Resum Lucrècia Joan Ramis

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,69 KB

 

La llengua dels segles xvi, xvii i xviii. El procés de substitució lingüística


El Segle XV havia contemplat dos fets decisius que influïren poderosament en l'inici d'un procés de substitució lingüística: l'entronització de la dinastia castellana dels Trastàmara, que provocà la paulatina castellanització de l'aristocràcia cortesana, i la uníó amb Castella a partir del casament de Ferran II d'Aragó amb Isabel de Castella. Un altre factor de castellanització fou el paper de l'Església, que s'inclínà pel castellà a la fi del Segle XVI.Només una minoria selecta coneixia el castellà, mentre que el poble únicament coneixia el català.El català va especialitzar-se en els gèneres populars i populistes, mentre que en els gèneres cults era desplaçat pel castellà. Les dues llengües van repartir-se els diferents gèneres.La tasca de la Cancelleria Reial es va diluir, la qual cosa comportà la progressiva dialectalització.La prohibició de la llengua arran del decrets de Nova Planta (1975 a les Illes) amb l'objectiu d'imposar la unificació cultural i lingüística a la vegada que implantar el centralisme administratiu. Les conseqüències varen ser: la prohibició del català a l'ensenyament, a la justícia, a l'administració, etc. La nostra llengua es va veure reduïda a un ús popular.
Menorca, en mans dels anglesos ca partir del Tractat d'Utrecht va viure un moviment cultural notable a través del qual hi penetraren les idees de la Il·lustració.La Catalunya del Nord, en mans franceses des del Tractat dels Pirineus (1659) es va prohibir l'ús del català en els documents públics.L'època de la Il·lustració i de l'inici de recuperació econòmica de la burgesia va tornarà  invertir en cultura. L'esperit dels il·lustrats i l'afany d'erudició van expulsar la creació d'acadèmies, diccionaris, gramàtiques i enciclopèdies, el coneixement de la nostra història i els estudis sobre la llengua, la gramàtica, etc. Les apologies en defensa de la llengua són l'inici de la recuperació i un avanç de la Renaixença.

Decadència


Durant els segles XVI, XVII i XVIII els territoris de parla catalana no van participar d'una manera notable al costat de les altres cultures europees com ho havien fet al Segle XV. La literatura culta en català va disminuir sensiblement tant en quantitat com en qualitat, i fins al Segle XIX no hi va haver signes evidents de recuperació. Aquest període es coneix amb el nom de decadència. No obstant això, la literatura popular continua essent molt rica i té un gran rigor.

Causes:


Factors polítics i socials


S.XV:

Crisi demogràfica a causa de pestes i guerres.·Crisi econòmica.·1412: Compromís de Casp > Dinastia Trastàmara > Castellanització de la cort.·1479: Uníó Isabel I Ferran (RRCC)(Pèrdua del protagonisme dins el panorama polític i econòmic. La península i al Mediterrani es veuen agreujats en els segles posteriors)

*S.XVI

Consolidació del regne de castella com a potència.·Guerra Fermanies, que enfrontaven aristocràcia local (recolzada per castellà) amb classes social més baixes. Va afavorir la castellanització.

*s.XVII:

Lluites Espanya contra França (Guerra 30 anys). Origínà la Guerra dels Segadors (1640-1659). El poble  s¡oposava a la monarquia absolutista hispànica > annexió de Catalunya del Nord a França (Tractat dels Pirineus, 1659).·Expulsió dels moriscos, 1609. (Felip III --> empobriment i demografia valenciana).

*s.XVIII:

Guerra successió: Borbons (Felip V (Felip d'Anjou)) contra els Àustries (Carles d'Àustria). Aquesta guerra va suposar l'abolició d'institucions polítiques catalanes, els decrets de nova planta.

Factors lingüístics i culturals-
Factors culturals que provocaren l'afebliment de la literatura catalana CULTA, tan brillant fins al Segle XV:  = Deficient assimilació de l'Humanisme malgrat els inicis prometedors del s.XIV, i del Barroc a les universitats catalanes --> vida cultural pobra i en llatí.  =Desaparició de la cort de les terres de parla catalana:-2 conseqüències:- Inoperància Cancelleria Reial  -Emigració de l'aristocràcia (generadora d’escriptors dels segles anteriors)=Manca d'interessos per la literatura per part de la burgesia (A canvi d'això, la literatura POPULAR va mantenir vigor i, fins i tot, s'enriquí) .-Afebliment de la llengua catalana: progressiva castellanització de la aristocràcia i la literatura catalana --> inici del procés de substitució lingüística.-
Pèrdua de la unitat lingüística: castellanització aristocràcia, manca d'elements cohesionadors i models de literatura, designació de la llengua de diferents maneres (valencíà, llemosí, mallorquí,...)-Persecució política:   = A Catalunya Nord a partir del 1659 per part francesa  = Principat, País Vasc i Illes pels DNP (Decrets de Nova Planta) (fins llavors el català oficial) (Això va provocar la pèrdua de la consciència lingüística i d'àmbits d'ús, i això va marcar el procés de substitució lingüística).

