Resum terra baixa

MANELIC

És el pastor de les muntanyes, de la terra alta, que coneix Perfectament el món que l'envolta: els moltons i els gossos que l'estimen i el Llop que amenaça el seu ramat d'ovelles i cabres. El somni d'aconseguir una Dona que l'estimi i que sigui la seva muller sembla fer-se realitat. Però en passar un cert temps a la Terra Baixa, aquesta societat Urbana i hipòcrita el fa canviar, tornant-lo desconfiat, i finalment perd la Innocència i acaba matant en Sebastià. En tota la seva vida no ha vist més Persones que els seus pares i en Tomàs, un ermità, i ha viscut sempre de les Seves ovelles. És una persona innocent, amb trets i instints animals. Arriba de La Terra Alta a la Terra Baixa per casar-se amb la Marta, la noia amb qui Sempre havia somiat. El seu casament, però, és un engany, i de ser el que més Desitjava en aquest món passa a ser una tortura que l'empeny a tornar a la Terra Alta. Així, els sentiments d'en Manelic cap al poble, la Marta i la Terra Baixa canvien al llarg de l'obra fins arribar a un punt que són insostenibles Per a ell. A la Terra Baixa, en Manelic és discriminat pel fet de no ser D'allà. És el personatge marginat, víctima de la Terra Baixa. En Manelic mata El seu contrincant, en Sebastià, i se'n torna amb la Marta a la Terra Alta, per Tant, el final de l’obra és felíç. 

SEBASTIÀ

En Sebastià es un home gran. Es un home sense escrúpols. Ell és l'amo de tot, fins i tot de les persones que hi viuen al molí, com és el cas De la Marta, amb la qual manté una relació amorosa en secret des que ella tenia Quinze anys. Ell organitza el casament de la Marta i en Manelic per no aixecar Sospites de la seva relació secreta. No canvia en cap moment de l'obra, creu que tot ho té sota Control, i això és el que el mata. Ell és l'amo de tot. És una persona que el Poder el fa ser egoista i pensar només en ell mateix. Es fa respectar pel seu Fort caràcter, que imposa sobre els altres.

Elements oposats i/o antagònics entre en Sebastià i en Manelic

En comparar els dos personatges, es veu que són totalment Oposats. En Sebastià és un feudal poc Generós, gens amable, una persona que Només pensa en ell mateix, fins arribar al punt d’imposar un casament, el de la Marta i en Manelic, per obtenir els diners que Déu. En Manelic és un personatge Que, clarament, s'oposa a en Sebastià: és un bon home, innocent i carinyós, que Estima la natura i el seu entorn. En arribar a la Terra Baixa, no encaixa en Aquella societat de jocs i enganys. També es veu que són molt oposats, en la Relació que tenen amb la Marta, ja que en Sebastià, arriba a xantaxejar-la Psicològicament, i en Manelic, encara que ella al principi no l'estimés i no el Tractés massa bé, continua estant amb ella i estimant-la. 

XEIXA

En Xeixa és un pagès. Aquest personatge només apareix a la Primera part de l'obra fins que l'amo Sebastià l'acomiada per haver-li plantat Cara d'una manera directa i negar-se a anar al casament d'en Manelic i la Marta. En Xeixa està enamorat de la Marta però es veu incapaç de dir-li a ella. 

MARTA

La Marta ha viscut tota la seva infància a Barcelona i era Pobre. És una noia bastant jove, psicològicament la Marta és un personatge una mica inestable, ja que al llarg de l'obra els seus Sentiments van canviant. De primer, se'ns presenta com una dona freda, distant, I reservada, també com una dona bastant innocent ja que l’obliguen a casar-se Amb una persona a qui no estima, i ella no fa res per impedir-ho, sinó que Accepta i es resigna a casar-se amb en Manelic. Entre el primer i mitjan segon Acte, la Marta no es té respecte a ella mateixa, ni tampoc s'estima la seva Pròpia vida, té una autoestima molt baixa.
Però en el moment que comença a Estimar una altra persona (en Manelic) comença a respectar-se i a valorar-se Cada cop més. La Marta es pot considerar en certa manera també un personatge Marginat, ja que els seus orígens són molt pobres. Ella i el seu pare adoptiu Van anar a parar a la Terra Baixa d'en Sebastià i van ser acollits per ell i Comencen a treballar al molí. Molta de la gent de la Terra Baixa té certs Prejudicis contra la Marta, pels seus orígens.Comença a tenir una relació amb en Sebastià, La Marta rep maltractament psicològic de part d'ell. La Marta coneix al Manelic i encara que No l'estimi, no sap fer res per evitar-ho i acaba casant-s'hi. La Marta es mostra feble davant d'ell però és capaç de posar-se Ferma davant d'una altra persona, com per exemple el Manelic, també és amable i Dòcil per una part, però, per una altra, sap ser agressiva. 

MOSSÈN

El Mossèn és l’aliat d'en Sebastià. Segons en Tomàs, és Anomenat mossèn perquè havia estudiat per ser-ho, tot i això, no ho és en Realitat. Actua com si fos el majordom d'en Sebastià: és molt fidel al seu amo. No podem dir massa del seu caràcter per L'escassetat d'intervencions.

