Resum del llibre croniques d'un rei

CONONTEXT HISTORIC: LA BAIXA Edat Mitjana: L’edat mitjana es divideix en dos períodes. El més próxim a nosaltres es la baixa Edat Mitjana. Durant la baixa Edat Mitjana la societat europea va experimentar molts canvis. Els reis cada vegada tenien més força davant dels altres nobles, cosa que va contribuir al desenvolupament comercial i industrial. L’església no va perdre la seua posició central en la societat, però van sorgir les universitats i nous centres de cultura.
El llatí continuà sent la llengua de cultura però les llengües ROMàniques van començar a usar-se cada vegada més en molts àmbits.

L’EXPANSIÓ DE LA CORONA D’ARAGÓ: En el S.XIII va ser l’expansió de la Corona d’Aragó. En 1240 va ser la fundació del regne de València. Gran part de la población era musulmana, el control polític va pasar a mans del conqueridors. Els catalans ocupen totes les comarques de la costa (ValencíÀ) Els aragonesos comarques de l’interior (CASTELLÀ) L’àrab deixa de ser la llengua de cultura. Ara: LLati i Català, però no va desapareixer fins a l’expulsioi dels Moriscos. Gran emprenta de l’àrab en la nostra llengua. Destaque 3 textos administratius: - El llibre del repartiment. –El llibre dels furs. –El llibre del consolat del mar.

EL CONTROL DEL MEDITERRANI: Va incorporar Serdenya i Sicília, a més de Nàpols. Gracies a aquesta expansió, la corona d’Aragó va experimentar un període de creixement econòmic, desenvolupament cultural i augment de la influencia política.

LA LLENGUA I L’ADMINISTRACIÓ: A banda de ddiferents documents menors, destquen tres textos administratius de gran importancia histórica i lingüística: -El llibre de repartiment. –El llibre dels Furs. –El llibre del Consolat del Mar.

LES CRÒNIQUES: Relats històrics que foren escrits durant lèxpansió de la corona d’Aragó. Cronològicament, les cròniques són les següents:

-El Llibre dels fets de Jaume 1: Es una obra aurobiogràfica, ell la va dictar a uns escrivans que li donaren la forma definitiva. Usa el nós majestàtic.

- La crónica de Pere el Cerimoniós tampoco la va escriure el rei, sinó que se n’encarregaren a diferents funcionaris de la Cancelleria. La seua finalitat era justificar la seua política, se centra en el seu reinat.

-La Crònica de Ramón Muntaner: Destaca per ser la més extensa. Utilitza el QUÈ US DIRÉ? Per a cridar la atenció del lector. Te un estil col.Loquial i subjectiu. Destaca també un fort sentiment patriòtic.

-La crónica de Bernat Desclot: Es més objectiva que la de Jaume I. Segona meitat del S.XIII, no se sap ben qui en va ser l’autor, encara que podría ser un funcionari reial. Escrigué la crónica amb la finalitat de glorificar el rei Pere II. El rigor historic es molt gran ja que s’inspirá en documents oficials i en les seues vivencies.

Ramón LLULL: Es la primera gran personalitat literaria i Intel.Lectual de la nostra cultura. Va naixer a Mallorca i va dedicar-se en cos i ànima a estendre la regiligió cristiana, va escriure una gran quantitat d’obres en català i llatí i va viatjar per difrerents llocs del Mediterrani amb esperit missioner. Va morir als 84 en un d’aquests viatges. El seu objectiu no era crear textos bells, sinó que volia transmetre el seu missatge religiós de la millor manera posible. LLull va escriure en vers i en prosa. En la poesía destaca el Cant de Ramón i Lo desconhort. Pel que fa la prosa va fer un gran esforç per adaptar el català a les seues necessitats d’expressió filósófica. Dins de la prosa narrativa trobem dues de les obres mes importants de tota la producción de

lul.Liana: -El Llibre d’Evast e Blanquerna. –El llibre de meravelles: Aquesta obra inclou el LLibre de les Bèsties.

Els generes son conjunts de textos agrupats per una serie de característiques formals i temàtiques, com també per una sèrie de convencions que regulen la manera de produir-los i de rebre’ls.

EL REGNAT DE PERE EL CERIMONIÓS: Va reinar més de la meitat del S.XIV. Durant el seu regnat va impulsar l’activitat de la Cancelleria Reial i s’hi van incorporar com a funcionaris persones d’alta cultura. Això va permetre la creació d’un model de llengua comuna apta per al registre estàndardi també que la Cancelleria fóra un centre de cultura.