Resum de les tragèdies d'Èdip i Medea

Resum de Jàson i Medea

Jàson fill del rei Èson va ser educat pel centaure Quiró. Quan es fa adult Jàson va cap a Iocolos per alliberar al seu pare. En el camí ajuda una vella, que resulta ser Hera, ella li diu que l’ajudarà.

Pèlias qui va destronar el pare de Jàson, li diu que retornarà el tron del seu pare si Jàson aconsegueix el velló d’or.

El rei Atamant sacrifica els seus dos fills per tal d’acabar amb les males collites. Zeus no ho va permetre i va enviar un velló d’or a salvar als fills d’Atament i els va portar a Còlquida, però només va arribar un dels dos fills. Frixos qui arriba a Còlquida sacrifica el moltó i ofereix el velló al rei Eetes, el rei el consagra a Ares clavant-lo en una alzina d’un bosc consagrat al déu.

Jàson comença l’expedició cap a Còlquida amb una nau i la seva tripulació formada per 50 herois. Arriben a l’illa de Lemnos poblada per dones víudes, els tripulants es van oblidar de la missió fins que Hèracles els obliga a marar. L’amant de Hèracles va ser raptat per les nimfes, es posa a buscar-lo i la nau marxa sense ell.

Es troben a l’endeví Fineu a Tràcia i l’alliberen del seu càstig i l’endeví els dona unes indicacions per anar pel mar Negre.

Arriben a Còlquida i el rei Eetes accepta donar el velló a Jàson si passa dues proves: junyir dos toros ferotges amb peülles de bronze i erra amb ells un camp sembrant les dents del drac Cadme. Amb l’ajuda de Medea qui s’enamora de Jàson, ell aconsegueix fer les proves. Eetes no té la intenció de donar-li el velló sinó d’assassinar els Argonautes. Medea el ajuda i escapen.

Els Argonautes fan una volta molt llarga i Medea els ajuda destruint Talos un autòmat que allunyava els vaixells de l’illa llançant pedres.

Arriben a Iocolos i li donen el velló a Pèlias qui ha matat els pares de Jàson. Medea se’n venja fent que els fills de Pèlias el matin. Medea i Jàson són desterrats de Iolcos i se’n van a Corint.

Jàson i Medea tenen 2 fills. Jàson es casa amb la filla del rei de Corint i Medea és exiliada de Corint. Però abans Medea es venja donant-li un vestit de núvia, al posar-se el vestit s’incendia; la noia i el seu pare moren. Calia castigar també Jàson matant els seus 2 fills. Medea se’n va a Atenes on demana protecció al rei i a canvi aconseguiria que engendrés un hereu. El rei accepta i Medea viu tranquil·la a Atenes.

Èdip i Antígona

Sòfocles va escriure dues tragèdies referents al mite d’Èdip: Èdip rei i Èdip a Colonos. Els descendents d’Èdip són els protagonistes de Antígona escrita també per Sòfocles i de Els set contra Tebes, escrita per Èsquil.

La tragèdia Èdip rei s’inicia quan una pesta horrorosa assola la ciutat.

Aquesta pesta matava homes i dones per igual i s'estengué a tota la ciutat. Èdip envia Creont a Delfos per preguntar a l'oracle com alliberar la ciutat de tal dissort. L’oracle contesta que la pesta no cessarà fins que sigui castigat l'assassí de Laios, encara present a la ciutat de Tebes. Èdip emprèn aleshores una investigació per descobrir el culpable, investigació que acabarà revelant la terrible veritat: un missatger que arriba de Corint per anunciar-li la mort del rei confessa que el va recollir d'infant i essent incapaç de abandonar-lo va lliurar-lo a Pòl·lib. D'aquesta manera Èdip descobreix que el seu destí s'havia acomplert inexorablement, malgrat els intents del seu pare i d'ell mateix per evitar-ho: havia matat el seu pare i s’havia casat amb la seva mare, amb qui havia tingut quatre fills, Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene. Iocasta, horroritzada per l’incest comes, es suïcida, mentre que Èdip es treu els ulls per no veure els seus crims. Creont assumeix la regència de Tebes altre cop.

A Èdip a Colonos, es narren els darrers dies de la vida d’Èdip. Després de passar els darrers anys de la seva vida errant com un captaire cec, acompanyat només per la seva filla petita, Antígona, arriba a Colonos, una ciutat de l’Àtica on és acollit pel rei Teseu. Emparat per aquest, no cedeix a les reclamacions perquè retorni a Tebes per part de el seu cunyat i 2 fills seus, per beneficiar la ciutat de Cadme de l'acompliment de l'oracle segons el qual la terra on seria enterrat Èdip seria afavorida pels déus. Després de maleir els seus dos fills i Creont, Èdip deixa el món dels vius.

Etèocles i Polinices, acorden alternar-se cada any en el tron de Tebes. En acabar el primer any de regnat Etèocles es nega a cedir el tron a Polinicies, tal com havien pactat, i el foragita de la ciutat. El germà expulsat es refugià a Argos el rei de la qual li concedeix la mà de la seva filla. Polinices aconseguí organitzar un exèrcit contra Tebes per conquerir el regne, l'anomenada expedició dels set, tema d'una tragèdia d'Èsquil (Els set contra Tebes). S’assalta la ciutat dividint les tropes en set contingents, cadascun comandat per un cabdill contra una de les set portes de Tebes, cadascuna defensada al seu torn per un heroi tebà. Polinices atacà la porta protegida per Etèocles i els dos germans moren. Els argius finalment són anihilats pels tebans.

Creont novament assumeix la regència de Tebes i dicta una llei, segons la qual és enterrar Etèocles i deixar insepult el càdaver (enterrar qui defensa Tebes i insepult qui la golpeja).

Aquí s’inicia la tragèdia de Sòfocles quan Antígona intenta convèncer la seva germana Ismene de donar sepultura al seu germà mort de Polinices. Aquesta s’hi negarà tement-ne les conseqüències. Quan a Creont li arriba la notícia que Polinices ha estat enterrat, ordena que Antígona sigui emparedada a una cova.

Tot i que Hèmon, fill de Creont i promès d’Antígona demana que se li perdoni la vida. Creont dicta sentència. Només l’endeví Tirésias farà canviar d’opinió a Creont, quan li fa saber la voluntat dels déus. Després de rentar, honorar i enterrar el cadàver de Polinices, Creont s’acosta al sepulcre on havia estat enterrada Antígona per tal de desenterrar-la. En obrir la tomba, Antígona era morta. Allí mateix, Hèmon es clava una espasa i mor abraçat a Antígona. En saber totes les noves, Eurídice, esposa de Creont, es suïcida.