Resum dels capítols de tirant lo blanc

El rei de Sicília rep una carta de lemperador de Constantinoble en la qual li fa saber que els turcs han envaït limperi grec, i demana ajuda a Tirant. Aquest, nomenat capità, sembarca amb la seva gent. A Constantinoble és rebut amb molts dhonors. Coneix la princesa
Carmesina i se nenamora de seguida. Tirant li fa saber el seu amor amb un enginyós joc del mirall, sense articular paraula. La Viuda Reposada (la dida de la princesa) també senamora del protagonista i a partir daquest moment farà els possibles per separar els dos enamorats.

Tot seguit, Tirant parteix de Constantinoble, lluita contra els turcs i aconsegueix èxit. Els turcs, vençuts, es rendeixen a Tirant, que envia Diafebus a Constantinoble per portar-hi els presoners. Diafebus afavoreix Tirant davant Carmesina i declara el seu amor a Estefania, filla del veritable duc de Macedònia, amb qui es casa en secret.

Tirant guanya en lúltima batalla contra els turcs, en presència de lemperador, de Carmesina i dEstefania. Aconsegueixen la gran victòria gràcies al valor, a lastúcia i als coneixements militars de Tirant, però aquest és ferit.

Mentre, Tirant i Diafebus es veuen secretament amb Carmesina i Estefania, a la cambra de la princesa. Aquesta trobada és espiada per Plaerdemavida (una donzella), que lendemà explica el que ha vist a Carmesina i a Estefania, fent veure que ho ha somiat. A partir daquest moment, Plaerdemavida jugarà un paper molt important en els amors de Tirant i Carmesina.

Tirant venç les tropes del Gran Caramany, que ajuda els turcs, i es dirigeix a Constantinoble. Aquí, mentre lemperador delibera les propostes de Pau que li han fet el Soldà i el Gran Caramany, Tirant intenta avançar en el terreny amorós. Al cap dun temps, lemperador organitza unes festes en honor dels ambaixadors dels turcs. I abans que els cavallers tornin al camp de batalla, Diafebus i Estefania es casen de debò.

Tirant està trist perquè no pot aconseguir els seus propòsits amorosos (Carmesina shi resisteix) i, a més, la Viuda Reposada constantment predisposa Carmesina en contra de Tirant. Abans danar al camp de batalla, però, Tirant, ajudat per Plaerdemavida, entra a lhabitació de la princesa i intenta fer-la seva amb engany. Aquesta és una de les escenes més plaents, més divertides i atrevides de la novel·la. Aquí sens presenta un Tirant témerós, poruc, tímid, indecís, que no va més enllà dels jocs amatoris. De resultes daquesta trobada, Tirant acaba al jardí, amb una cama trencada. Mentre, a la cambra de la princesa Carmesina, lemperador, amb lespasa a la mà, intenta trobar una rata inexistent.

Lexèrcit torna al camp de batalla, però Tirant sha de quedar a la cort, immòbil. El seu escuder Hipòlit cada dia va al palau per portar cartes de Tirant a la princesa Carmesina. Un daquests dies, Hipòlit, enamorat de lemperadriu, és temptat per ella, i al final, amb prou valor, li confessa el seu amor, que és correspost.

Mentrestant, Tirant es recupera lentament i veu regularment Carmesina. Es casen en secret, tot i que la princesa li deixa ben clar fins on ha darribar aquest matrimoni mentre no es formalitzi. Però la Viuda Reposada, gelosa, prepara un terrible engany: fa creure a Tirant que Carmesina manté relacions amb el jardiner de la princesa (negre i musulmà). Tirant, que creu veure-ho amb els seus propis ulls, mata el jardiner i perd les ganes de viure. Decideix embarcar-se per tornar a la guerra. Carmesina no entén el seu comportament i demana a Plaerdemavida que vagi a la nau de Tirant, que és a punt de sortir del port, amb la intenció de saber el motiu del canvi dactitud de Tirant. Aquí Plaerdemavida li descobreix lengany de la Viuda Reposada, i ell la maleeix. Però, abans que pugui fer res, una tempesta semporta la galera del port, la condueix a la deriva i naufraga davant les costes del nord dÀfrica. Tirant i Plaerdemavida arriben a la platja. (El naugrafi servirà per expiar la culpa de Tirant.)

El rei de Sicília rep una carta de lemperador de Constantinoble en la qual li fa saber que els turcs han envaït limperi grec, i demana ajuda a Tirant. Aquest, nomenat capità, sembarca amb la seva gent. A Constantinoble és rebut amb molts dhonors. Coneix la princesa Carmesina i se nenamora de seguida. Tirant li fa saber el seu amor amb un enginyós joc del mirall, sense articular paraula. La Viuda Reposada (la dida de la princesa) també senamora del protagonista i a partir daquest moment farà els possibles per separar els dos enamorats.