Característiques de la literatura de la decadència

La literatura culta de la decadència era de caràcter més innovador. Va adoptar el castellà com a llengua literària, mentre que el català es va especialitzar en els gèneres satírics i populistes, propis dels gustos de les classes populars, burgeses i menestrals. Aquesta literatura es va caracteritzar per:-Imitació dels grans autors castellans (Garcilaso, Góngora i Quevedo)-Influència de la figura d'Ausiàs Març, que és redescobert per Garcilaso o Jorge de Montemayor i es torna a posar de moda entre els nostres escriptors.-Presència de castellanismes i dialectalismes.-Imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.Fins i tot, hi hagué autors que van conrear els dos tipus de literatura en les dues llengües.

El Renaixement


El Renaixement és la generalització de l'humanista dels segles XIV i XV. Aquesta visió més humanitzada havia (antropocèntrica) havia de reflectir en la literatura, l'equilibri i l'harmonia clàssics, el vitalisme i l'alegria de viure. Va accentuar la visió optimista de la vida.La situació d'inferioritat cultural de les llengües vulgars respecte al llatí, que torna a tenir prestigi com a llengua científica i internacional.Als segles XVI i XVII el català segueix essent la llengua oficial, però el castellà esdevé llengua de moda, de la cort i de l'aristocràcia.Pel que fa a l'estil, els renaixentistes van valorar la inspiració popular i la van elevar a la categoria de literatura culta. L'estil era senzill, planer, formes mètriques populars, temàtica festiva,...

Entre els principals poetes destaquen:

Joan Pujol: seguidor d'Ausiàs Març, l'obra més important n'és Lepant (poema èpic, de temàtica religiosa)*Pere Serafí: seguidor d'Ausiàs Març i de Garcilaso. Va fer poesia popular i religiosa.Un indici de la anormalitat és l'absència de novel·les en català. Va conrear els gèneres assagístics, de caràcter històric i els gèneres dialogats de tradició clàssica.

Narativa:


Cristòfor Despuig defensa l'ús culte de la llengua a la seva obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
És l'obra en prosa més important del període renaixentista, en ella conflueixen el corrent humanista i l'erasmista (intenció pedagògica). Fa un elogi de la seva ciutat, de Catalunya i de la llengua catalana.

EL Barroc


EL Barroc va aparèixer a la segona meitat del Segle XVII. Va ser un moment de depressió i angoixa a Europa (guerres de religió), i a terres catalanes era una època econòmica dolenta (segadors, pèrdua de Catalunya del Nord, moriscos,...)Fou un retorn a un pensament més teocèntric, de concebre la vida com un lloc de pas: la vida terrenal no val res perquè l'important és preparar l'ànima per al moment del judici diví; la riquesa, els honors, els béns materials són caducs, dins d'una existència limitada , mentre que la mort ens porta a una dimensió eterna: la salvació o la condemnació. El Barroc retorna a les característiques de l'Edat Mitjana : severitat, exageració pessimisme i teocentrisme. Creuen que la realitat és la mort i la vida és una mentida.És a dir, s'oposa al Renaixement. Els valors proposats pel Renaixement entre en crisi, i l'home del Barroc veu la vida d'una manera pessimista; es veu a ell mateix predestinat a la mort (pessimisme,, desengany = necessitat d'evasió)

Els temes dominants del Barroc són:

La vida com a lloc de proves que cal superar.-La brevetat de la vida i l'obsessió pel pas del temps.-La vida entesa com una preparació per a la mort.-La visió distorsionada de les realitats, com si foren miratges o il·lusions.El Barroc va explotar al màxim els recursos de la llengua literària per provocar i excitar la sensibilitat del públic:-Ús d'antítesis, paradoxes i oxímorons (figura retòrica de pensament que consisteix a construir un sintagma amb termes oposats semànticament) per remarcar el contrast entre conceptes com la vida i la mort, la realitat i la il·lusió o la llum i l'ombra.-Ús d'hipèrboles, apòstrofes i interrogacions retòriques per accentuar el dramatisme i el pessimisme.-Complexitat oracional i hipèrbatons per donar la sensació de deformació i artificiositat.-Deformació de les realitats.

