Resum del llibre el violí d'auschwitz

Argument Extens: El llibre
El violí d'Auschwitz de María Àngels Anglada, ens explica la vida d'un violer jueu al camp de concentració nazi d'Auschwitz, i ens parla de les seves condicions precàries de vida, fins que un dia en un dels concerts que celebraven els caps dels diferents camps, i en el que el Daniel, el violer, va assistir, un dels violins sonava malament, i quan els caps ja volien matar al violinista per que deien que feia sonar malament l'instrument, el Daniel digué que el problema no era el violinista, era que una petita esquerda a la part inferior del violí, fou aleshores quan el "Capo" s'adonà que el Daniel era un violer que n'entenia molt de violins i l'obligaren a construir un violí que tingui un so perfecte (com unStradivarius, digué el Capo) però ell no es pot imaginar el càstig que l'espera si no compleix bé l'encàrrec que li han obligat a fer.
En aquest llibre es mostra com eren les condicions de vida en un camp de concentració nazi i com havien de viure les persones que no eren cristianes o de pell clara; sense la necessitat de les imatges es pot veure que es vivia en unes condicions precàries i infrahumanes, en les que no només eren maltractats, sinó que també passaven gana i no cal recordar que eren allí per obligació i que a la mínima que fessin alguna cosa que a algun vigilant no li semblés bé, els matarien.
Temps intern i temps externEl temps extern és en l'època de la dictadura dels nazis, des del 1933 al 1945, que és quan Hitler era en el poder d'Alemanya, que cal recordar però que tot i ser una dictadura, Hitler es va guanyar les eleccions democràticament.
Pel que fa al temps intern, tota la història del Violí d'Auschwitz es pot calcular que succeeix en el període d'aproximadament un any, que és suficient per veure les condicions i els tractaments infrahumans en els que es trobaven les víctimes del moviment nazi.

Al cap de molts dies, molt esforç i molt patiment, l'acabà dins del termini de temps màxim que tenia per construir-lo, que val a dir que ell desconeixia. Només coneixien el metge del camp i Sauckel que com si d'una simple juguesca es tractés, s'apostaren una caixa de vins de Borgonya. Si en Daniel se'n surt, guanya Sauckel i en el cas contrari, guanya el metge i conseqüentment, perdrà la vida Daniel.

Quan el tingué acabat, és va celebrar un concert per veure si l'instrument complia els requisits, en el que el violinista i el violoncel·lista, van actuar de meravella interpretant la Follia d'Arcangelo Correlli. La gent del públic els va llençar unes quantes monedes com a premi per l'actuació que estaven fent. Un dels espectadors era una policia de la Wermacht, el violinista digué que li sonava i que pot ser era un músic famós, però quan tothom havia acabat de llançar monedes, la noia, els donà un bitllet que quan van obrir-lo per a veure de quant era, van poder apreciar que hi havia una nota a dins que deia: [p.111, Et trauré d'aquí]

Quan després d'un seguit de coses que encara succeeixen dins del camp de refugiats, el violinista és alliberat, en un concert, interpreten la mateixa peça que interpretà ell al camp d'Auschwitz, i a ell el so li sonava molt. En acabar el concert, la Regina (una de les integrants del <<Trio de Mitiliene>> li va dir: [p.125, Miri's el violí, oi que el reconeix? Sóc la Regina la filla del Daniel] el violinista i ella es van posar a parlar del Daniel i ella li comentà que havia sobreviscut a l'internament, però que havia mort feia ja uns quants anys. La Regina li regala el violí al violinista que fou company d'en Daniel a Auschwitz.

Aquesta és una història corprenedora que posa de manifest la dignitat i la capacitat de resistència d'una persona davant l'adversitat més terrible com era viure en les condicions infrahumanes en què es vivia en els camps de concentració dels nazis.