Tot seguit, Tirant parteix de Constantinoble, lluita contra els turcs i aconsegueix èxit. Els turcs, vençuts, es rendeixen a Tirant, que envia Diafebus a Constantinoble per portar-hi els presoners. Diafebus afavoreix Tirant davant Carmesina i declara el seu amor a Estefania, filla del veritable duc de Macedònia, amb qui es casa en secret.

Tirant guanya en lúltima batalla contra els turcs, en presència de lemperador, de Carmesina i dEstefania. Aconsegueixen la gran victòria gràcies al valor, a lastúcia i als coneixements militars de Tirant, però aquest és ferit.

Mentre, Tirant i Diafebus es veuen secretament amb Carmesina i Estefania, a la cambra de la princesa. Aquesta trobada és espiada per Plaerdemavida (una donzella), que lendemà explica el que ha vist a Carmesina i a Estefania, fent veure que ho ha somiat. A partir daquest moment, Plaerdemavida jugarà un paper molt important en els amors de Tirant i Carmesina.

Tirant venç les tropes del Gran Caramany, que ajuda els turcs, i es dirigeix a Constantinoble. Aquí, mentre lemperador delibera les propostes de Pau que li han fet el Soldà i el Gran Caramany, Tirant intenta avançar en el terreny amorós. Al cap dun temps, lemperador organitza unes festes en honor dels ambaixadors dels turcs. I abans que els cavallers tornin al camp de batalla, Diafebus i Estefania es casen de debò.

Tirant està trist perquè no pot aconseguir els seus propòsits amorosos (Carmesina shi resisteix) i, a més, la Viuda Reposada constantment predisposa Carmesina en contra de Tirant. Abans danar al camp de batalla, però, Tirant, ajudat per Plaerdemavida, entra a lhabitació de la princesa i intenta fer-la seva amb engany. Aquesta és una de les escenes més plaents, més divertides i atrevides de la novel·la. Aquí sens presenta un Tirant témerós, poruc, tímid, indecís, que no va més enllà dels jocs amatoris. De resultes daquesta trobada, Tirant acaba al jardí, amb una cama trencada. Mentre, a la cambra de la princesa Carmesina, lemperador, amb lespasa a la mà, intenta trobar una rata inexistent.

Lexèrcit torna al camp de batalla, però Tirant sha de quedar a la cort, immòbil. El seu escuder Hipòlit cada dia va al palau per portar cartes de Tirant a la princesa Carmesina. Un daquests dies, Hipòlit, enamorat de lemperadriu, és temptat per ella, i al final, amb prou valor, li confessa el seu amor, que és correspost.

Mentrestant, Tirant es recupera lentament i veu regularment Carmesina. Es casen en secret, tot i que la princesa li deixa ben clar fins on ha darribar aquest matrimoni mentre no es formalitzi. Però la Viuda Reposada, gelosa, prepara un terrible engany: fa creure a Tirant que Carmesina manté relacions amb el jardiner de la princesa (negre i musulmà). Tirant, que creu veure-ho amb els seus propis ulls, mata el jardiner i perd les ganes de viure. Decideix embarcar-se per tornar a la guerra. Carmesina no entén el seu comportament i demana a Plaerdemavida que vagi a la nau de Tirant, que és a punt de sortir del port, amb la intenció de saber el motiu del canvi dactitud de Tirant. Aquí Plaerdemavida li descobreix lengany de la Viuda Reposada, i ell la maleeix. Però, abans que pugui fer res, una tempesta semporta la galera del port, la condueix a la deriva i naufraga davant les costes del nord dÀfrica. Tirant i Plaerdemavida arriben a la platja. (El naugrafi servirà per expiar la culpa de Tirant

.)

TIRANT, A L'Imperi GREC (capítols 115 a 296)

Vuit dies després d'haver arribat a Palerm, es rep una lletra de l'emperador de Constantinoble, on diu que el Soldà i Gran Turc s'ha emparat de part del seu Imperi, i reclama la presència de Tirant lo Blanc, el qual, després de recollir voluntaris parteix cap a Constantinoble. L'emperador li atorga la capitania general. Després Tirant és presentat a l'emperadriu i a la infanta Carmesina, de la qual s'enamora fortament; aquesta passió es manifestà en una profunda malenconia de Tirant. Carmesina s'enamora també i s'inicia entre els dos tot un joc de cortesies. Tothom es preocupa per la tristesa de Tirant, i el dia que és enviat a Xipre per l'emperador, la princesa vol saber el motiu de la pena, i Tirant respon: "Senyora, puix l'altesa vostra me força a dir-ho, no puc més dir sinó que ame". Carmesina insisteix a saber quina és la dama que estima, a la qual cosa respon Tirant donant-li un mirall que porta amagat en una mànega i dient-li que allí veurà la imatge d'aquella que li pot donar o mort o vida (capítol 127).