Característiques de la literatura renaixentista: -
Voluntat d'evasió --> harmonia i bellesa renaixentistes són substituïdes per l’artificiositat i el recargolament (foscor de conceptes, recargament lèxic i sintàctic,...)-

Temes:*

Fugacitat de la vida*Pas del temps que destrueix la bellesa*El gust per la monstruosita*Allò grotesc*Etc.-Atracció pel moviment, l'obscuritat, el contrast-Abundància de figures retòriques conceptuals: metàfores, antítesis, jocs de paraules,..-Dues actituds diferents:*Conceptisme: línia burlesca i satírica. Juga amb els conceptes, amb el significat de les paraules (Fc. Vicent García)*Culteranisme: cerca l'expressió de la bellesa absoluta a partir de l'exageració de les formes emprades en el Renaixement (Fc. Vicent García i Fc. Fontanella)-Influència de la literatura castellana (Góngora i Quevedo)Aquesta manera de veure la vida inspira obres amb actituds molt contràries: de la inquietud espiritual i la gravetat més solemne a la burla festiva i l'humor més procaç. Destaquen:-

Francesc Vicenç García:

 rector de Vallfogona. Imitador de Quevedo. Els temes més freqüents són els característics del Barroc: el desengany, la caducitat de les coses temporals, el temps que passa, la soledat i la mort. Molt sovint apareixen tractats des d'una òptica religiosa i espiritual, típic de l'ideari de la Contrareforma. Escriu poesia burlesca, obscena i procaç que fou la més popular.

L'harmonia del Paranàs

Va néixer a Tortosa al Segle XVI i va ser l'autor més destacat del Barroc català per la varietat de l'obra. També va conrear les dues actituds:  *L'elegant i retòrica*La satírica, burlesca, irònica i escatològica --> Vallfogonisme-

Francesc Fontanella

Es va inspirar en Garcilaso de la Vega. Els temes que va conrear són amorosos i bucòlics, és a dir, llocs delitosos on els pastors reflexionen sobre vivències i sentiments amorosos. Però hi afegeix les idees de pessimisme i el desengany pròpiament barrocs.

El Segle XVIII


Després de la Guerra de Successió i l'entronització de Felip V de la dinastia dels Borbons, amb els decrets de Nova Planta. La castellanització va donar un pas importantíssim mentre que el català seguia reculant i perdent àmbits d'ús. Només a Menorca, que després de la guerra va  passar a formar part de la corona anglesa, es va mantenir l'ús normalitzat del català.Durant la segona meitat del Segle XVIII van mantenir Espanya al marge de conflictes bèl·lics i van promoure una política econòmica que va afavorir la recuperació de la nostra burgesia. Això va fer possible una represa cultural a les grans ciutats protagonitzada per les societats econòmiques d'amics del país. Tot i que fou en castellà, va servir com a base de la renaixença de les lletres al segle següent.

La il·lusració

Al Segle XVIII, dominat per les idees racionalistes, significà un avanç de les ciències i la idea del progrés de la humanitat. L'escepticisme racionalista va recuperar idees del classicisme renaixentista com la confiança en la capacitat de l'ésser humà per promocionar-se i aconseguir un món ideal i pacífic gràcies a la formació intel·lectual. D'aquest nou humanisme, en deim Il·lustració. La literatura va ser didàctica i assagística, producte de l'afany científic i investigador. S'hi publicaren tractats gramaticals i històrics, diccionaris, catàlegs literaris d'autors, apologies en defensa de la llengua,...Obres en defensa de la llengua destaca la de Baldiri Reixac Instruccions per a l'ensenyança dels minyons  on reivindica l'educació dels infants en la seva llengua materna. Gaspar Melchor de Jovellanos defensa que l'educació ha de ser en la seva llengua materna i reclama una educació pública obligatòria des del castell de Bellver (Palma) on estava empresonat.

La prosa


Fou molt escassa per la prohibició de la llengua com a conseqüència dels Decrets de Nova Planta i pel procés de castellanització.

