Resum primera Guerra Mundial

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,17 KB

 

De l’etapa prèvia a la IGM podem separar dues fass:1789-1814:
guerra constant. Amb el Congrés de Viena s’intenta posar ordre.1814-1914: guerres internes: S’instauren i es consoliden els liberalismes i parlamentarismes i a de la mà de la Revolució Industrial s’inicia l’anomenada política culturalista.Al 1914 la “Pau internacional” s’acaba, i s’inicia un nou període; A partir de 1914, a l’àmbit polític ja no es tracta de constitucionalisme o parlamentarisme sinó de democràcia o alternatives a aquesta. A l’àmbit econòmic destaca l’hegemonia d’una potencia no europea: els EUA. La IGM va ser la última guerra clàssica; Amb la IGM s’introdueix el concepte de la “guerra total”: no només es vol eliminar l’enemic sinó tot allò que el sustenta. 

Precedns::


Al 1904 s’entra en crisi i es trenca l’equilibri de forces; s’inicia la Pau armada, aquests precedents són:

Causes econòmiques:

GB ja no es presenta com aúnic país industrialitzat. La producció supera el consum i el mercat ja no es suficient. S’inicia un període de canvi econòmic on les tesis lliurecanvistes deixen pas a les proteccionistes. Arriba l’etapa de l’imperialisme. Així, els problemes econòmics empenyen les potencies industrials a l’imperialisme. L’àrea en la que principalment es va desenvolupar la política europea d’expansió econòmica va ser l’Àfrica. Congrés de Berlín (1884-1885): de la mà d’Otto von Bismarck les potencies es reparteixen el món. S’acabarà ocupant tota Àfrica.

Causes polítiques:


Neix un creixent interès per la geopolítica la majoria d Emperò, les colònies eren més qüestió de prestigi nacional, ja que la majoria donaven pèrdues. Així, al sXIX es consolida l’idea del reflectiment de les capacitats econòmiques, polítiques i culturals en les fronteres dels països; quan més gran fos un poble més poder i força tindria. En aquesta línia, GB controlava 1/3 del planeta. Aquesta nova línia de pensament porta a que Alemanya consideri que la seva força econòmica i política no es veu reflectida a les seves fronteres. Al 1871, amb Bismarck com canceller i Guillem I com Kàiser, es conforma l’Imperi Alemany que es constitueix com una federació de monarquies on la més important és Prússia. Aquesta articulació farà que els francesos quedin aïllats i perdin força a Europa. Tot i això, amb l’arribada del Kàiser Guillem II s’iniciarà la “Weltpolitik”: “els alemanys volem un lloc al sol”, no buscava una Alemanya més forta, sinó que cercava l’hegemonia mundial. Així, Alemanya comença a interessar-se per entrar en guerra amb Gran Bretanya que era qui aleshores tenia aquesta hegemonia mundial.

Causes ideològiques:

La Revolució Francesa va difondre per la major part del continent europeu la idea del nacionalisme; Una de les corrents nacionalistes més importants fou el pan-eslavisme que va esdevenir un pilar fonamental en els esdeveniments que van precedir la guerra. Apareixen també els nacionalismes expansionistes que s’acompanyaven sovint de discursos racistes.Aquestes causes van conduir a una crisi en el Març de les relacions internacionals. Naixien així dues grans aliances:

- Triple Aliança (TA) o Imperis Centrals:

 Imperi Alemany (IA; que no havia estat vençut ençà de la reunificació i que posseïa el millor exercit de terra del món), Imperi A-H (IAH) i Itàlia (I). S’afegiran l’Imperi Otomà i Bulgària.

- Triple Entesa (TE) o Aliats:

 A la vista de la nova política imperialista del kàiser Guillem II, França (Fr; en el Març de la III república) s’alià amb Rússia (R; monarquia absolutista prèviament aliada amb Sèrbia) al 1893. Al 1904 s’afegirà GB. En endavant entrarà el Japó com aliat de GB amb la pretensió d’apoderar-se de les posicions alemanyes a l’extrem Orient. També en formarà part Bèlgica.S’iniciarà a partir de 1904 la “Pau Armada”. S’esperava l’esclat d’una guerra; una Guerra Mundial entre potencies industrialitzades. D’aquesta manera, la Pau armada anà de la mà d’una forta crisi en les relacions internacionals. Destaquen cinc crisis (la cinquena a l’apartat següent) que en qualsevol cas podrien haver estat la guspira de la guerra:

Primera Crisi del Marroc (1904-1906):

