué la vida cortesana i molts cavallers de l’època.
També llegí molts llibres que li servirien de font d’inspiració.
Obres literàries
Guillem de Varoic
L’escrigué estant a Anglaterra. És una obra inacabada que amplià i modificà en
Els trenta-nou primers capítols de Tirant lo Blanc.
Argument: un noble valencíà es retira a fer penitència i vida ermitana.
Mentrestant, els sarraïns ocupen Anglaterra, i ell allibera el país de l’ocupació.
Després es retira una altra vegada a l’ermita, on aconsella a un escuder sobre les
Maneres de comportament d’un cavaller.
Aspecte didàctic, procedent del
Llibre de l’ordre de cavalleria (Ramón Llull), i
Aspecte novel·lesc, procedent de Guy de Warwycke.
Obres literàries
Tirant lo Blanc
La va escriure entre 1460 i 1468. Va ser publicada a València el 1490 per Martí
Joan de Galba, qui la retocà.
L’obra narra les proeses d’un cavaller humil que, per mèrits propis, aconsegueix
Ascendir dins l’estament militar, es casa amb la filla de l’emperador, després de
Vèncer els turcs, i esdevé hereu al tron.
Argument
La novel·la s’inicia amb les aventures del cavaller ermità Guillem de Varoic, que
Rep la visita de Tirant, el qual es dirigeix a un torneig, i reb lliçons de l’ermità
Sobre la cavalleria.
Tirant marxa amb els seus acompanyants a França, Sicília i Rodes, on Tirant
Arriba a ser cap dels exèrcits bizantins. Després d’una sèrie d’aventures al nord d’
Àfrica, torna a Constantinoble on es casa amb Carmesina, la filla de l’emperador,
I és nomenat Cèsar de l’Imperi. El matrimoni mor poc després, Tirant a causa
D’una malaltia, i Carmesina a causa del dolor per la mort d’en Tirant.
Al costat de l’acció militar transcorre l’acció amorosa.
Modernitat de l’obra
Fragmentarisme estructural, que no afecta al sentit unitari de la novel·la → l’obra Està formada per moltes històries diferents, lligades entre elles pel protagonista Comú, la mateixa llengua i la visió totalitzadora del món. Trencament amb la narrativa anterior, perquè abandona definitivament els ideals Medievals (religió i cavalleria) i adopta els ideals burgesos (plaer, raó, humor). Els fets s’expliquen des de la raó i la lògica, i no mitjançant la fe i els seus Misteris. Apareixen escenes de vida diària, despullats de tot artifici, amb senzillesa i Espontaneïtat. Incursions en l’erotisme, i alternança narració-diàleg.
Prosa religiosa presencia de sentiment de devoció a la divinitat Prosa moralitzadora orientació de lopinio y conducta en favor als valors etics Prosa didactica voluntat de fer entenedors aquests valors etics i morals Faula narració protagonitzada per animals personificats que transmet una lliço moral Exemple conte que ilustra una lliço moral Sermó exposició oral sobre preceptes morals y doctrinals Poema didactic poesia destinada a memoritzar preceptes morals y doctrinals Autors-
Arnau de Vilanova: La confesió de Barcelona -Francesc Eiximenis: El llibre de les dones. -Sant Vicent Ferrer: sermons. -Sor Isabel de Villena: Una vida de Jesucrist Anselm Turmeda:
Després de estudiar a Mallorca passà a Lleida. El 1375 ingressà a l'ordre franciscà. 1385 va fugir a Tunis, es va convertir a l'islam i va exercir càrrecs importants.La disputa de l'ase l'autor discuteix amb un ase sobre la dignitat dels humans i els animals. L'ase va demostrant que la dels animals és superior fins que l'home diu que Jesucrit va voler ser un humà.
La Concelleria Reial:
A mitjan Segle XIV, Pere el Cerimoniós reorganitza la Cance. Reial. L'humanisme fa que canvï l'estil de la prosa administrativa. Afegeix: -Complexitat sintàctica. -Precisió semàntica. -Ús freqüent de l'hipèrbaton. -Ús moderat dels articles.