Resum complet de la Revolució Francesa i l'Era Napoleònica

Causes de la Revolució Francesa

• Contradiccions socials: La burgesia vol el poder polític, mentre que la noblesa defensa l'Antic Règim i vol mantenir els seus privilegis.
• Crisi econòmica: Provocada per les males collites a França i el deute acumulat per ajudar en la independència dels EUA.
• Crisi estatal: Mala administració de Lluís XVI i Lluís XV, negativa dels privilegiats a pagar impostos i elaboració dels Cahiers de doléances (quaderns de greuges).
• Causes ideològiques: Influència de la independència dels EUA i les idees il·lustrades de Montesquieu, Rousseau i Voltaire.

Desenvolupament de la Revolució

La crisi econòmica va portar el rei a voler imposar nous impostos, fet que va provocar l'oposició de la noblesa i el clergat. Això va derivar en la convocatòria dels Estats Generals (1789), on el Tercer Estat es va declarar Assemblea Nacional amb l'objectiu de redactar una constitució. Aquest procés va culminar amb l'assalt a la Bastilla i la Gran Por al camp, iniciant la transició cap a una monarquia constitucional.

Estats Generals

Convocats pel rei davant la negativa dels nobles a pagar impostos, es dividien en tres estaments: Tercer Estat, noblesa i clergat.

Monarquia constitucional

Es va produir l'abolició de l'Antic Règim. El Tercer Estat va formar l'Assemblea Nacional, l'Assemblea Constituent i, finalment, l'Assemblea Legislativa (1791), marcada per la presència girondina i l'inici de les guerres a Europa.

La Convenció i el període jacobí

Després de l'execució reial, es va instaurar un gir jacobí amb el suport dels sans-culottes. El 1793, sota el lideratge de Maximilien Robespierre, es va viure l'època del Terror, el Comitè de Salut Pública, la separació Església-Estat i lleis com el Maximum (preus i salaris) i la llei dels sospitosos.

Del Directori al Consolat

• Reacció termidoriana: Cop d'estat del 10 de Termidor que va posar fi al govern radical, donant pas a una etapa moderada liderada per la burgesia i el nou govern del Directori.
• Directori: Nova constitució, sufragi censatari i creació de dues cambres: el Consell dels Ancians i el Consell dels 500.
• Consolat (1799-1804): Iniciat amb el cop d'estat de Brumari (1799), el poder es va concentrar en tres cònsols: Napoleó Bonaparte, Sieyès i Ducos.

L'era de Napoleó Bonaparte

Napoleó va esdevenir emperador el 1804. Les seves reformes van incloure la Hisenda, l'educació pública i el Codi Civil. Va dur a terme una expansió territorial i ideològica per Europa (Espanya, Alemanya, Rússia). Després de la Batalla de Waterloo, va ser exiliat a Santa Helena, on va morir, marcant la fi de l'Imperi (1814-1815).

Congrés de Viena i conseqüències

Liderat per Klemens von Metternich, el Congrés va intentar restaurar l'Antic Règim i el mapa europeu. Les conseqüències a llarg termini van ser l'abolició de la monarquia absoluta, la fi dels privilegis, l'ascens de la burgesia, la separació Església-Estat i l'expansió de les idees revolucionàries, que van desembocar en les revolucions de 1820, 1830 i 1848.