Alemanya va combatre per recolzar al país amb l’objectiu d’evitar el domini de l’àrea per part de França i Espanya. L’incident es va solucionar finalment amb la Conferencia Internacional d’Algesires (1906). Allí es discutí com repartir-se El Marroc.Pel domini del Rif Espanya inverteix 20 anys (1909-1921):a) setmana tràgica al 1909: embarcament de tropes reservistes destinades al Rif; es tractava de soldats antics.B) Al 1920, a imitació de França, es crea la legió espanyola. S’ofereix una segona oportunitat a la “púrria” de la societat que es paga amb la vida.C) Al 1921 la derrota d’Annual. - Espanyols: general Silvestre i general Brenguer (bastant ineptes)- Rifenys: “El Jatabi”. Antic funcionari de la Administració espanyola. S’encarregà d’unificar les tribus del Rif.Es va encarregar una comissió d’investigació: “Expedient Picassó”; s’hi declarava a Alfons XIII màxim responsable. Finalment amb l’ajut francès (aviació, artilleria i gas tòxic) s’aconsegueix recuperar el Rif.

Bòsnia (1908-1909)


Aprofitant la crisi AH, s’engega la monarquia dual (1867). L’Àustria germànica comparteix monarquia amb la Hongria magiar. Aprofitant la crisi de l’Imperi Otomà, l’IAH s’annexionà Bosnia. Alemanya va recolzar AH i Rússia es va veure forçada a cedir ja que ni França ni GB es van mostrar disposades a entrar en el conflicte Segona Crisi del Marroc (1911)
Un cop ocupat El Marroc pels francesos i amb la intenció d’establir un protectorat, la flota Alemanya desafià a França. La crisis, però, se solucionà amb la firma d’un acord Franco-alemany pel qual Alemanya acceptava l’ocupació de França al Marroc a canvi d’una part important del Congo francès.

Guerres Balcàniques (1912-1913)

Entre els diferents tipus de pan-eslavisme destacava el moviment per a la creació d’una Gran Sèrbia. En aquest Març, esclaten dues guerres:1ª Guerra Balc:

Bulgària, Sèrbia y Grècia

Vs Turquia. 2ª Guerra Balc: Bulgària Vs Grècia y Sèrbia per la possessió de Macedònia.
Els tractats de Pau van facilitar la formació d’un Estat Sèrbi fort i ambiciós. Paral·lelament, naixia l’arrelament d’un sentiment antisèrbi a l’IAH que, va arribar a la conclusió que només una guerra preventiva evitaria que Sèrbia, encapçalés un aixecament general dels eslaus a l’IAH. Així en cas de conflicte Alemanya anunciava que se situaria de la banda d’AH mentre que Rússia ho faria al costat de Sèrbia.

Assassinat de l’arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo (1914)

El precipitant de la guerra. Sarajevo i les conseqüències:


En aquella època el principal problema polític que plantejava la monarquia dual de l’IAH eren les tensions nacionals i en especial les generades per les minories eslaves. L’arxiduc Francesc Ferran, hereu al tro, era partidari de la obertura en aquest sentit, volia una monarquia tripartida federal en la que els eslaus veiessin la seva autonomia reconeguda. Això perjudicava els interessos de Sèrbia que volia la independència dels estats eslaus de l’IAH i sotmetre aquests estats al seu propi poder. El Juny de 1914, l’arxiduc va visitar Sarajevo. Un jove estudiant Sèrbi (Gavrilo Princip) vinculat a la “Mà Negra” va assassinar l’arxiduc. El govern d’AH va culpar Sèrbia de l’atemptat i va fer conèixer un ultimàtum amb Déu punts concrets. L’IAH li declara la guerra i així el joc de les aliances s’inicià. 28/7/1914: AH Vs S.30/7/1914: R + S Vs AH.1/8/1914: A + AH Vs R+S.2/8/1914: Alemanya entra a Bèlgica..3/8/1914: R + S + Fr Vs A + AH
4/8/1914: L’intent d’ocupació de Bèlgica fa entrar en joc a GB. 2/8/1914: Esclata la IGM: GB + Fr + R + S (+ Romania) + B Vs AH + A (+ Ió -Rússia quedarà aïllada!- + Bulgària)El dia 6 AH declara formalment la guerra a Rússia. L’esclat de la guerra es situaria de l’1 al 6 d’Agost. Es tractava d’una guerra bàsicament europea però no podem oblidar que es tractava d’Imperis colonials. Es confiava en una guerra ràpida, poc costosa i amb poques baixes.

Els objectius dels bel·ligerants:

recuperar els territoris que històricament s’havien perdut.Que la guerra fos costejada pels rivals. IA: assolir l’hegemonia política mundial.IGB: conservar l’hegemonia política mundial.

La guerra:

 

Primera Fase


; La guerra de moviments: (Agost 1914 - Setembre de 1914)

L’assassinat de l’arxiduc austríac va ser el punt desencadenant del conflicte que va engegar el joc d’aliances. Àustria va declarar la guerra a Servia. Rússia responia mobilitzant-se contra Àustria. Alemanya advertia a Rússia i finalment l’1 d’Agost li declarava la guerra.

Front Occidental:

Donava la sensació que la guerra estava sentenciada; la T Entesa tenia molt amés població, més capacitat industrial..., Alemanya disposava del millor exèrcit en quant a organització i estratègia però no podia competir en tamany; per això Alemanya cercava una guerra ràpida. Alemanya es proposava atacar primer França a través del pas de Bèlgica i així, un cop controlat el front occidental, atacar Rússia que, de moment, quedava continguda bàsicament per AH. D’aquesta manera, el govern alemany havia informat el govern Belga de la seva intenció però Bèlgica es negà. GB va enviar un ultimàtum a Alemanya reclamant el respecte per la neutralitat de Bèlgica però aquesta el va rebutjar. Així, GB li declarava la guerra a Alemanya. Japó entrava a la guerra com aliat de la GB el mateix Agost.

Front Oriental:

D’una banda, Rússia avança cap a Prússia i AH però es veuen frenats pels alemanys. D’altra banda, AH fracassa en el seu atac a Sèrbia.

Segona Fase


; La guerra de posicions o trinxeres: (Setembre de 1914 - 1916)

L’exèrcit francès dirigit per Joffre aconsegueix frenar l’atac alemany a la batalla de Marne i així s’estabilitzen els fronts i s’inicia la guerra de trinxeres. La guerra s’estenia doncs al estret dels Dardanels i a Mesopotamia.
Al maig de 1915, Itàlia, que no havia mantingut el seu pacte amb la Triple Aliança, entrava a la guerra del costat de l’Entesa. Itàlia entrava a la guerra en pro de satisfer les seves aspiracions territorials i així declarava la guerra a AH. La jugada no els beneficiarà.A l’Octubre de 1915 s’afegia Bulgària a la Triple Aliança i així s’obria un nou front a la frontera de Grècia.

Front Occidental:

Amb la estabilització dels fronts s’inicia la guerra de trinxeres o de desgast. Els successius intents de trencar el front es salden amb grans carnisseries que significaven avenços insignificants.

Front Oriental:

Sota la direcció de Hindemburg i Ludendorff, Allemanya ocupa la Polònia russa i Lituània. Els alemanys aconsegueixen que Rússia perdi molts homes. La guerra a Sèrbia: Alemanya, AH i Bulgària ataquen Sèrbia i la ocupen sota una repressió brutal. Sèrbia reclamava l’ajut dels seus aliats però aquest no arribava mai; la T Entesa tenia més interès en la part europea de Turquia i concretament en Gal·lípolí per tal de poder passar a Istanbul. El front Otomà: L’Ió va entrar en guerra al Novembre de 1914. A proposta de Winston Churchill, els britànics van idear aquesta campanya com a mitjà per a distreure l’atenció dels imperis centrals del Caucas i de pas conquerir Constantinopla; atacaven doncs a l’aliat més dèbil de la TA, l’Ió. L’objectiu dels aliats era conquerir els Dardanels per obtenir un pas a Rússia; tot i això, la campanya de Gal·lípolí va acabar com un complet fracàs per a la TE. Gal·lipoli es converteix en una de les carnisseries més grans de la IGM.

Tercera fase:


(1916)

Front occidental:


El control de la situació al front oriental rus pels alemanys els va permetre centrar la campanya al front occidental. Durant aquesta etapa, la guerra continuarà militarment estancada tot i seguir-se produint grans carnisseries.Batalla naval de Jutlandia (Dinamarca; Maig de 1916): En front la superioritat naval britànica, la flota Alemanya prova d’evitar el combat i no es mou.Batalla de Verdun (febrer de 1916): Falkenhayn (Cap d’Estat Major alemany) posa en pràctica la “guerra de desgast” per forçar l’armistici. L’atac alemany no va aconseguir avenços significatius però si que va generar un gran nombre de baixes a ambdós bandes .França demanarà a GB que llanci una ofensiva contra Alemanya per a obligar a aquests a la retirada de tropes de Verdun. Així, s’iniciarà l’ofensiva de Somme. Batalla de Somme : pocs avenços. Els britànics van usar per primer cop carros de combat moderns i també gasos químics (l’objectiu ja no serà només matar sinó deixar ferits).