Destacam dues obres:


Rondalla de rondalles de Lluís Galiana on es ridiculitzen els usos col·loquials de la llengua. Narració estructurada i elaborada a partir de refranys, frases fetes i recursos retòrics típics de la llengua popular.
Calaix de sastre de Rafel d'Amat i Cortada, baró de Maldà. És un dietari on l'autor explica les vivències dia a dia entre  1769 i 1816.

El teatre

Fou fidel al pensament il·lustrat: preferència pels temes històrics religiosos i mitològics amb intenció didàctica i moral.Hi hagué dos grans centres de producció teatral: el Rosselló i Menorca. A l'illa es centrà al voltant de la Societat Maonesa de Cultura, Joan Ramis n'és un dels fundadors.
Joan Ramis, poeta i dramaturg menorquí, estudià a Mallorca i a Avinyó, d'on importà les teories neoclàssiques. És l'autor més important del teatre neoclàssic, entre les seves peces teatrals destaquen Arminda i Rosaura que és posterior a la seva gran obra Lucrècia, d'una extraordinària perfecció i una estimable qualitat literària que ja adopta la regla de les tres unitats (lloc, temps i espai).Estructurada en cinc actes, el nus i el desenllaç en el primer, tercer i cinquè actes. Lucrècia es desenvolupa a l’antiga Roma, es defensa la llibertat i s'ataca la tirania. L'autor destaca per la caracterització dels personatges i l'adopció dels versos alexandrins.

el neoclassicisme-
Corrent estètic provinent del classicisme francès (s.XVII art francès és mantingué més fidel a les normes clàssiques). S.XVIII prestigi França dins Europa.-S'abandonen les formes barroques --> el món clàssic torna a esdevenir model  =Gust per l'ordre, l'harmonia, l'equilibri = Racionalisme academicisme --> defensa de valors il·lustrats: llibertat  de l'individu, importància educació, fe en el progrés,...-Literatura:  =Prosa tipus moralista que planteja reflexió sobre la vida i costums.  =Gènere més conreat: teatre (tragèdia clàssica)  *Introducció regla de les 3 unitats, 5 actes, temàtica clàssica o bíblica  =Lit. D'idees: auge de la prosa filósòfica i didàctica.  =Als territoris de parla catalana influència només en aquells no sotmesos a la corona espanyola: Rosselló i Menorca: sota corona anglesa (Tractat d'Utrecht) -->    · Prosperitat· Respecte llengua catalana·Relacions amb Europa

-Joan Ramis i Ramis:

=Menorca=Tragèdies neoclàssiques=Lucrècia:
Obra més representativa. Respecta les bases del teatre neoclàssic: inspirada en un episodi de la història de Roma.

La literatura popular i populista


Durant aquesta època  els gèneres populars i populistes van tenir una gran vitalitat. El català era la llengua d'ús majoritari i quasi únic del poble, a conseqüència d'això fou una època rica en producció literària popular, d'autor anònim, de transmissió oral, un llenguatge planer i col·loquial, de temàtica festiva, amorosa i vinculada a les vivències del poble.A Mallorca les més representatives varen ser les gloses. Un dels gèneres populars més representatius eren els romanços (poemes narratius en què els versos parells tenen rima assonant), les festes de caràcter festiu i laboral o les relacionades amb la vida religiosa com les nadales i els goigs, les narracions de tradició popular i altres com els Pastorets, el Misteri de l'Eix, les consuetes de Mallorca o el cant a la Sibil·la (drama litúrgic sobre el judici final plenament viu a Mallorca i a l'Alguer)..Gràcies a la transmissió oral s'han conservat cançons populars que s'han convertit en tradicionals.

Les rondalles

Les rondalles són relats anònims de tradició oral que contenen fets imaginaris protagonitzats per uns personatges amb un argument i espai determinats i que presenten unes fórmules fixes d'inici i acabament. Poden ser meravelloses, de costums i d'animals. Els personatges que desenvolupen l'acció són l'heroi, la princesa i el rei, l'agressor, la víctima, el donant, l'auxiliar, el mandatari i el fals heroi.

Antoní María Alcover:

va recopilar les Rondalles mallorquines que va publicar a partir del 1885 amb el pseudònim de Jordi d'es Recó.

Francesc de Borja Moll

Ha estat un dels grans dinamitzadors culturals durant la dictadura. Fou l'editor de les rondalles tal com les coneixem avui en la col·lecció  de 24 volums.

Entradas relacionadas: