Resum d'Història Moderna: Descobriments, Reforma i Absolutisme

L'era dels descobriments i l'expansió europea

Antecedents de l'expansió marítima

Al segle XIII, el comerç entre Europa i Àsia es realitzava principalment a través de la Ruta de la Seda. A mitjan segle XV, aquesta ruta es va anar complicant a causa de diversos factors, com la caiguda de la dinastia mongola a la Xina, la conversió dels mongols a l'islam i, finalment, la presa de Constantinoble pels turcs l'any 1453.

Ja durant els segles XIII i XIV, s'havien produït intents d'exploració atlàntica per part de genovesos (com els germans Vivaldi el 1291) i mallorquins (com Jaume Ferrer el 1346).

Al segle XV, els navegants ja disposaven de millors vaixells per a la navegació atlàntica i de coneixements tècnics més avançats, com la brúixola, una cartografia més precisa i l'astrolabi.

El projecte de Colom i el descobriment d'Amèrica

El context polític i religiós també va ser clau:

• 1455: El papa Nicolau V va atorgar una butlla al rei Alfons V de Portugal, concedint-li drets sobre les terres descobertes i per descobrir a l'Àfrica, Àsia i altres llocs. Aquesta butlla va afavorir l'expansió marítima i la colonització portuguesa, permetent la conquesta i la conversió dels no cristians.
• 1484-1488: Cristòfor Colom va presentar el seu projecte d'arribar a les Índies navegant cap a l'oest, però va ser rebutjat successivament per Portugal (1484 i 1488, després de l'èxit de Bartolomeu Dias), Anglaterra (1485) i Castella (1486).
• 1492: Després d'un nou rebuig per part de Castella, la intervenció de Lluís de Santàngel, escrivà de Ferran el Catòlic, va ser crucial per finançar l'expedició.

El viatge del descobriment:

• Abril de 1492: Es signen les Capitulacions de Santa Fe.
• 3 d'agost de 1492: L'expedició surt del port de Palos.
• 6-7 d'octubre de 1492: Es produeixen diversos motins a bord.
• 9-10 d'octubre de 1492: Colom pacta amb la tripulació un termini de tres dies per trobar terra abans de tornar.
• 12 d'octubre de 1492: Arriben a l'illa de Guanahaní, batejada com a San Salvador.

Entre 1493 i 1504, Colom va realitzar tres viatges més, explorant les illes del Carib i la costa d'Amèrica Central i del Sud.

El 1494, per evitar conflictes, Castella i Portugal van signar el Tractat de Tordesillas, que dividia les àrees d'exploració i colonització entre els dos països.

Conquesta, colonització i debats morals

Les grans conquestes i la legislació

• 1512: Es promulguen les Lleis de Burgos per regular la relació entre els colons i els indígenes.
• 1519-1521: Hernán Cortés inicia la conquesta de l'Imperi Asteca.
• 1531-1533: Francisco Pizarro comença la conquesta de l'Imperi Inca.
• 1542: Es promulguen les Lleis Noves, amb un paper destacat de Bartolomé de las Casas, per regular i millorar la relació amb els indígenes.
• 1550: Se celebra la Junta de Valladolid, un debat sobre si els indígenes tenien ànima i si eren iguals als espanyols.

Impacte econòmic dels descobriments

• Primera meitat del segle XVI: Es produeix un gran augment de preus a Europa, conegut com la Revolució dels Preus. Els preus es van multiplicar per cinc a Anglaterra, per set a França i més de set a Espanya.
• Segona meitat del segle XVI: Comença a arribar un flux abundant d'or i argent des del Nou Món.

La Reforma Protestant i la Contrareforma

Causes i primers conflictes de la Reforma

Fins a finals del segle XVI, l'evangelització era escassa i l'Església patia un gran desprestigi. El conflicte per la venda d'indulgències va esclatar el 1521, sent un dels detonants de la Reforma. Això va portar a importants conflictes socials i polítics:

• 1524-1525: La Guerra dels Camperols o la Revolució de l'Home Comú.
• 1526-1555: La guerra contra els prínceps protestants dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

Figures clau de la Reforma i la resposta catòlica

• Ulric Zwingli (1484-1531): Va criticar la riquesa de l'Església, va proposar la secularització dels seus béns i va impulsar reformes com la supressió de la missa i del celibat.
• Joan Calví (1509-1564): Teòleg francès que va negar l'autoritat de l'Església de Roma i va reafirmar la importància de la Bíblia. Va propugnar la doctrina de la predestinació i la supremacia de la fe individual, defensant un nou concepte d'Estat que havia de protegir la paraula de Crist.
• 1534: Enric VIII d'Anglaterra trenca amb el Papat després que aquest li negués el divorci de Caterina d'Aragó, creant l'Església Anglicana.

La resposta de l'Església Catòlica, coneguda com la Contrareforma, es va articular principalment a través del Concili de Trento (1545-1563) i de la Inquisició Espanyola, creada el 1478 com un instrument religiós i polític per mantenir l'ordre establert.

