Resum històric: La Segona República Espanyola

Etapes de la Segona República

1. Govern provisional (1931)

Presidit per Niceto Alcalá-Zamora, va impulsar les primeres reformes: jornada laboral de 8 hores al camp, reformes a l'exèrcit, enfrontament amb l'Església, resolució del conflicte català i amnistia per als presos polítics. Després de les eleccions a les Corts, es va formar una coalició republicano-socialista que va establir una república democràtica i d'esquerres, amb Manuel Azaña com a cap de govern.

2. Bienni progressista (1931-1933)

La Constitució de 1931

Aprovada el 9 de desembre, malgrat el rebuig de la dreta, els catòlics i els republicans moderats. Les seves característiques principals van ser:

• Democràtica i progressista.
• Sobirania popular i divisió de poders.
• Corts unicamerals i president escollit per la cambra.
• Matrimoni civil, divorci i eliminació de privilegis.
• República integral.

Reformes impulsades

Impulsades per la burgesia republicana d'esquerres i l'obrerisme socialista, van generar enemics tant entre els sectors tradicionals com entre els sectors que consideraven les reformes lentes o insuficients.

• Reforma religiosa: Control estatal de les activitats religioses, dissolució de la Llei de congregacions i revisió del patrimoni eclesiàstic.
• Reforma militar: Retirada anticipada amb sou per als militars que no juressin fidelitat a la República, creació de la Guàrdia d'Assalt i eliminació dels tribunals d'honor.
• Reforma agrària: Intent d'eliminar el latifundisme i crear una classe mitjana rural, tot i que va patir problemes de finançament i lentitud.
• Altres reformes: Laborals, educatives, culturals i socials.

Crisi del govern progressista

El desprestigi del govern d'Azaña, agreujat per la crisi econòmica del 1929 i el descontentament social, va portar a les eleccions del 19 de novembre de 1933, on va triomfar el centre-dreta. Lerroux va formar govern amb el suport de la CEDA.

3. Govern conservador (1933-1936)

Conegut com el Bienni Negre, va aplicar una política de contrareforma:

• Restauració de terres expropiades i expulsió de pagesos.
• Promoció d'antirepublicans a l'exèrcit i amnistia als revoltats de la Sanjurjada.
• Restabliment del pressupost de culte i clero.
• Aturada del procés de descentralització i conflicte amb la Generalitat (Conflicte dels Rabassaires).

Els Fets d'Octubre de 1934

Davant l'entrada de la CEDA al govern, interpretada com un gir cap al feixisme, es van produir diverses reaccions:

• Astúries: La UGT va promoure una vaga general i els miners van iniciar una insurrecció que va ser sufocada.
• Catalunya: Lluís Companys va proclamar l'Estat Català. La resposta del govern central va ser la declaració de l'estat de guerra pel general Batet, amb la detenció i empresonament del govern català.

Eleccions de 1936

En les últimes eleccions democràtiques va guanyar el Front Popular (esquerra). El període va estar marcat per la radicalització de la dreta, la conspiració militar i la inestabilitat social.