Tomàs/Ermità

És l'ermità que casarà la Marta i en Manelic, i no sap res de L'engany que es porta a terme. Té molta estima a en Manelic, se'l sent com a Fill seu, i per això sent molta ràbia quan s'adona de l'enredada de la qual se Sent culpable. És innocent i se'l veu com una persona sàvia, amb molt de Coneixement, i també una persona que sap escoltar i entendre els altres.

PERRUCA

El Perruca és l'amo d'un mas i està a les ordres del Sebastià. El Perruca és l'encarregat d'avisar la Guàrdia civil i denunciar en Manelic. Nomès fa cas el que li diu l'amo Sebastià i critica a la Marta.
LA FAMÍLIA PERDIGONS
NURI
Germana petita de les Perdigones. És una pagesa de catorze anys. És molt amiga de La Marta, possiblement perquè tenen un caràcter similar. A l'inici, és molt Innocent a causa de la seva curta edat, però a mesura que avança l'obra, va Prenent consciència del que passa realment a la Terra baixa.
És l'objecte de burles i al mateix temps representa l'única Persona decent del poble. Els seus orígens són humils. També la Nuri és objecte De burles que ella mateixa aguanta i no diu res, cosa que també la caracteritza Com una persona callada. 

L'ANTONIA, LA PEPA, EN JOSEP I EN Nandó

Són un grup de pagesos que intervenen activament en l'acció Dramàtica de l'obra. Al final de l'obra s'adonen que són com "gossos de Presa" sota les ordres de l'amo. Els seus caràcters són similars. En el fons tenen bon cor, però Els seus prejudicis i la seva tafaneria fan mal a la Marta. D'això, ells no se N'adonen fins ben al final de l'obra, i durant aquest temps només critiquen i Fan cas a l'amo.

Temes que apareixen a l’obra

Un Primer tema que apareix al llibre és el tema de l’amor. Apareix un triangle amorós entre en Manelic, en Sebastià i la Marta. En aquest llibre, l'amor és el remei per a tots els mals Que pateixen els homes; qui té amor pot ser felíç en una societat malvada. Això Ho representen en Manelic i la Marta a final de l'obra, ja que acaben enamorant-se I fugint en nom de l’amor. 
En canvi, la relació entre en Sebastià i la Marta representa el maltractament a la dona, i la Impotència d'aquesta, contra el poder i els ideals d'un home i d'una societat.
Hi ha també un altre tema, que són els Plans del Sebastià per guanyar diners casant la Marta amb en Manelic. És el Matrimoni de conveniència. Per tant, tracta també la corrupció i el poder dels Diners. 
Un altre tema és la por als canvis, en el cas de l'obra, present en la societat Urbana. La Terra Baixa simbolitza la nova societat que està naixent, i és una Crítica a aquesta societat perquè és on els homes es tornen malvats i Hipòcrites. Es reivindica un retorn cap a la tradició, per això els dos Protagonistes principals, al final de l'obra, se'n tornen a la Terra Alta, el Lloc on res no ha canviat i els homes són bons i innocents. A la Terra Baixa Els pagesos tracten de manera discriminatòria en Manelic, pel sol fet que ell és d'un altre lloc, d’una altra terra (discriminació de l’immigrant). Un altre Canvi és la manera en què en Xeixa es rebel·la contra l'amo, ja que és un Pagès.

Característiques de l’estil

Alguns trets propis del llenguatge cl·loquial utilitzat pels Personatges de l'obra són els següents: 
- Ús de paraules col·loquials o de mots d’altres nivells presos en sentit propi Del llenguatge col·loquial. 
- Ús de castellanismes col·loquials.  - Abundor d'exclamacions i D'interjeccions. 
- Ús de diminutius, augmentatius o despectius.  - Recurs a la derivació de Caire intensificador. 
- Utilització de locucions i maneres de dir populars o de dites. 

- Utilització constant de formes pronominals dialectals Populars. 
- Ús de formes verbals considerades avui dia col·loquials, però que llavors Eren freqüents al registre literari, com vui, sapigués, donguis, digué-ho… Fa Servir el pretèrit perfet perifràstic (vas Cantar), que era considerat no literari, encara que a vegades posa En boca d’un personatge algun pretèrit perfet simple (cantares), culte. 
- Abundor de frases interrogatives i exclamatives.  - Presència de frases Interrogatives totals introduïdes amb la conjunció que.  - Abundor de construccions D’intensificació.  - Repeticions intensificadores. 
- Ús de pronoms febles no estrictament necessaris gramaticalment, ja que són Una anticipació de paraules de la mateixa frase.  - Tematitzacions que Exigeixen pronoms febles.  - Utilització de frases inacabades.  - Abundor de vocatius. - Abundor de frases juxtaposades. 
- Ús de certs incisos, de frases que formen com un parèntesi dintre d’una altra Oració. 
- Certa abundància de frases coordinades.