Resum Història Literatura Catalana: Humanisme, Renaixement i Barroc

L'Esplendor (Segles XIV-XV)

Fets Històrics (1300-1500)

• Crisi, guerres i epidèmies.
• La capital cultural es trasllada a València.
• 1412: Compromís de Casp.
• Unió amb Castella (Reis Catòlics).
• Descobriment d'Amèrica.

Context Social i Cultural

• Crisi dels valors medievals.
• Antropocentrisme: L'home al centre.
• La burgesia guanya poder.
• Monarquies més fortes.
• Aparició de l'Humanisme.
• Invenció de la impremta.
• Més universitats i molta producció en català.

Humanisme

• Neix a Itàlia.
• Recupera autors clàssics.
• Fomenta el racionalisme i la crítica.
• Pas del teocentrisme a l'antropocentrisme.
• Pas previ al Renaixement.

Humanisme a Catalunya

• Els reis impulsen la Cancelleria Reial.
• Més ús escrit del català.
• Autor clau: Bernat Metge.

Bernat Metge

• Obra: Lo somni
  • Escrita a la presó.
  • Conversa amb el rei mort Joan I.
  • Tracta sobre l'ànima i idees racionalistes.
  • Conté referències clàssiques.

Autors Destacats per Època

• Humanisme: Bernat Metge, Joanot Martorell, Ausiàs March.
• Renaixement (s. XVI): Pere Serafí.
• Barroc (s. XVII): Francesc Vicent Garcia, Francesc Fontanella.
• Il·lustració (s. XVIII): Joan Ramis, Rafael d’Amat i de Cortada.

Castellanització

Autors influïts o que escriuen en castellà:

• Joan Boscà, Antoni de Campany, Pere Serafí, Joan Timoneda.

Ausiàs March

• Escriu en català.
• Compila 128 poemes.
• Tema principal: L'amor, vist com a conflicte o malaltia.
• Explora els seus sentiments (jo poètic).
• Tipus de poemes: Cants d’amor, Cants de mort, Cants morals, Cant espiritual.

Característiques de la Poesia d'Ausiàs March

Elements de la Tradició Trobadoresca

• Esquema enamorat-dama.
• Ús de l'octava decasíl·labica amb tornada i senhal.
• Ús d'algun tòpic trobadoresc.

Innovacions Propiés

• Abandona l'occità i usa el català.
• Incorpora vocabulari i conceptes de filosofia, medicina i teologia.
• Discurs centrat en l'experiència amorosa del "jo poètic".
• Planteja temes filosòfics o morals amb l'excusa de l'amor.

Joanot Martorell

• Tirant lo Blanc: Novel·la total (amor + guerra + política).
• Té elements realistes, humor i erotisme.
• Personatges creïbles.
• Final: Moren Tirant i Carmesina.

Segles XVI-XVIII: Crisi i Canvis

Crisi de la Literatura Catalana (s. XVI-XVIII)

• Baixa la producció literària en català.
• Augment de la castellanització.
• Molts autors escriuen en castellà.
• La literatura popular esdevé molt important.

Renaixement (Segle XVI)

• Retorn als clàssics.
• Busca l'harmonia, la bellesa i l'ordre.
• Antropocentrisme.

El Sonet (Renaixement)

• 14 versos.
• 4 estrofes: 2 quartets (4 versos cadascun) i 2 tercets (3 versos cadascun).
• Mètrica: Hendecasíl·labs (11 síl·labes).
• Rima: Consonant.
• Esquemes típics: ABBA ABBA (creuada), ABAB ABAB (encadenada), CDC DCD, CDE CDE.

Barroc (Segle XVII)

• Temes: Pessimisme, mort, desengany.
• Recursos: Exageració, hipèrbaton, contrast.
• Autor: Rector de Vallfogona.

Nocions del Barroc

• Meravella: Sorprendre el lector.
• Desengany: Visio realista i directa de la vida i l'amor, sense embelliment.
• Enginy: Ampul·lositat sintàctica o síntesi conceptual.
• Barreja de gèneres: Trencament de les preceptives renaixentistes.
• Classicisme reformulat: L'element clàssic dona context erudit, però sense la seriositat del Renaixement.

Il·lustració (Segle XVIII)

• Confiança en la raó i el progrés.
• Neoclassicisme.
• A Catalunya s'escriu sobretot en castellà (Decret de Nova Planta).
• Autor: Joan Ramis.

Mètrica i Gramàtica Catalana

Mètrica

• Vers: Mesura de l'estrofa (N. estrofes, N. versos, N. síl·labes). Ex: *música* (2 síl·labes, la *-ca* s'elimina i no es conta).
• Rima: Consonant (coincideixen vocals i consonants); Assonant (només coincideixen vocals).
• Gènere del vers: Masculí (paraula aguda); Femení (paraula plana o esdrúixola).
• Elisions: Supressió d'una vocal (Ex: *una estrella* → *un'estella*).
• Sinalefes: Les dues vocals sonen en diftong (Ex: *una hiena*).
• Art major: Més de 8 síl·labes.
• Art menor: 8 o menys síl·labes.

Temps Verbals (Exemple: Canto)

Indicatiu

• Present: Canto.
• Pretèrit perfet simple: Cantí.
• Pretèrit imperfet: Cantava.
• Pretèrit perfet compost: He cantat.
• Pretèrit plusquamperfet: Havia cantat.
• Pretèrit anterior simple: Hagi cantat.
• Pretèrit anterior compost: Vaig haver cantat.
• Futur simple: Cantaré.
• Futur perfet: Haure cantat.
• Condicional simple: Cantaria.
• Condicional perfet: Hauria cantat.

Subjuntiu

• Present: Canti.
• Pretèrit perfet: Hagi cantat.
• Pretèrit imperfet: Cantés.
• Pretèrit plusquamperfet: Hagués cantat.

Altres

• Imperatiu: Tu canta, ell canti, nos cantem, vos canteu, ells cantin.
• Infinitiu: Cantar.
• Gerundi: Cantant.
• Participi: Cantat.

Literatura Popular

• Literatura Popular: Autor anònim, transmissió oral, llenguatge planer i col·loquial. Temes festius i amorosos, relacionada amb la vida del poble (Ex: Romanços com Serrallonga o Comte Arnau).
• Literatura Populista: Autor conegut, inspirada en el gust del poble, llenguatge viu, versos d’art menor i recursos repetitius.

Diferències entre Humanisme i Edat Mitjana