Un missatger diu que el Gran Turc i el soldà, ajudats per certs cavallers italians, ha derrotat l'exèrcit imperial manat pel duc de Macedònia. El Soldà ja es fa intintular Emperador de Grècia. Tirant demana a l'emperador que reculli voluntaris, parteix de la ciutat i assoleix una gran victòria, i això encara enutja més el duc de Macedònia, del qual Carmesina li ha dit que no es fiï. El duc volia acceptar la treva de sis mesos que proposava el Soldà, però Tirant decidí fer-los fora de l'Imperi grec. Per ordre de Tirant, Diafebus, l'amic de Tirant, se'n va a Constantinoble amb els presoners fets a la batalla, i pondera davant de Carmesina les gestes i l'enamorament del cavaller. Hi és present Estefania, la qual aprofita l'ocasió per demostrar el seu amor per Diafebus. En una primera ofensiva del Soldà Tirant s'ha de retraure al castell de Malveí i el duc de Macedònia diu a l'emperador que Tirant ha estat vençut. Però novament obté la victòria. El rei d'Egipte repta Tirant a batalla a ultrança.

 Mentrestant ha mort el rei de Sicília i el nou rei és Felip, l'amic de Tirant, el qual li tramet un exèrcit. En una nova batalla el duc de Macedònia fereix traïdorament Tirant, però poc després mor a mans del rei d'Àfrica, un dels sobirans enemics. Després de dos dies de lluita els cristians guanyen la batalla gràcies al coratge de Tirant. Nous galanteigs entre Estefania i Diafebus i Carmesina i Tirant en les festes que es fan. Nou atac en ajut del Soldà i nova victòria de Tirant. Per acabar amb la guerra el Soldà demana el rescat d'alguns presoners destacats i el casament amb Carmesina. L'emperador s'hi nega. La Viuda Reposada, que havia estat dida de Carmesina, s'enamora de Tirant i diu a Carmesina que Tirant malparla d'ella i que només vol robar l'Imperi i marxar altra volta cap a casa seva. Estefania es casa amb Diafebus. Plaerdemavida ajuda els amors de Carmesina i du Tirant al llit de la princesa, d'on ha de sortir precipitadament, en fer-se un aldarull al palau, i es trenca una cama quan salta per la finestra; fa creure a l'emperador que ha caigut del cavall. La Viuda Reposada diu a Tirant que Carmesina manté amors secrets amb l'hortolà de palau. Però Carmesina pren la mà de Tirant i pronuncia aquests mots: "Perquè açò sia vertader matrimoni, dic jo ab paraules de present: -Jo, Carmesina, dó mon cos a vós, Tirant lo Blanc, per lleal muller, e prenc lo vostre per lleal marit". Però la Viuda prepara una nova trampa: fa que es topin Carmesina i Plaerdemavida, que du una careta negra, perquè sembli l'hortolà, i Tirant amagat amb la Viuda veu com es fan festes, i enrabiat, mat el negre Lauseta, l'hortolà. Nova envestida dels turcs, i Tirant parteix sense acomiadar-se de Carmesina; després Plaerdemavida li demana per què avorreix Carmesina i quan Tirant li diu, Plaerdemavida li explica el que realment va passar.

Veim com en tots aquests capítols presenten dos aspectes intercalats constantment: les campanyes militars de Tirant d'una banda, i de l'altra els seus amors amb Carmesina. Veim també com Tirant aquí, ja no es bat com un cavaller errant, sinó que s'ha convertit en un general, en un estrateg. Diversos personatges de la novel.La duen noms o títols corresponents a persones contemporànies, amb una intenció determinada; per exemple, els italians amics dels turcs, traïdors a l'Imperi, duen els noms dels partidaris que el successor del Magnànim sigui Lluís d'Anjou, llinatge secularment enemic dels reis catalans. 

L'emperador demana a Tirant, trist pels seus amors:

"-Digau-me, Capità, ¿quin era lo mal que ahir la vostra persona sentia?-. Dix Tirant: -Senyor, la majestat vostra Déu saber que tot lo meu mal és de mar, car los vents d'aquesta terra són més prims que los de ponent. -Respòs la Infanta ans que l'Emperador parlàs: -Senyor, la mar no fa mal als estrangers si són aquells que ésser deuen, ans los dóna salut e llonga vida.- mirant tostemps en la cara a Tirant, sotsrient-se perquè Tirant conegués que ella l'havia entès..."