L'Europa dels segles XVI i XVII: Conflictes i nous models

Conflictes interns a la Monarquia Hispànica

1520-1521: La Revolta de les Comunitats de Castella (o dels comuneros) va sorgir pel malestar amb l'emperador Carles V, d'origen flamenc, la seva cort estrangera i la importació de productes manufacturats. La revolta va ser derrotada.

Guerres de religió i política internacional

El final del segle XVI i principis del XVII van estar marcats per una sèrie de conflictes polítics i religiosos a tot Europa:

• 1542-1567: Maria Stuart esdevé reina d'Escòcia (1542), es casa amb Francesc II de França (1558-1559), torna a Escòcia (1560) i finalment abdica i és empresonada (1567).
• 1558: Isabel I ascendeix al tron d'Anglaterra.
• 1566: Comença la revolta dels Països Baixos contra Felip II d'Espanya. El 1567, el Duc d'Alba és enviat per reprimir-la.
• 1568: Comença la Primera Guerra de Religió a França.
• 1570: El papa Pius V excomunica la reina Isabel I d'Anglaterra.
• 1571: La flota de la Lliga Santa, liderada per la Monarquia Hispànica, derrota la flota turca a la Batalla de Lepant.
• 1572: Massacre de la nit de Sant Bartomeu a França, on milers de protestants (hugonots) són assassinats.
• 1579: Les províncies del nord dels Països Baixos signen la Unió d'Utrecht, donant inici a la Guerra dels Vuitanta Anys.
• 1580: Felip II d'Espanya annexiona Portugal.
• 1581: Mitjançant l'Acta d'Abjuració, els Estats Generals dels Països Baixos deposen Felip II i creen la República de les Províncies Unides.
• 1588: L'Armada Invencible, enviada per Felip II per envair Anglaterra, és derrotada principalment pel mal temps i els atacs anglesos.
• 1598: Enric IV de França emet l'Edicte de Nantes, garantint drets religiosos i civils als hugonots.
• 1618-1648: La Guerra dels Trenta Anys comença amb la Revolta de Bohèmia. Finalitza amb la Pau de Westfàlia, que va consolidar el poder de França i va afeblir el domini dels Habsburg a Europa.

L'apogeu de l'absolutisme a França

Després de la Guerra dels Trenta Anys, les monarquies europees van buscar establir governs forts, coneguts com a absolutismes.

• 1635: Sota el cardenal Richelieu, França comença a consolidar el seu poder.
• 1661: Lluís XIV accedeix al tron francès i comença a consolidar el seu poder absolut sota el lema "L'estat sóc jo".
• 1682: Es consolida el poder absolut de Lluís XIV, el "Rei Sol", que legitima les seves decisions en el dret diví. La construcció del Palau de Versalles (1682-1715) esdevé un símbol del seu poder.
• 1701-1714: La Guerra de Successió Espanyola posa a prova el poder dels absolutismes a Europa.
• 1715: La mort de Lluís XIV marca el final del seu llarg regnat.

La crisi hispànica i la Guerra dels Segadors

• 1624: El Comte-duc d'Olivares presenta el Gran Memorial a Felip IV.
• 1626: Olivares crea la Unió d'Armes, un exèrcit comú per a tots els regnes.
• 1635: França declara la guerra a Felip IV. El 1639, les tropes franceses ocupen fortaleses al Principat de Catalunya.
• 1640: El 7 de juny es produeix el Corpus de Sang a Barcelona, iniciant la Guerra dels Segadors. Al setembre, se signa el Pacte de Ceret entre Catalunya i França.
• 1641: El 17 de gener es proclama la República Catalana sota protecció francesa, i el 23 de gener es nomena Lluís XIII com a Comte de Barcelona. Mor Pau Claris.
• 1652: Les tropes de la Monarquia Hispànica entren a Barcelona.
• 1659: Se signa el Tractat dels Pirineus, que posa fi a la guerra amb França i cedeix part del territori català.

El naixement del Parlamentarisme anglès

• 1603: Mor Isabel I. Jaume VI d'Escòcia puja al tron com a Jaume I d'Anglaterra i Irlanda, iniciant la dinastia Stuart.
• 1625: Carles I succeeix el seu pare, Jaume I.
• 1628: El Parlament presenta una Petició de Drets en resposta a l'autoritarisme del rei.
• 1629-1640: Període de la "Tirania", durant el qual Carles I governa sense convocar el Parlament.
• 1642-1649: Guerra Civil Anglesa entre el rei i el Parlament, amb Oliver Cromwell com a líder parlamentari.
• 1649-1660: S'estableix la República (Commonwealth), amb Cromwell com a Lord Protector.
• 1660: Es restaura la monarquia amb Carles II. El Parlament es divideix en Tories (conservadors) i Whigs (liberals).
• 1688: La Revolució Gloriosa porta al tron Guillem d'Orange i Maria II, que accepten la Bill of Rights (Declaració de Drets), limitant el poder reial i establint drets civils.