Front oriental

Els avenços russos contra AH van alentar Romania a entrar a la guerra per part del bàndol aliat (TE). Romania, però serà ràpidament derrotada.

Quarta fase


: (1917)

El gran cost en vides als fronts, les penúries de la població civil i la consciència de que la guerra anava per llarg van estendre el desànim per tots els països en guerra. Dos esdeveniments decidiran el signe de la guerra aquest any: la revolució russa i la entrada dels EUA al conflicte.

Front occidental:

L’inici de la guerra submarina es Déu a dues causes:la superioritat de la flota britànica va forçar a Alemanya a iniciar-se en aquest nou tipus d’atac.I a k Ençà de 1914, les potencies centrals estaven bloquejades i no podien accedir a carregaments navals de matèries primes bàsiques. Alemanya considera injust que als seus ports no puguin arribar vaixells de potències neutrals i així inicia una política d’impediment de l’arribada d’aquests carregaments marítims a les altres potències en guerra. Així, el bloqueig naval britànic i la seva incidència sobre la fam de la població germana va fer que els alemanys es decidissin per la guerra submarina com el millor mitjà de represàlia.El 31 de Gener de 1917, Alemanya inicia la guerra submarina. En aquells moments, Hidemburg i Ludendorff acabaven de substituir a Falkenhayn en favor seu; des d’aleshores a Alemanya no manaven ni el parlament, ni el kàiser, ni el govern sinó: Hidemburg i Ludendorff (que fins i tot fundaren un partit: KPP “Partit de la Pàtria”). A principis de 1917, Alemanya estava en condicions de poder guanyar la guerra. El set de maig de 1915 els submarins alemanys havien enfonsat el transatlàntic Lusitania fet que va generar fortes protestes del govern de Washington. Un cop esclatada la guerra submarina, la conseqüència més destacable va ser el gran perjudici que van percebre les exportacions americanes que consideraven vulnerats els seus drets com a potencia neutral; així, es precipitava l’entrada a la guerra dels EUA. Tot i això, la causa última de l’entrada dels EUA a la guerra va ser el Telegrama Zimmerman que remès per Alemanya es dirigia al seu ambaixador a Mèxic; El telegrama però va caure en mans britàniques, que el van desxifrar i el van donar a conèixer als americans. L’aleshores president, Woodrow Wilson, es veia forçat a entrar en la guerra i el 2 d’Abril els EUA se situaven del costat del bàndol aliat. Al juny arribaran els primers soldats americans. França: Al maig s’inicien els motins al front de trinxeres Francès; aquests seran durament reprimits. Batalla de Caporetto (Octubre): Els alemanys van ajudar les tropes A-H en la ofensiva cap a les línies italianes i entren a Izoga. El front Italià s’enfonsa tot i que finalment la ofensiva es parada amb l’ajut francès i britànicFront Oriental:
Esclat de la Revolució russa (febrer - Octubre de 1917). Rússia firmarà l’armistici al Desembre. Grècia entrarà en guerra de part de l’Entesa i hi va haver un avanç de les tropes britàniques per Orient Mitjà Les causes de la Pau:
La retirada de Rússia va permetre a Alemanya concentrar totes les seves forces al front occidental. L’extenuació dels dos bàndols a nivell militar i econòmic va veure’s desequilibrat amb l’arribada de les tropes americanes; la triple entesa guanyava la guerra. A finals de 1918 tots els contendents estaven farts de guerra, el patriotisme es difuminava i tothom volia la Pau.

Front Occidental:

Al Gener de 1918, el President Wilson pronuncia el discurs dels 14 punts proposant les condicions necessàries per a la Pau:Fi de la democràcia secret.Llibertat absoluta de navegació sobre els mars (aplicació dels acords internacionals).Fi de les barreres econòmiques i condicions comercials iguals entre totes les nacions.Reducció de l’armament; només per assegurar la Pau interior.Renuncia a les prestacions colonials.(fins el 13): punts referents a propostes territorials concretes vers: Rússia, França, Bèlgica, Itàlia, A-H, els Balcas, l’Ió i Polònia.(14) Creació de la Societat de Nacions.
Març - Octubre: Se succeeixen les ofensives alemanyes.Juliol - Setembre: arribada massiva de tropes nord americanes. La consciència de derrota força la revolució a Alemanya (revolució espartaquista) i el kàiser es veu obligat a abdicar. El 9 de Novembre es proclama la república i l’11 Alemanya firma l’armistici. La guerra s’acaba perquè l’Imperi alemany s’enfonsa per dintre.

