Resum per capítols de solitud

- El fragment amb relació a la novel·
La. Cal indicar en quin capítol concret de la novel·las’ubicaelfragmentques’hadecomentar,aixícomallòquehaocorregutjust abans i, si escau, les conseqüències dels fets que exposa el fragment. A partir d’aquí ja es podrà justificarsi el fragmentpertany a la introducció ,al nus o al desenllaç de l’obra. El comentari del fragment en què la Mila és violada per l’Ànima haurà de ser sensiblement diferent del que generaria un text extret de la part inicial de la trama, com, posem per cas, el moment en què la Mila i en Matias veuen per primer cop el Pastor.
- La novel·la amb relació a la producció de l’autora.
Cal ubicarlanovel·la Solitud a la primera de les tres etapes creatives de l’autora , aquella que comprèn les primeres obres, des dels darrers anys del Segle XIX i fins a 1907, any de publicació de Caires vius, última obra d’aquesta primera etapa. Caterina Albert no tornaria a publicar fins a 1918, ja en una etapa diferent. D’altra banda, convé deixar clar que, tot i que l’autora va escriure monòlegs, proses poètiques, narracions breus i altres novel·les, Solitud és la seva obra més important, i per la qual ha passat a la posteritat literària.
- La producció de l’autora amb relació a l’època. Malgrat que Caterina Albert va publicar fins a principi dels anys cinquanta del Segle XX, la seva novel·la més coneguda va ésser concebuda i difosa durant el període històric en què el corrent modernista era el que dominava en el panorama cultural. De fet, la novel·la es va publicar inicialment en forma de fascicles en una de les revistes característiques del’època modernista, Joventut. Encara que Caterina Albert no va mostrar-se gaire favorable a la utilitat de les etiquetes en el món de la literatura, és innegable que Solitud inclou alguns elements clarament emparentats amb aquest corrent estètic i cultural. A més, el fet que l’autora hagués d’amagar el nom real sota un pseudònim és també un reflex de la societat de l’època, possiblement dipositària encara d’alguns prejudicis en relació amb el paper que havien de tenir les dones en el món literari.
- Narrador. És de tipus extern (o sigui, utilitza la tercera persona gramatical) i omniscient, per bé que amb algunes limitacions. Els lectors ens assabentem dels fets a mesura que la Mila, la protagonista, els va intuint. Per tant, llegir la novel·la implica, en certa manera, acompanyar la Mila en el seu procés de descoberta del món. Un dels fragments més significatius en què hom pot apreciar aquest aspecte es troba en el moment en què la Mila,dalt del Cimal tamb el Pastor,s’assabenta de l’edat del seu guia. Els lectors són informats d’aquesta dada justament en el moment en què la Mila també se n’assabenta.
- Tema central. Solitud comparteix tema amb altres novel·les de l’època, ja que es tracta d’un tema típicament modernista: la representació literària de les tensions entre l’individu (o sigui, la Mila) i el món que l’envolta enmig d’un procés que ha d’acabar amb l’autorealització o el fracàs del personatge protagonista. La novel·la conté diversos passatges en què es pot constatar aquest tema, concretat en les dificultats que té la Mila per tenir una vida tranquil·la i felíç (matrimoni fracassat, desfeta econòmica, buidor interior per la falta de companyia, etcètera); si bé és en el darrer capítol on apareix d’una manera més explícita, en el moment en què la protagonista exposa al seu marit la decisió que ha pres.
- Personatges. Només cal parlar d’aquells que apareguin en el fragment que sigui objecte de comentari. Ara bé, donem per fet que del personatge central mai no en podrem prescindir. La Mila és la protagonista i, per tant, és el nexe que lliga tots els capítols de Solitud, així com les intervencions de la resta de personatges. Tot i que el Pastoril’Ànima (o en Matias) són personatges importants,no són presents en tots els capítols de la novel·la. Per tant, un cop haguem llegit el fragment, ens fixarem en quins són els personatges que hi intervenen i n’explicarem la funció dins el desenvolupament de la trama, per indicar què aporten a l’obra, quin paper hi tenen, com ajuden a avançar l’acció i, especialment, quina relació tenen amb la protagonista (a aquest darrer punt serà imprescindible referir-s’hi a l’hora de parlar del Pastor). Tots els personatges que apareguin al fragment han d’estar categoritzats; cal indicar si són principals (Pastor o Ànima), secundaris (lafamíliad’enBaldiret)o bé decoratius (músics); també si són plans o rodons, variables o invariables...En el cas concret del Pastor i de l’Ànima, caldrà referir-se al simbolisme que tenen aquests noms.
- Espai. Per bé que l’acció de tota l’obra té lloc íntegrament en un medi rural (cosa que justifica el qualificatiu de «drama rural allargassat» a propòsit de l’obra),la muntanya,es fa necessari concretar la importància de cadascun dels diferents espais que vagin apareixent:l’ermita de Sant Ponç (i la capella),la masia, el Cimalt,el poble,etc. Alguns d’aquests espais (que l’autora va crear tot inspirant-se en llocs reals) no són pas neutres,ja que susciten a la Mila emocions,records o vivències diverses.De tots els espais, n’hi ha un que destaca particularment: la capella on s’esdevé la violació final, atès que les sensacions negatives que aquell lloc li provoca a la protagonista ja es fan patents des de bon principi (s’hi sent incòmoda davant el que ella interpreta com la mirada inadequada del sant). Si resulta, però, que el text que s’ha de comentar se centra en l’espai exterior, en les muntanyes, s’hauran d’esmentar els fragments en què es descriuen les formes de la muntanya i es comparen amb parts del cos femení, atès que és un recurs que el narrador utilitza de manera reiterada.
- Temps. Se sap que l’acció de la novel·la transcorre aproximadament entre el mes d’Abril i el mes de de sembre d’un mateix any. Tot i que no són del tot clares, en els capítols hi ha diverses referències al pas del temps (sabem que la Mila va estar netejant durant uns Déu o dotze dies, que la festa de les roses té lloc durant el mes de maig, que l’estiu passa molt ràpidament, etcètera). Cal buscar en el fragment comentat aquestes referències temporals sin’hiha i fer-ne esment,especialment per constatar si el ritme de la narració és ràpid o lent. També convé indicar la presència d’ anticipacions o retrospeccions (tot el capítol «Vida enrere», per exemple, és una retrospecció, atès que la Mila explica al Pastor la seva vida anterior a l’arribada a la muntanya).
- Estructura .En aquest apartat cal recordar que es tracta d’una novel·la amb diferents línies narratives .D’una banda, hi ha la narració principal (la història de la Mila), però dins d’aquesta en pengen d’altres (cadascuna de les històries que explica el Pastor, que es converteixen en una mena d’ensenyaments per a la Mila, com per exemple l’anomenada «Sol de Murons»). Si el text que s’ha de comentar inclou (totalment o parcialment) alguna d’aquestes narracions més o menys autònomes del Pastor, cal esmentar aquesta característica. D’altra banda, si el fragment correspon al final d’algun dels capítols, aquest serà un bon motiu per explicar l’ autonomia de què gaudeixen. Tots van ser redactats i publicats de manera independent i, per tant, tots tenen una estructura pròpia que inclou un final inquietant o incert, amb l’objectiu de mantenir l’interès del lector per la història.
- Llengua i modes de presentació del discurs narratiu. Aquest aspecte és especialment interessant quan calgui comentar un text dialogat o bé, simplement, en què aparegui transcrit a alguna de les intervencions del Pastor, per la seva peculiaritat.És important fixar-se en la presència d’exclamacions, dialectalismes, onomatopeies, diminutius o augmentatius, vulgarismes o qualsevol altre recurs que es consideri rellevant. Quant als modes d’expressió del discurs,la descripció s’utilitza especial ment per de finir els espais naturals i els personatges (el cas de l’Ànima, caracteritzat gairebé com un animal, és el més destacat). Tot i això, com que es tracta d’una novel·la, l’ús de la narració es fa imprescindible; d’exemples, al llarg de la novel·la, n’hi ha molts (la tempesta nocturna durant la qual se sent l’esquellinc, la violació final,l’episodi de la neteja de la capella). Finalment, la presència del diàleg també és rellevant, ja que esdevé un mecanisme que serveix per informar la Mila de fets que passen i això permet que l’acció avanci. Un exemple el tenim en la conversa entre la Mila i el rector, durant la qual la Mila s’assabenta de més accions fraudulentes comeses pel seu marit, que continua sota la influència de l’Ànima.
- Símbols.Són un element bàsic en l’anàlisi de qualsevol fragment d’aquesta novel·la. Des del principi i fins al final apareixen símbols constantment (grills,cargols,salivera, el pern de ferro, els noms dels personatges...). Cal detectar-los i explicar-ne el significat. Hi ha símbols que serveixen per relacionar diferents parts de la novel·la (per exemple, el somni que té la Mila la primera nit que dorm a l’ermita, relacionat amb la violació final); cal explicar-ho quan el fragment s’hi refereixi.