Front Oriental:

L’esclat de la Guerra Civil a Rússia en força la retirada. Es firma el tractat de la Brest Litowsk (març) i la Rússia bolxevic abandona el conflicte i cedeix grans territoris als imperis centrals. *Tractat de la Brest Litowsk: Firmat entre la Rússia bolxevic i els Imperis Centrals, va ser el primer dels tractats que va posar fi a la IGM. S’hi estableixen duríssimes condicions alemanyes que van ser anul·lades amb la derrota Alemanya de. A pesar d’això, Rússia va haver de carregar amb grans pèrdues territorials.Desprès de l’atac francès des de Grècia, Bulgària firma l’armistici (septembre).Turquia firmarà l’armistici a l’Octubre i A-H ho farà al Novembre.

L’enfonsament de l’Imperi Alemany:

Ja al 1914 a Alemanya el SPD (Partit Social Demòcrata) presentava un petit grup d’extrema esquerra que se centrava en una corrent revolucionaria i anti-guerra (representat per Liebknecht i Luxemburg). Van iniciar una intensa campanya de propaganda clandestina contra la guerra i en favor d’una revolució obrera; prenien el nom de “grup espartaquista”. Al 1916, Liebknecht serà empresonat i condemnat i això desencadenarà un vaga de protesta a Berlín. Al 1917, el grup s’escindeix i creen el Partit Social Demòcrata Independent d’Alemanya (USPD) que reclama una reforma constitucional i la Pau sense annexions. En aquest Març, la revolució soviètica tindrà a Alemanya un fort impacte i es que a finals de 1918 esclata una onada de vagues que s’estendrà a tot el país i reclamarà un acord de Pau i una plena democratització Alemanya. Emperò, Ludendorff teoritzarà la última etapa i declararà la “guerra total”. A l’estiu de 1918, Ludendorff i Hindemburg sabien que la guerra estava perduda. Així, per evitar una revolució similar a la bolxevic, inicien el procés de democratització de l’Imperi. Canvien la constitució i declaren que des d’aleshores el govern serà elegit pel poble i serà únicament responsable davant el parlament. S’implanta, una veritable monarquia parlamentaria (el kàiser reina però no governa). El govern estarà format per liberals d’esquerra, socialistes i catòlics. Els dos veritables motius de la democratització Alemanya van ser: evitar una revolució incitada pel moviment de la Rússia bolxevic, i evitar que Alemanya sigui destruïda i mantenir així intacta la capacitat industrial del país (ja es pensa en preparar la IIGM).No tothom era partidari de la Pau. Molts militars creien que Alemanya podia encara mantenir-se en peu de guerra. Així, al Novembre, s’inicia la maniobra suicida dels partidaris de la guerra a través de la qual es volia fer sortir la flota i evitar així l’arribada dels americans. A principis de Novembre en algunes zones d’Alemanya comencen a organitzar-se els soviets i en aquest Març, puja al govern el SPD amb Ebert. Així, i en el Març d’un pacte contra-revolucionari naixerà la república de Weimar. Paral·lelament els espartaquistes intentaran iniciar la revolució soviètica a Babiera però els Freid Corps acabaran amb la revolta amb l’assassinat de Luxemburg i Liebknecht. A partir d’aquí, els comunistes veuran el SPD com una traïcio.En dos mesos, Alemanya passarà de ser un Imperi autocràtic a esdevenir una monarquia parlamentaria i en endavant una república democràtica federal amb un fracàs d’intent de revolució soviètica)

Les conseqüències de la guerra:

L’11 de Novembre de 1918 acabava la IGM. La Pau es fa prenent com a referència els 14 punts de Wilson però la postura de duresa dels vencedors (i en especial la francesa) farà que es difereixi en alguns punts fart importants. La IGM va ser la guerra més mortífera que hi havia hagut mai. Va ser un període de genocidi en el que s’aprofità per acabar amb minories socials (turcs vs armenis). Es tractava de construir un nou món on la Gran Guerra havia de ser “la guerra que posés fi a totes les guerres”. Apareix una falsa consciència pacifista.

Entradas relacionadas: